Vet aquí una vegada, en un poblet molt petitet, hi vivia un nen que es deia Pep.
En Pep vivia amb la seva família, i amb un gos que es deia Martí.
Un dia m’entres en Pep jugava amb el seu gos a la seva habitació, en Pep el va empènyer sense voler i el gos va cridar:
– Aaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!
I es va empassar l’armari.
El gos no va canviar d’estructura, tot i que duia l’armari dins del seu cos, pla mare tampoc no se’n va adonar que el gos tenia l’armari dins seu.
El temps va anar passant i… va arribar l’hivern, feia mes fred, i el carrer estava glaçat.
En Pep com cada dia esmorzava i desprès, marxava cap a l’escola amb roba d’estiu, la mare sempre li suggeria que es poses una jaqueta o alguna cosa que el tapes mes però ell no li feia cas.
Clar, no calia fer-li cas a la mare, en Martí (el gos d’en Pep) sempre l’acompanyava a l’escola i desprès l’anava a buscar.
Quant en Martí acompanyava en Pep a l’escola, el gos cada deu minuts mirava al cel i segons el temps que feia, treia algun accessori de roba de dins seu (o sigui de l’armari) i li donava a en Pep, d’aquesta manera mai no s’acostipava o es posava malalt.
A en Pep, li va anar molt be que en Martí s’empassés l’armari perquè així evitava tenir qualsevol malaltia…

Nom: El nen de ningú.

Autora: Dolors Garcia Cornellà.

Resum:

Van veure que sortia en Beni a la televisió i havien d’esbrinar d’on venia…llavors la mare de Joan Josep volia esbrinar on era el poble de Ningú, va mirar en un mapa el poble d’una tia seva que i viu a prop d’un pantà de Terradorenga situat al peu de muntanyes de ponent .

Nom: La felicitat i la tristesa

Autor: Brigitte Labbé i Michel Puech

Editorial: Cruïlla

Col·lecció: Pensa-hi

Resum:

Aquest llibre ens parla la tristesa i de la felicitat de la gent.

Als diaris normalment i trobem males noticies, però la desgracia es més interessant que la felicitat.

Es molt fàcil posar-se trist en canvi costa més posar-se alegre.

La felicitat costa més de veure què la tristesa.

Per ser feliç no cal ser ric ni pobre, però el més important és no comparar i no es pot desitjar coses que no es poden tenir.

La tristesa no es pot evitar per exemple: si es mort una persona de la teva família, repeteixes curs…

La felicitat no es qüestió de sort hi ha coses que depenen de nosaltres. Ningú no pot dir en que consisteix i es diferent per a cadascú, però si ens esforcem tindrem molta felicitat.

Opinió:

M’ agradat força perquè el trobo molt interessant i ben il·lustrat.

El recomano perquè te’n adones de com és la felicitat i la tristesa.

 Nom: Tenir temps i perdre el temps

Autor: Michel Puech

Editorial: Cruïlla

Col·lecció: Pensa-hi

Resum: Tothom va amb presses,<<Vine de seguida!>>, <<Fes els deures de pressa!>>, <<Vinga posa’t l’abric!>>, <<De seguida faig el sopar!>>, <<Vinga a rentar-te les mans!>>, <<Acaba de menjar de seguida!>>, <<Agafa el telèfon!>>… Mai no sentim <<Posa’t l’abric en calma!>>…si diguessin això voldria dir que és mes important prendre’s temps per fer les coses. De vegades ens diuen que anem en calma i de vegades de pressa, què hem de fer? Prendre’ns-ho amb calma o anar de pressa?… Ningú no veu el temps, ningú no l’ensuma, ni el toca, ni el sent. El que veiem es que les estacions canvien.

En una historieta explica com la Maria veu uns dibuixos que li agraden molt i sempre els seus pares a mig dibuixos li diuen:

-Ves a fer els deures!

Ella tipa ja que sempre el mateix, decideix fer una cosa, treure la pila dels rellotges de la casa, de seguida va tornar a seure al sofà i la mare va mirar l’hora que era per controlar el peix i l’arrós, el pare que estava llegint el diari va mirar també el rellotge per veure començar les noticies de les vuit. Al cap d’una estona, se sent pudor, la mare mira el peix, se li havia cremat i l’arrós sortia de la cassola. El pare mira la tele i veu una pel·lícula, i pensa que la pel·lícula la fan desprès de les noticies de les vuit, a la Maria segur que li caurà una bronca. En una altra l’Arnau i els seus pares van a un parc d’atraccions i el bitllet val per tot el dia. L’Arnau està molt cansat i els seus pares també, i diuen:

-No, Arnau el bitllet val per tot el dia i s’ha d’aprofitar.

Opinió personal: M’ha agradat molt el llibre tenir temps i perdre temps, es molt important, i en aquest llibre hi ha unes frases que m’han agradat molt són:

 El temps és l’amo!!!!!!!!!              El temps és or!!!!!!!!!!

Aquest llibre tracta de la vida de Mozart explicat en primera persona.

Quan va neixer Mozart, el seu pare donava classes de piano a la seva germana. Ell era mes petit però al cap d’uns anys ja va començar a tocar hi ha compondre.

Va començar una gran ruta musical. Tota la seva família va acompanyar a ell i a la seva germana cap a altres ciutats. Més tard van tornar a Salzburg on havien nascut. Allí va començar a estudiar per ser compositor.

Va tenir la oportunitat de compondre la seva primera òpera, però el seu pare i el director no es van entendre i no es va arribar a estrenar.

Més tard va ser nomenat mestre compositor a l’acadèmia filharmònica en aquell temps va compondre l’opera Mitridates.

Gràcies als concerts i als encàrrecs no els hi faltava feina, però no tenien prous diners.

Va entrar a la cort de Salzbrug, però ell no s’hi estava a gust.

Va marxar cap a París amb la seva mare, perquè el seu pare es volia assegurar la feina i allí va trobar el seu primer encant, però també es va posar malalta la seva mare i es va morir.

Destrossat per la pèrdua va tornar a casa seva. Desprès va demanar a la seva Aloysia perquè es cases amb ell i ella no va voler.

Al cap dels anys va compondre una altra òpera (El rapte del Serrall).

Desprès es va casar amb la Constanza que era una germana de la Aloysia.

Quan va aparèixer el piano modern va compondre òperes i molts concerts.

Una obra important va ser l’ òpera Les noces de Figaro i Don Giovanni mentrestant componia aquesta història es va morir el seu pare.

Quan tenia 35 anys va compondre La flauta Màgica.

Una persona misteriosa li encarregar que compongués una missa pels difunts, (Requiem).(No es va acabar de compondre).

Mentre la Flauta Màgica tenia molt èxit ell cada vegada es trobava més malament i es va morir.

Nom: Marco Polo.

Autor: Núria Barba.

Editorial: Parramón.

Col·lecció: Em dic…

Resum:

Va néixer a Venècia, l’any 1254. Quan jo tenia 15 anys el pare i l’oncle van venir d’un viatge de la Xina, em van explicar totes les seves aventures i que van conèixer el Gran Kublai Khan. Aquests els va fer prometre que tornarien i que portarien 100 sacerdots cristians per que ensenyessin la religió als tàrtars.

Opinió:

M’ha agradat perquè he après moltes coses que no s’havia d’ell i va ser interessant els viatges que va fer en aquells països d’Àsia i tradicions i com era la Xina.

TÍTOL: Miguel de Cervantes
AUTOR: Antonio Tello i Oscar Julve
EDITORIAL: Parramón
COL·LECCIÓ: Em dic…

Resum:
Miguel de Cervantes va néixer el 29 de Desembre (el dia de san Miquel) de 1547 a Alacà d’Henares (Madrid).
Ell va ser el quart dels sis fills que van tenir Rodrigo de Cervantes i Leonor de Cortinas.
La seva vida va estar plena d’incidents, ensurts i aventures moltes de les quals estan relacionades amb la seva extens obra “ Don Quijote de la Mancha”.
El 1551 ell i tota la seva família van anar a Valladolid, i va tenir la sort d’anar a col·legis i desprès a estudis superiors.
El 1566, quant tenia 19 anys vivien a Madrid desprès d’haver passat alguns anys a Sevilla i Còrdova. Tot i que no tenia diners per anar a la universitat va anar a una escola de Joan Lopez Hoyos. Era un home que li tenia molt d’afecte.
L’any 1569 va tenir una discussió , una mica poca-solta, però va acabar desenfundant les espases i fent un duel. El rei el va castigar en Miguel de Cervantes amb deu anys d’exili i tallant-li la ma dreta. Però ell va fugir a Roma.
Durant els anys 1571 i 1584 es va fer criat d’un monsenyor, va marxar a Nàpols, Es queda manc en la batalla de Lepant, Retorna a Espanya, i neix Isabel Saavedra filla de Miguel i Ana Franca que son un matrimoni segons ell no massa feliç. Per desgracia el 1585 va morir el pare de Cervantes, i el 1593 va morir la seva mare.
El 1605 va publicar la primera edició del “Quixot” i la segona part del “Quixot” va ser publicada el novembre de 1615 per Joan de la Cuesta.
El divendre 22 d’abril de 1616 es va tancar definitivament el llibre de la seva vida a casa seva, a Madrid.

Opinio:
M’ha agradat molt perquè he descobert que Miguel de Cervantes també era una persona estrambòtica com “Don Quixot” i també n’he après moltes coses d’ell.

Nom: Picasso.

Autor: Eva Bargalló.

Editorial: Parramón.

Col·lecció: Em dic…

Resum:

Va néixer 25 d’octubre de 1881 a Màlaga. És famós gràcies als quadres que va pintar i de viure molts anys per poder conèixer moltes persones, ciutats…

Opinió:

M’ha agradat perquè ha fet quadres molt importants què és coneix per tot el món i he après moltes paraules noves com qui era el Greco, que vol dir marxant i algun refrany com als grans mals, grans remeis…