VACACIONES DE VERANO

Hola compañer@s, la verdad es que estas vacaciones me lo estoy pasando super bien.

Durante el mes de julio, he practicado la natación, empezé los deberes de verano y he ido a las piscinas, también salí con mis amigas.  A parte de esto fui a Puigcerdà a  acompañar a mi hermano al campus y como Francia está allí al lado, fuimos a dar una vuelta, estaba todo lleno de florecitas muy bonitas.

También fue mi cumpleaños, lo celebré con mi familia, recibí muchos regalos, y más tarde hice la fiesta con mis amig@s.

En otro de mis viajes, fui con mi familia a Sant Carles de la Ràpita a pasar unos dias de agosto.

Allí visité el río Ebro y su desembocadura. También fui a la playa algunos días y otros días a la piscina.

El segundo día fui al  cine a la “fresca”, hacían “Pa negre”, y nos quedamos a verla, es una película que ha recibido muchos premios, me encantó, pero es un poco triste.

También paseamos y comimos unos helados que estaban buenísimos.

También fuí a las piscinas de Bellcaire con algunas amigas, me lo pasé muy bien.

Muchísimos besos

Hasta pronto

Joana Sirera Fabregat

De veritat o de mentida?

RESUM:

Aquest llibre, m’ha ensenyat que a vegades no s’ha de dir la veritat; per exemple, la iaia, cada any em compra una tenda d’indis, aquest any és la tercera tenda, li podria dir que m’he decebut (que seria la veritat), li podria dir que estic molt contenta (que seria mentida), o li podria dir que m’ha agradat molt, però l’any vinent aniré amb ella a comprar el regal, ( que seria una mica de mentida i una mica de veritat). A vegades els adults ens menteixen, per exemple, ens han promés que quan tinguem 14 anys, ens compraran una moto, ha arribat el gran dia, ja tenim 14 anys!!! Els pares, li han donat un regal, però en obrir-lo… m’ho havíeu promés! M’havíeu promés que em compraríeu una moto i m’heu comprat uan enciclopèdia!!!
No sempre menteixen els adults, a vegades també els mentim nosaltres a ells. Per exemple, un dia el nen diu: foc, foc!!! Vénen els bombers i veuen que no hi ha foc , els ha enganyat, un altre dia, el mateix nen crida: foc, foc!!! Tornen a venir els bombers i no hi ha foc, aleshores, un dia, hi ha foc de veritat, el nen crida: foc,foc!!! Però és clar, com que el nen deia mentides i enganyava als bombers, ara ja no li han fet cas.

OPINIÓ:

Aquest llibre m’ha agradat molt, m’ha fet riure molt el text i també els dibuixos, diu coses molt reals, i m’ha ensenyat que a vegades s’ha de dir mentides per no fer mal als altres, però a vegades s’ha de dir la veritat, i altres vegades una barreja de les dues.

Pensa-hi: Els petits i els grans

RESUM:
RESUM:

A vegades, gran vol dir més fort, per exemple, venen uns nens de sisè i fan fora del tobogan als nens de primer, ells, s’intenten defensar, però com que són més grans i forts els nens de sisè, han de marxar cames ajudeu-me.
També els grans poden estafar als petits, per exemple, en un país (imaginari pot ser) sí que deixen votar als nens i nenes a partir de quan ja saben llegir. L’Antoni, promet als nens i nenes de sis i set anys, que si el voten com a alcalde del poble, només aniran a l’escola els dimarts i els dijous, tindran entrades gratuïtes als cinemes, els caramels els donaran gratis als menors de set anys,… L’Antoni va destacant, ja ha guanyat les eleccions, i ara és alcalde del seu poble. Els nens i nenes que l’havíen votat s’han quedat amb un pam de nas, no fa res del que havia promès. L’Antoni ha estafat els nens i nenes que l’havien votat. A vegades, als petits els fa il•lusió fer alguna cosa tot sols, i així es sentiran orgullosos, però, els grans no els deixen. Per exemple, en Janot està fet una fúria, estava a punt de pujar al tobogan tot sol, però, aleshores, ve el seu pare i l’ajuda, en Janot volia acabar de pujar tot sol el tobogan. També podem prendre algunes decisions tot sols, per exemple, l’Alba té dotze anys i té el cabell molt llarg, és la primera vegada que va a la perruqueria tota sola, i es sent gran, es vol tallar les puntes i una mica el serrell; el perruquer, li diu que li quedaria més bé el cabell curt, però ella diu que és de noi, aleshores, el perruquer li ensenya revistes de models i totes tenen el cabell curt. Al final se’l talla curt, quan arriba a casa, es fica a plorar, no es sent ella mateixa, es sent una altra persona. Ella només es volia tallar les puntes i una mica el serrell.

OPINIÓ:

Ha sigut un llibre molt interessant, els dibuixos fan riure molt, i com ho explica també. Diu moltes coses veritables, m’ha fet riure molt que un nen ahir tenia sis anys, i es desperta l’endemà al matí, i ja li falten tres dies per acabar el batxillerat. Ell que recordi, ahir a la nit fins i tot la seva mare li va llegir un conte i ara ja és gran. El dibuix que ho representa també m’ha fet riure molt, si el voleu mirar, és a la pàgina 32. Recomano molt el llibre, si jo l’hagués de puntuar li posaria un 10.

ALEXANDRE EL GRAN

RESUM:

Aquest llibre m’ha agradat molt. Tracta de l’Alexandre que va ser un home molt important tot i que va morir molt jove. La gent es pensava que mai arribaria a ser com el seu pare, un home molt fort i valent, capaç de lluitar amb qui sigui i derrota’l, però la gent es va equivocar. Va ser igual que el seu pare, potser més i tot, es va endiosar amb els seus soldats al cor d’Asia, va lluitar contra molts països, i a tots els va guanyar, no en va perdre cap… Alexandre era un home fort i valent, que vivia a Macedònia, que era un país que es trobava al nord de la península grega. Va fer molt esforç per lluitar contra tots els països que va poder abans de que es morís i va convèncer als seus soldats que no es rendissin, que al final tindrien alguna recompensa. M’ha agradat molt la història d’Alexandre el Gran.

OPINIÓ:

Ha estat un llibre força interessant. Explica tota la història d’Alexandre el Gran fins que es mort, que és quan el seu projecte queda inacabat, perquè li hagués agradat continuar seguint la seva ruta, es va esforçar molt. Alexandre ha sigut un home molt forçut i genial.

Joana Sirera Fabregat

VICENT VAN GOGH

RESUM:

Vicent Van Gogh, va ser un pintor. Al principi, no sabia de què volia fer, però, el seu germà Theo, ( que deia que era el germà més bo que mai hagués pogut tenir), li va aconsellar que fos pintor. Així va ser com Vicent van Gogh es va convertit en un pintor molt famós. Mentre Vicent van Gogh feia classes, va tenir migranya i ho va haver de deixar durant un temps. Un dia, Vicent van Gogh, es va enrabiar amb un dels seus amics i el va amenaçar amb un ganivet, aquest, va marxar molt lluny perquè estava espantat. L’endemà, quan Vicent van Gogh es va desper tar, estava estirat al llit d’un hospital, amb una orella tallada. I per això, va fer un quadre anomenat L’orella de van Gogh.

OPINIÓ:

Ha estat un llibre molt original. M’han encantat les il.lustracions, i m’ha encuriosit el tema de l’orella. Jo sabia que Vicent van Gogh no tenia una orella, però, com va passar no.

Joana Sirera Fabregat

ELS NENS I LES NENES

RESUM:

Aquest llibre tracta dels nens i les nenes, m’ha agradat molt. Explica, que abans que un nadó neixi, ja es sap si serà un nen o una nena. També explica que no hi ha feines per a homes, i feines per a dones, per exemple, solem a dir que les dones s’encarreguen de mantenir el nadó quan és petit, i l’home, mentre la mare fa això, ell es passa el dia treballant per mantenir la família. Això, és el que fa la majoria de gent quan la mare acaba de tenir un nadó, però, el pare també se’n podria ocupar dels nens i la mare anar a treballar per mantenir la família, els dos exemples estarien bé. Les persones, som: o mascle o femella, però mai els dos sexes alhora. Un animal, pot ser mascle i femella alhora, per exemple el cranc.
A vegades trobem al diccionari bomber, ens pensem que aquest ofici és d’homes. Quan un nen plora, li diem que pari de plorar com una nena que ell és un nen. Plorar, no és cosa de nenes, és cosa de nens i de nenes. Quan trobem al diccionari bomber, no pensem que és un ofici de nens perquè no ho és, qui han escrit el diccionari, potser pensen que cal tenir tita per apagar el foc, no és veritat, tant els homes com les dones poden ser bombers o bomberes.

OPINIÓ:

Ha estat un llibre molt divertit. Explica les diferències entre els nens i les nenes. Hi ha diferències físiques, els nens tenen unes coses i les nenes tenen unes altres coses, però amb les feines som iguals. Tots i totes podem fer els mateixos oficis. Aquest llibre, m’ha fet molt de riure i m’ho he passat molt bé llegint-lo. M’ha encantat.

POEMA: IL·LUSIÓ

IL·LUSIÓ

Sempre he pensat i he somiat
en la il·lusió de la meva vida,
ser professora de la fantasia.

Treballar en una escola
amb els nens petits
i eixerits.

Quan penso en això,
els meus llavis fan una rialla
la quitxalla m’inspira
en la il·lusió de la meva vida.

Ser professora de la fantasia
és la il·lusió de la meva vida.

Joana Sirera Fabregat

POEMA: IL·LUSIÓ

IL·LUSIÓ

Sempre he pensat i he somiat
la il·lusió de la meva vida,
ser professora de la fantasia.

Treballar en una escola
amb els nens petits
i eixerits.

Quan penso en això,
els meus llavis fan uan rialla
la quitxalla m’inspira
en la il·lusió de la meva vida.

Ser professora de la fantasia
és la il·lusió de la meva vida.

Joana Sirera Fabregat

POEMA: IL·LUSIÓ

IL·LUSIÓ:

Sempre he pensat i he somiat
la il·lusió de la meva vida,
ser professora de la fantasia.

Treballar en una escola
amb els nens petits
i eixerits.

Quan penso en això,
els meus llavis fan una rialla
la quitxalla m’inspira
en la il·lusió de la meva vida.

Ser professora de la fantasia
és la il·lusió de la meva vida.

Joana Sirera Fabregat

Déu i els déus

Editorial: Cruïlla
Autors: Brigitte Labbé i Michel Puech

RESUM:

Aquest llibre, ha sigut molt interessant. Tracta dels Déus. Hi ha persones, que creuen que només hi ha un déu, altres, que n’hi ha dos, i altres, que no n’hi ha cap de déu.
Tots i totes tenim maneres de pensar diferents, però, això no vol dir que la nostra manera de pensar sigui la millor. Hi ha persones, que fan xantatge a d’altres persones perquè creguin amb la seva religió; això no està bé fer-ho, tothom és diferent i tothom pensa diferent. Algunes persones, abans de tenir un fill o filla i és la primera vegada, resen als déus o al déu, que tot surti bé. Aquest llibre, també ens explica, que hi ha coses que sabem, i coses que no ho sabem, ens ho creiem. Podem dubtar si el regal que ens portarà el Pare Noel o els Reis Mags ens agradi o no, no ho sabem, però sí que sabem, que vindrà Nadal, no ho sabem, ens ho creiem. Si en Miquel està enamorat de la Dolors, només ho sap la Dolors si ella també està enamorada d’en Miquel o no, no ho pot preguntar a ningú més que no sigui la Dolors. Ella, potser li dirà que també està enamorada d’ell, o potser no.

OPINIÓ:

És un llibre molt important, està molt bé el que diu, i també és molt real i té tota la raó.
De vegades, les persones no ens sabem comportar amb altres persones,
i no sabem tenir respecte a les maneres de pensar d’una altra persona,
mai ens hem de creure que la nostra manera de pensar és la millor.

Joana Sirera Fabregat