Títol: Ser i aparentar
Escriptors: Brigitté Labbé i Michel Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
Aquest llibre tracta de les aparences i el nostre ser. Començo amb una primera història d’exemple:
En Ciri aquesta tarda té una visita de la seva àvia, i els seus pares li demanen que endreci l’ habitació. Quan la seva àvia fica els peus dintre l’habitació queda meravellada de tan endreçada que està.
Al Ciri se li escapa el riure per sota el nas: només espera que l’àvia no obri l’armari, o no miri sota el llit perquè ha trigat només dos minuts per amontegar-ho tot de qualsevol manera.
L’habitació en aquest cas sembla que estigui endreçada, pero no n’està. I l’àvia s’ho ha empassat, i ara pot pensar que en Ciri és un xicot endreçat.
Les aparences ens enganyen quan ens precipitem, quan volem que correspongui a les nostres creences.
Una altra història:
Com ja sabem la blancaneus es va deixar enganyar per la bruixa que li oferia una poma. La poma feia molt goig i la Blancaneus va decidir menjar-se-la.
Però en realitat, es va desmaiar perquè era verinosa, es va deixar enganyar per les aparences. Per molt que algú tingui una aparença amable durant dos minuts, no n’hi ha prou per saber si ho és. Si algú té l’aparença durant 60 anys, aquesta sí que n’és d’amable!
Fugir de les aparences, és pràctic! Ens fa sentir bé i ens creiem molt sincers.
Voler mostrar certes aparences és parlar de coses que no són veritat.

Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat molt, per la forma en què s’expresen i com ho expliquen.
Crec que és un tema molt important, perquè ens hem d’acceptar tal com som i no voler assemblar-nos a una altra persona, tothom té les seves coses bones i dolentes, i cadascú es com és.

Alba Escolà Tilló

Títol: Galileu
Escriptor: Guilherme de Almeida
Col•lecció: Em dic…
Editorial: Parramón

Resum:
Galileu va néixer a Pisa, una ciutat situada a l’oest d’Itàlia. El 15 de febrer de 1564. Tenia dos germans i quatre germanes, tots més joves que ell.
Li agradava molt l’ astronomia, la cultura clàssica, grega i romana.
Va ser un període d’entusiasme per als seus descobriments.
El van distinguir com a físic matemàtic, astrònom i filòsof.
Va ser el primer físic experimental.
Va estudiar a la Universitat de Pisa, però va renunciar a la universitat on va estudiar quatre anys i no va completar cap curs. Llavors va estudiar matemàtiques pel seu compte. I va donar classes de matemàtiques.
El 1596 va inventar un objecte molt exitós que permetia dur a terme diversos càlculs. Va posar-li el nom de compàs.
Es va ajuntar amb Marina Gamba. Van tenir 3 fills. La primera Virgínia, la segona Lívia i el tercer Vicenzo.
També duia a terme els experiments amb imants naturals.
Del 1607 al 1612 va estudiar la fluctuació dels cossos a l’aigua i les posicions dels seus centres de gravetat.
El 1609 va inventar i perfeccionar el telescopi. Aquest telescopi al futur va ser conegut com a telescopi de Galileu.
A través d’aquest telescopi va poder observar i dibuixar l’univers, milers d’estrelles, els planetes, el sol, constel•lacions….
I també la Via Làctia, amb inombrables estrelles.
Va escriure el missatger de les estrelles. Va ser un gran llibre on revelava tots els seus observaments i descobriments.
Va morir el 8 de gener del 1642.

Opinió:
El llibre m’ha agradat molt, és molt interessant. I dóna la casualitat que aquest tema l’estem estudiant a medi.

Alba Escolà Tilló

Resum:
(Exemple:)
El llop necessita alimentar-se, entre ells matar una ovella està bé per poder menjar. Però el que està bé pel llop està malament per la ovella. La ovella vol continuar vivint.
Així doncs el bé no és el mateix per a tots, i el mal tampoc.
(Un Altre exemple:)
En Magí porta una caçadora molt guapa. I en Jaume fa dies que somia amb aquesta caçadora. En Jaume ara està gelós, i per evitar aquest sentiment, fa anar la crítica, que aigualirà una mica l’alegria d’en Magí. Això és el que passa de vegades, que volem allò, volem ser com aquella persona.
La paraula mal ens fa volar la imaginació, per això quan ens diuen que una cosa l’hem feta malament, ens sentim culpables i agraïm que ens hagin avisat. Però a vegades, ens preguntarem si es tracta o no d’un xantatge.
També hi ha persones que fan una cosa dolenta, pero ho han fet sense voler, no ho sabien.

Opinió:
M’ha agradat el llibre perquè et fa pensar i reflexionar. Va bé de llegir-lo.
I penso que el que diu està bé.

Alba Escolà Tilló

Resum:
Charles Darwin va néixer el 12 de febrer del 1809 a Anglaterra.
Té 3 germanes i un germà més grans.
Va estudiar al col•legi Buter 7 anys, ja que no era molt llest, perquè les classes li semblaven molt avurrides, i tampoc s’esforçava a treballar.
Li agradava molt col•leccionar segells i monedes, i sobretot petxines i minerals. Però encara li apassionava més col•leccionar ous d’ocell i pescar amb canya. Tota la infància ha mostrat un gran interès per la natura.
Així que als 22 anys emprengué un viatge científic que va durar 5 anys i el va portar a fer la volta al món on va poder estudiar una infinitat d’éssers vius i fenòmens naturals.
Totes aquestes observacions el van portar a plantejar-se preguntes com:
Per què els éssers vius són com són….?
Els darrers anys de la seva vida es basa en escriure temes de botànica.
A finals del 1881 viu un atac de cor i el 18 d’abril de 1882 mor.

Opinió:
M’ha agradat el llibre perquè no havia sentit molt a parlar de Charles Darwin.
Crec que va ser un gran científic, i va escriure força llibres.

Alba Escolà Tilló

Títol: La violència i la no-violència
Escriptors: Brigitte Labbé i Michel Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
La violència comença amb una mirada de reüll que provoca un riure sorneguer, un somriure sorneguer a un insult….
Quan competim en un partit de bàsquet, de futbol…. amb un equip rival ens permet enfrontar-nos, però sempre dins unes regles, amb els àrbitres, que controlen la violència.
Quan dos nens s’esbarallen, a l’acabar sempre sentim el famós: Ha començat ell! I el famós: No, ha sigut ell! Mai hi trobarem el principi i el final, perquè hem entrat dins el cercle de la violència.
Sempre hi ha motius per a la violència, algun o altre en trobem, però mai cap de bo…
Violència freda i calenta: Exemple:
L’Elena té els pares divorciats. L’Elena pateix una violència moral, els seus pares s’obliden de respectar-li els sentiments. L’Elena té ferides interiors. La violència moral ens destrueix per dins, és una violència freda.
I la violència física és la que ens priva de sentir-nos bé, la que ens ho fa veure tot negre, la que ens fa sentir tristos….. també es diu la violència calenta.
La no-violència és la que demana molta imaginació, molta intel•ligència, molta paciència… però no sempre és la solució per resoldre els conflictes, els pot allargassar molt, i provocar perjudicis.
Però la violència tampoc es la forma en què els resoldrà.

Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat força, perquè ens diu com hem d’evitar la violència, els conflictes, els problemes des de bon principi. També m’agrada molt la forma en que s’expressen.

Alba Escolà Tilló

Títol: Saint-Exupéry
Escriptora: Meritxell Martí
Col•lecció: Em dic…
Editorial: Parramón

Resum:
El seu món infantil estava format pels seus quatre germans, i la seva mare.
El seu pare va morir de molt jove. Quan es va morir el seu pare es van canviar de casa diverses vegades, en una d’elles, un castell de Sant Maurice que va passar amb la seva família uns estius inoblidables.
No era molt bon estudiant. Li agradaven molt els avions, de gran volia ser pilot.
El seu primer vol va ser quan dos homes que portaven una avioneta li van oferir si volia fer un vol. Saint-Exupéry havia somiat tantes vegades aquest moment..!
Va anar a fer un difícil examen d’accés a París per aconseguir ser aviador.
Ho va aconseguir va passar la seva vida sent un pilor i passant moltes aventures.
Es va casar amb la Consuelo i se’n van anar a viure a París.
S’anava fent gran i van voler fer una carrera. Consistía en volar Amèrica d’una punta a una altra amb el menor temps possible. Tot anava molt bé fins que es van estavellar contra la pista d’aterratge. El seu company només es va trencar una cama, però ell es va emportar la pitjor part: Inconscient i quasi tots els ossos trencats.
Va tardar mesos a recuperar-se.
Saint-Exupéry va escriure El petit príncep degut a la Segona Guerra Mundial.
També va escriure Terra dels homes i Pilot de guerra.

Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat, perquè no havia sentit mai a parlar de Saint-Exupéry.
És molt original. El recomano.

Alba Escolà Tilló

Títol: Manar i creure
Escriptors: Brigitte Labbé i Michel Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
Hi ha molta gent que mana al món com: el cap d’estat, la cap de premsa, el director d’orquestra…
Per què a tothom li agradar manar? A la majoria de la gent li agradar manar perquè vol tenir el poder sobre els altres, vol donar instruccions i que els altres l’obeeixin.
També passa que en una colla, sempre hi ha algú que vol ser el líder, i això provoca els fracassos i a la fi, manar en aquest cas et demostra que només et fiques amb problemes.
Hi ha persones que volen manar perquè els agrada que tothom se’ls miri, que tothom els voti en qualsevol elecció, només per fer-se veure.

Opinió:
El llibre ha estat molt divertit. Perquè aquest tema és important per a tots.
Però, si ens agrada tan manar, perquè no comencem per nosaltres mateixos?
Per què, ben mirat, com volem manar bé als altres si no aconseguim manar-nos a nosaltres mateixos?
Potser això és el més interessant de la vida: Ser cadascú el seu propi cap.

Alba Escolà Tilló

Títol: La vida i la mort
Escriptors: Brigitté Labbé i Michel Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
El llibre tracta del Cicle de la Vida i de la vida i la mort.
Tots els éssers vius neixen, creixen, es reprodueixen, i moren.
La vida humana no es pot comparar amb cap altra vida. Perquè per exemple: Una abella quan mor la sustitueix una altra abella i d’aquella ja no se’n recorda ningú més. En canvi si es mor una persona, i sobretot propera a tu, et queda el record.
La personalitat és molt important en la vida humana. Perquè quan aquella persona mor a la gent li queda el record de com era, etc.
Per exemple: Picasso ara ja es mort però gràcies als seus quadres encara viu d’això, va deixar al món una petja seva. Cadascú deixa una petja diferent. La vida de cadascú és diferent.
Per què morim? Tot el que viu mor. La mort és la darrera etapa de la vida.
A més si ningú es morís arribaria un dia que no hi cabriem al món! I s’ha de donar lloc a les persones que vénen després perquè elles també puguin disfrutar com ho hem fet nosaltres.

Opinió:
El llibre està molt bé pels interessats. Però la veritat que jo aquest llibre per preferència no l’hagués agafat per llegir. Crec, almenys jo, que ara no és hora de pensar amb aquest tema , s’ha de gaudir de la vida!

Alba Escolà Tilló

Títol: Jules Verne
Escriptor: Jordi Cabré
Col•lecció: Em dic…
Editorial: Parramón

Resum:
Jules Verne, nascut a Nantes, una ciutat al nord-est de França.
Era un escriptor i per a molts l’inventor de la ciència-ficció. Va ser el primer famós que, no només es va dedicar a escriure històries, sinó que es va esforçar a imaginar les possibilitats de la ciència i les aventures que podien sorgir dels invents.
Li hagués agradat molt fer un passeig per la lluna, viatjar en un submarí, fer un llarg viatje en globus… Però com que no hi havia vehicles per tot això, va viatjar-hi amb la imaginació.
Va anar a estudiar dret a París. Allà va fer una petita broma a un senyor, i resulta ser que era, Alexandre Dumas, el famós escriptor.
Va estudiar molt: geografia, botànica, química, astronomia, mecànica… per assentar les bases de les seves futures novel•les.
Va viatjar 5 setmanes en globus aerostàtic, però mai s’oblidava d’escriure.
El seu èxit definitiu arriba amb La volta al món en vuitanta dies.
Va conèixer a una noia, i van tenir un fill. Michel el seu fill es va tornar molt rebel i el van haver de portar a un reformatori.
Tanta feina va afectar la seva salut, dolors d’estòmac, es desmaiava… i va acabar amb una diabetis, en què anava perdent la vista i l’oïda. Més tard amb una defunció, i a hores d’ara està al cementiri La Madeline.

Opinió:
M’ha agradat molt el llibre perquè, ha fet somniar a milions de nens joves i adults amb les seves obres. És un llibre molt divertit.
El recomano.

Alba Escolà Tilló

TÍTOL: Gandhi
ESCRIPTORA: Lara Toro
COL•LECIÓ: Em dic…
EDITORIAL: Parramón

Resum:
Gandhi era un home que pensava que la violència era la pitjor forma de lluitar, i que les paraules i una vida exemplar són les millors armes per combatre l’enemic.
Va néixer el 1869 a Porbandar (Índia).
Era un país que pertanyia als britànics, que havien conquerit les seves terres.
El seu pare va ser el primer ministre del principat de Porbandar.
La seva religió era l’hinduisme; d’això en va apendre que s’ha de perdonar a les persones que et fan mal.
No era gaire estudiós.
Als tretze anys es va casar amb la Kasturbai.
El seu pare va emmalaltir i va morir.
Després d’això va anar a estudiar al col•legi Maor de Bombai, però com que no s’hi va adaptar va tornar a casa.
Més tard li van dir que anés a estudiar dret a Londres, per ser ministre com el seu pare.
I el 1888 va embarcar cap a la capital.
Hi va deixar a l’Índia la seva dona i el seu fill acabat de néixer. Al 1891 l’ acabar els estudis va tornar al seu país, i el seu germà li va comunicar que la seva mare havia mort.
Al 1893 li va sorgir un altre viatge a Durban (Sud-Àfrica). Per resoldre problemes de jutjats.
Allà quan va pujar en un vagó de tren, un noi li va dir que havia de viatjar en un vagó de tercera classe, perquè era indi, ell s’hi va negar, però el van fer fora a cops de peu.
I va passar la nit en un banc.
Va escriure una opinió sobre el maltractament que es feia als indis. Ho van saber els anglesos i es van ficar de part seva.
Van començar a lluitar contra els britànics perquè els maltractaven, fent servir l’arma de la veritat. Pels indis s’anomena satyagreha.
Tambè els feien portar una autorització per viure en un país estranger. Ell la va cremar i el van tancar durant dos mesos a la presó.
Als dos mesos el van deixar en llibertat, i fins i tot es va fer amic del general Smuts, i va tornar al seu país.
Allà hi havia la 2ª Guerra mundial, i també guerres entre l’Índia i el Pakistan.
Es va morir la seva dona , i més tard ell.

OPINIÓ:
Aquest llibre m’ha agradat molt. És molt interessant.
El recomano.

Alba Escolà Tilló