UN NADAL MÀGIC Conte original de Clàudia Vat

Fa molt i molt temps, en un poble petit de muntanya vivia una familia de quatre persones: un pare, una mare, un fill i una filla. La nena es deia Anna i el nen Marc, però tot va començar el vint-i-quatre de desembre a la tarda. De sobte van sentir que algú trucava a la porta. En Marc va anar corrents a obrir-la i va veure que eren els tiets, els cosins i els padrins que estaven convidats a sopar a casa seva. A l’entrar tots es van ficar a sopar i, quan van acabar de menjar, els nens van jugar mentre els adults van estar una estona parlant. Més tard se’n van anar tots a casa i es van posar a dormir.
Quan ja eren al llit en Marc va dir:
-Anna, estàs dormida?
– No, estic pensant.
-En què penses?
-Diuen que si surts al carrer el vint-i-quatre a la nit i vas caminant quatre minuts cap al nord apareixeràs al Pol Nord davant de la casa del Pare Noel. Jo algun dia ho vull provar.
-Fem-ho ara- va dir en Marc.
L’Anna va fer que sí amb el cap i van anar al carrer. Quatre minuts després van aparèixer davant de la casa del Pare Noel i el van trobar carregant els regals per sortir a entregar-los.
-Pare Noel! -van dir els nens a la vegada-.
-Ho,ho ,ho… Què feu vosaltres aquí? Us portaré a casa, però abans us ensenyaré la meva fàbrica de joguines. Els nens, molt feliços, el van seguir a tot arreu fins a haver recorregut cada racó de la fàbrica.
Després van muntar al trineu i van sortir volant per tot el món fins a arribar a casa altra vegada.
Allà van obrir els regals silenciosament i se’n van anar a dormir sense despertar als pares. I tot va quedar sent un gran secret entre ells tres.
Havien viscut el Nadal més màgic del món!!!

CLAUDIA VAT 5è

SORPRESA DEL MEU SANT

El dia 25 d’abril va ser el meu sant i els meus pares em van regalar/obsequiar/anar a veure/visitar/el meu germà Josep Ramon.
Vam agafar l’avió el dia 1 de maig amb destí Leipzig. A l’arribar*al marxar*al seu pis vam saludar als seus companys que es diuen Anton,Francesca,Janica i el meu germà, és clar L’Anton és DJ.

Quan vam deixar*agafar* les maletes vam visitar un increïble/fantàstic/monument que es diu/que s’anomena/Völkerschlachtdenkmal; és un dels més alts*baixos* d’Europa.
El següent dia *el dia anterior*vam pujar al bus turístic. Després*abans*de dinar, vaig jugar a la Nintendo amb l’Anton i vaig quedar tercer i ell primer.
A la tarda vam anar tots quatre a jugar /divertir-nos/a ping pong.
El diumenge 3 vam agafar un bus fins a Dresden per agafar el vol i vam aprofitar per veure totes les estàtues monumentals.
L’avió anava direcció a Barcelona.La meva opinió és que Dresden ha estat més bonic que Leipzig i el millor de tot és que he pogut veure el meu germà!!!!!

L’ESTRANY CAS DE LA RATA PUDENT

Inicialment comença que en Gerónimo surt al carrer un matí boirós de novembre. En sotir del carrer hi sent una olor estranya i pudorosa….

Ell deia que segurament eren les clavegueres i va intentar esbrinar-ho d’alguna manera.

Resulta que era un ratolí de cabell gris amb un impermeable groc i també feia aquella pudor i es va preguntar qui devia ser, perquè amb aquella boira…

Resulta que era en Xafarot, un habitant del món de sota.

El món de sota és tot fosc i diuen que hi tenen una reina i li diuen la reina del Clavegueram.

Abans de baixar vam fer una aposta:-Si perdia jo em tocava carregar la motxilla, si perdia ell em donaria la seva cosa més valuosa…

-Resulta que vaig perdre jo!

-Em tocava portar la motxilla.. 🙁

Doncs vam  baixar i vam anar pel canal on passaven totes les escombreries.La motxilla pesava molt, i ens vam topar amb algú que ens estava vigilant. Ens van  portar a un lloc on hi havia torxes, i era on hi havia la reina!

En Xafarot es va enamorar però…

Feia bastanta por, ella va insistir a demanar-li que es casés amb ella, i sí, es van casar.