Anna Frank

TÍTOL: Anna Frank
ESCRIPTORA: Carmen Gil
COL•LECCIÓ: Em dic…
EDITORIAL: Parramón

Resum:
Anna Frank era una nena com les de la seva edat,li agradava quedar per fer esport, riure i moltes coses més!
Però a ella li va tocar viure amb una època molt difícil: La Segona Guerra Mundial.
En aquesta guerra es perseguien als discapacitats, els jueus, esclaus…
Anna Frank va nèixer el 12 de juny de 1929 a Frankfurt, una ciutat d’Alemanya.
Tot i que se’n va anar d’aquesta ciutat de ben petita i no té gaires records.
Té una germana, la Margot, una nena tranquil•la i obedient.
Als dos anys es van haver de mudar a una casa petita i barata i seguidament a casa la seva àvia.
Adolf Hilter havia fundat un partit polític, el nacionalista (NSDAP) o partit nazi.
Com que l’NSDAP odiava als jueus els començaven a perseguir.
Anna Frank i la seva familia eren jueus i el seu pare va anar a Holanda per trobar una casa i començar una nova vida.
La seva mare, ella i la seva germana vivien a casa la seva àvia. La seva mare tambè viatjava de tant en tant a Amsterdam per trobar una casa per viure.
La va trobar, i se’n hi van anar. S’hi va trobar molt bé, ben aviat com un peix a l’aigua.
Alla va fer moltes amigues. La millor de totes va ser la Hanna.
La Hanna era jueva com l’Anna. L’Anna allà també va trobar el primer amor i estava convençuda de que s’agradaven encara que només fos una miqueta. Quan va passar l’estiu la va deixar perquè se’n va anar a viure amb un noi més gran.
A Alemanya la guerra continuava, es van emportar als tiets de l’Anna però per sort els van deixar en llibertat.
El 10 de Maig de 1940 els avions alemanys van sobrevolar pel cel holandès. Hi va haver bombardejos terribles per tot el país.
A Amsterdam s’estava ficant la situació molt difícil. Els jues no podien fer anar tramvies, autobusos, cotxes, tampoc podien anar als espectacles públics etc.
Sense que la Margot i l’Anna sapiguessin res els seus pares van buscar un refugi per quan estiguessin en perill.
L’endemà va arribar una carta que deia que havia de presentar-se a la SS.
(Era una policia del servei de Hitler.) Per això van marxar seu refugi que era una casa.
Uns dies desprès se’ls van emportat amb tren. L’Anna estava asustada pel que passaria.
Els van portar en un camp de concentració que era terrorífic. Els van separar homes i dones però desprès vivien junts. Al cap d’uns dies se’ls van emportar amb un altre camp de concentració. Allò si que era l’infern, també els van separar homes i dones i d’allà ja no veuria mai més al seu pare. L’única alegria que va tenir allà es que es va trobar amb la Hanna, però la Margot i ella es van morir de tifus.
Dels vuit amagats només va sobreviure el seu pare, i l’Anna seguia viva!

OPINIÓ:
És un conte molt realista, no m’ha agradat, m’ha encantat!
Aquesta nena ha pogut superar moltes coses i sobretot per la vida que ha tingut.
Hi ha hagut escenes de tota mena.El final ha sigut inesperat, i jo m’he quedat sense paraules.
Recomano aquest llibre.

Alba Escolà Tilló

Alexandre el Gran

Títol: Alexandre el Gran
Escriptor: Pau Miranda
Col•lecció: Em dic…
Editorial: Parramón

Resum:
Alexandre el Gran, prové de Macedònia, al nord de la península grega.
Va néixer el segle IV aC.
A partir del 467 aC els atenesos van estar governats per Pèricles un gran líder que va aconseguir portat la seva polis i la cultura atenesa al punt de màxima esplendor.
Va ser així com Atenes es va convertir en la capital de Grècia.
La seva mare era una princesa de l’Epir, un dels territoris grecs propers a Macedònia, i entre els seus avantpassats hi havia el mític heroi Aquil•les.
Als 14 anys va anar a estudiar amb Aristòtil, un dels filòsofs més grans de la història.
El seu pare era el rei de Macedònia, tothom el considerava un gran monarca.
Dos anys després de la batalla de Queronea, el seu pare fou assesinat al casament d’una de les seves germanastres, Cleòpatra, i uns dels seus generals Ptlomeu.
Quan tenia vint anys es va convertir ni més ni menys amb el Rei d’Alexandre de Macedònia. Llavors va crear l’imperi més gran de tot el món conegut.
Al segle V aC hi havia hagut grans batalles. Una de les més famoses era la de Marató dirigida per Atenes que van vèncer a l’invasió de Grècia. D’aquí ve la famosa la famosa cursa de Marató de 42 km, de la que separava el lloc de la batalla de la ciutat d’Atenes.
Després de molts anys el seu objectiu quan va arribar a Egipte, va ser la fundació de la nova ciutat: Alexandria. Ni ell ho podia creure.
Va voler simbolitzar la fi de l’Imperi persa i l’inici d’una nova era, la de l’imperi d’Alexandre de Macedónia!
Va conèixer una bellíssima dona que es deia Roxana , amb qui va tenir un fill, però no va arribar a regnar.
LLavors ell va morir.
Historiadors de Grècia i Roma intentaven dedicar-se a explicar la vida d’Alexandre, volien reviure les seves gestes i gairebé ho van aconseguir. Van fundar el gran Imperi romà.

Opinió:
El llibre m’ha agradat molt. És molt interessant.
Ell diu: En pocs anys vaig bastir un imperi colossal.
El recomano.

Alba Escolà Tilló

Déu i els déus

Títol: Déu i els déus
Escriptors: Brigitte Labbé i Michael Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
Aquest llibre parla de la creació del món. O sigui, els animals mai s’han preguntat com va començar tot, perquè existeix la vida etc.
En canvi les persones, sempre ens hem preguntat d’on venim i buscar maneres per saber la creació del món.
També diu que per a cada cosa hi ha un déu. Per exemple: El déu de la pluja, el déu del vent …
El déu del Sol existeix, perquè el sol existeix; el déu del Vent existeix perquè el vent existeix; i ningú no és pregunta si es veritat. No és ni veritat ni mentida. Igual que com el sol tampoc és ni veritat ni mentida: hi és i prou.

Opinió:
M’ha agradat el llibre, no ha estat malament. Però crec que n’hi ha de millors, i que el recomano per la gent que els hi agradi aquests temes.

Alba Escolà Tilló

Riure i plorar

Títol: Riure i plorar
Escriptors: Brigitté Labbé i Michel Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
Aquest llibre parla sobre els dos grans llenguatges que tenim a dins al cos, i no els podem ignorar mai. Aquests dos missatges són les rialles i el plor.
Hi ha vegades que passem per moments en què plorem o riem i no sabem per què.
Potser ho sabrem al cap d’un temps…
Riure de mentida és una manera molt eficaç de burlar-se d’algú d’humiliar-lo de ridicurlitzar-lo…
O plorar de mentida és una manera de manipular als altres, d’obtenir-ne el que volem.
Les rialles i el plors falsos ens poden ajudar, però en el fons està molt mal fet.
A vegades, però, ens fa riure l’acció d’una persona, si entrepussa amb la vorera, si s’enxoca amb la farola… però simplement ens fa riure perquè és divertit.
Riuren’s de nosaltres mateixos ens demostra que no som perfectes, ens demostra un signe de bona salut, còmodes de nosaltres mateixos i que ens sentim bé.
Tot i que riure de vegades pot fer molt mal. Pot fer més mal que un insult o un cop de puny. A vegades, també, plorem per una cosa, que és l’emoció. És la felicitat.

Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat molt. És molt divertit, molt interessant, i molt educatiu.
Crec que està molt bé, i que les rialles i el plors són uns llenguatges més meravellosos que poden existir a la vida.

Alba Escolà Tilló

Els nens i les nenes

Títol: Els nens i les nenes
Escriptors: Brigitte Labbé i Michel Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
La natura ha decidit que entre els humans hi ha d’haver homes i dones, però també hagués pogut haver tres, quatre, deu mil tipus de gèneres! O potser cap.
Les nenes mai ens hem preguntat si els nens són un zero a l’esquerra? O els nens que les nenes són un zero a l’esquerra? Hi ha unes certes diferències, però tots som persones humanes, i ens podem relacionar amb qui sigui Perquè tinguem amigues, no vol dir que no poguem tenir amics ( o al revès), tots junts ens ho passem molt bé!
Però hi ha homes que sempre han volgut demostrar que els homes són més forts que les dones.
Si tots fòssim iguals no hauria canviat res al món! Seria tot un avorriment veure totes les persones iguals!
EXEMPLE:
Aquest noi ha trobat una noia diferent de les altres.
Aquesta diferència és màgica, perquè fa passar de ser un zero a l’esquerra a ser fantàstic. I per això no hi ha cap explicació.

Opinió:
Aquest llibre és fantàstic, interessant…
M’ha fet pensar molt, i veure les coses com són.
El recomano.

Alba Escolà Tilló

PICASSO

Títol: Picasso
Escriptora: Eva Bergalló
Col•lecció: Em dic…
Editorial: Parramón

Resum:
Picasso va néixer el 25 d’octubre a Màlaga, el 1881. El seu pare era professor de dibuix, i això va inspirar a Picasso en el seu talent pel dibuix. Tenia dues germanes: Lola i Concepció.
El 1892 es van haver de traslladar a Galícia. Allà va morir la seva germana Concepció.
Al cap d’un temps el seu objectiu era tornar a Màlaga a passar-hi les vacances i després traslladar-se a Barcelona. De camí a Andalusia van passar per Madrid i van visitar el Museu del Prado. Era la primera oportunitat que tenia de contemplar les obres dels mestres: El Greco, Velázquez,Goya…
Un cop a Barcelona, va continuar els seus estudis artístics a l’Escola de Belles Arts, popularment la Llotja. I també va viatjar a Horta de Sant Joan. Després va passar uns anys a Madrid. I unes dècades més tard es va instal•lar a la residència de París. París per a ell era la ciutat de l’art, dels cabarets,… El seu primer quadre pintat a la capital francesa va ser Le Moulin de la Galette. El desembre de 1900 va tornar a Barcelona. I dos mesos més tard es trobava a Madrid. El juny de 1901 es va convèncer per la necessitat de tornar a París de manera definitiva. El color Blau envaïa els seus quadres. Dibuixava homes i dones que els seus cossos transmetien desassossec. La seva passió durant aquella època eren el color blau, el color rosa i les dones.
El 1907 va donar llum al quadre de : Les senyoretes del Carrer D’avinyó.
L’any 1918 va casar-se amb Olga Koklova i el 1921 van tenir el seu primer fill, Paulo.
Temps més tard va acabar amb Olga, i amb Marie Therese Walter va tenir la seva segona filla, Maia.
El 1937 va començar a pintar el quadre Guernica sobre els horrors de la guerra.
El 1939 va morir la seva mare. I es va separar de Marie Therese. I es va ajuntar amb Dora Maar. Va trencar amb Dora Maar i va compartit vida amb Françoise Gilot mare de les seves dues filles: Claude i Paloma.
Finalment, tots els seus quadres pintats i dibuixats es poden visitar als museus que hi estan exposats. Exemples: Museu el Louvre de París, Museu Picasso de Barcelona, Museu Picasso a Madrid, Museu Reina Sofía Madrid, Museu Picasso París, Museum of Modern Art de Nova York, i museu del Prado Madrid.

Opinió:
M’encanta aquest personatge, els seus quadres, i la seva vida tan moguda…
Va poder viatjar les vegades que va voler, i no li faltaven dones, no.
El llibre ha estat bé i hi ha un dibuix molt original.
El recomano per als aficionats de Picasso.

Alba Escolà

La feina i els diners

Títol: La feina i els Diners
Escriptors: Brigitte Labbé i Michel Puech
Col•leció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
Aquest llibre parla sobre la feina i els diners.
Si aquí vingués gent d’un altre planeta es pensarien que els diners són màgics.
Veurien que tenim bitllets i monedes i quan ho donem obtenim el que volem.
Avui en dia, les persones han de tenir un treball per aconseguir els diners, que són importants per protegir-se de la pluja, del fred i de poder dormir tranquil. D’això ens referim a tenir una casa per viure, també necessitem menjar i beure i poder vestir-nos… això sí que s’ha d’aconseguir amb els diners. Treballar s’ha de fer per força, i per això de vegades diem que és empipador. I anar a l’escola es una cosa obligatòria perquè sino diriem que és una activitat . I estudiar és important perquè així quan siguis gran podràs tenir una carrera i una feina per guanyar diners i poder viure.
Treballar és dur, però útil. La feina de vegades encara que sigui dura, ens fa créixer alguna cosa que tenim a dins.
I no tenir feina també és dur: Si algú no troba feina o està a l’atur no té la possibilitat de realitzar-se per mitjà de feina. No es relaciona tant amb la gent, es sent sol…
Els diners existeixen només per facilitar l’intercanvi. Ara que existeixen els diners no cal fer-se les preguntes com: Quants caramels hem de donar per una camisa?
I també hi ha gent que estan obsessionats, i quan passa això diem que els diners dirigeixen el món.

Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat. M’ha fet pensar sobre aquest tema, i la llàstima és que en aquest moment hi ha molts nens i nenes que no poden seguir una vida com nosaltres. I no tot s’aconsegueix amb els diners.

Alba Escolà Tilló

Cristòbal Colón

Resum:
Va néixer a Gènova (Itàlia) el 1451. Tenia dos germans, el més conegut era Bartolomé.
Abans de que ell neixés l’oceà Atlàntic era una immensa regió plagada de terribles monstres, per això, li deien el “mar Tenebrós.” Quan va néixer ell es van començar a descobrir les Illes Azores i les Canàries.
Va començara a navegar molt jove, i va anar a bord de diferent vaixells i va aprendre al treball de mariner, comerciant, i potser de pirata.
Del 1476 al 1485 el seu lloc va ser Portugal. Era la nació més adelantada a l’exploració
d’una nova ruta al lloc més fascinant de la terra: Les Índies…
Va escriure un llibre que semblava el resum de tots els seus somnis de joventut, aventures i tresors! El llibre s’anomenava : El llibre de les maravelles.
També va viatjar a Espanya i allà va conèixer a la jove Beatriz Enríquez amb qui va tenir el seu segon fill, Hernando.
Al cap d’uns dies començava el seu viatge. Una vegada allà van baixar a una illa que la van anomenar San Salvador        (avui en dia és Watling, una de les illes Bahames).

També van arribar a Barcelona, que el van rebre amb una rebuda triomfal. Era un dels moments més feliços de la seva vida. I allà va descobrir Amèrica, el nou món.
Uns dies després navegant pel “ mar Tenebrós” alguns dels seus homes i ells van agafar una malaltia per culpa d’ un terratrèmol al juny de 1495. Poc a poc li va afectar a l’ull i quasi es queda cec.
Va arribar una flota castellana al mando de Francisco de Boadilla i va fer tornar a Espanya a Cristòbal i als seus dos germans i els van empresonar.
Va escriure un llibre que el va titolar: El llibre de les profecies.

Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat. Buscant el camí de les Índies va descobrir un nou món.
Increïble, el recomano.