Arxiu mensual: maig de 2011

Manar icreure

Publicat el per
Respon

Resum: En el món no existeix persona que vulgui ser manada. Tothom vol donar ordres i no rebre’n, encara que molta gent en rep.

El director d’una escola, el president de la Generalitat, el cap d’una fàbrica… hi ha molta gent que mana, però sempre hi ha algú que està per damunt d’ells i aquesta gent també han de creure.

Ser el cap també significa ser el responsable i si alguna cosa surt malament tota la responsabilitat és teva.

Opinió personal: Aquest llibre ha estat molt bonic i ens ensenya moltes coses. Dintre de nosaltres hi ha moltes altres personetes disposades a donar ordres i ens fem una pregunta: Qui mana a qui? A mi em mano jo, és la resposta.


Els nens i les nenes

Publicat el per
Respon

RESUM:

Els nens i les nenes no són del mateix sexe,el de les nenes és femení, i el dels nens és masculí. El que tenen en comú, és que tots dos són humans.

En alguns països les dones no poden estudiar, ni anar soles pel carrer, ni conduir cap mena de transport, ni treballar, ni votar, i tampoc no poden triar marit. I els homes poden fer tot lo que vulguin, ells no estan manats per ningú, en canvi les dones estan manades pels homes.

OPINIÓ PERSONAL:

Aquest llibre m’ha agradat perquè l’he trobat divertit i una mica graciós, encara que en la realitat no m’agradaria que passessin algunes coses.

Mar Eroles Balagueró

L’orgull i la vergonya

Publicat el per
Respon

RESUM:

Moltes vegades estàs orgullós de tu, i a vegades sents vergonya per lo que acabes de fer.

L’orgull vol dir que estàs molt content d’una persona o de tu mateix, i la vergonya vol dir que quan fas una cosa malament davant dels altres, sents vergonya. Normalment ho sents quan la gent et deixa en ridícul davant de tothom, o d’una persona en concret. No has de tenir mai vergonya, si no al contrari, sempre has d’estar orgullós de lo que fas. Si estàs orgullós de tu, mai tindràs vergonya, i la vida et serà molt més fàcil!

OPINIÓ PERSONAL:

Aquest llibre m’ha agradat, tot i que l’he trobat una mica avorrit! Tota l’estona posava els mateixos exemples, i a més a més, m’ha costat fer el resum, perquè el llibre només deia el mateix tota l’estona.

Mar Eroles Balagueró

La paraula i el silenci

Publicat el per
Respon

Títol: La paraula i el silenci
Escriptors: Brigitte Labbé i Micheal Puech
Col•leció Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
Les paraules són molt importants per a la nostra llengua perquè ens permeten comunicar-nos, pensar etc. Al món de les imatges i de les sensacions s’hi afegeix un món més complex: el món de les paraules, dels mots, de les idees.
Per pensar, fem servir paraules, mots que ens fan avançar i recular, mots que ens tornen a la memòria, que s’enbullen, que s’encaixen…
El cervell humà, per funcionar bé, necessita paraules.
Per reflexionar,fer projectes,dubtar, valorar etc fan falta les paraules.
El món dels humans, el gran món i tots els petits mons de la música, de la cuina, del futbol, de la fotografia, de la pintura, de les matemàtiques, de les ciències… s’organitzen gràcies a la paraula. Sigui escrita o pensada. Quan aprenem els mots, aprenem el món.
Si el cervell no fes servir massa mots, es quedaria entrabancat i ens costaria formular pensaments, explicar les coses, fer-nos entendre…
També hi ha paraules simples, que se’ns enduen de viatge, ens fan somniar, ens envoquen olors, gustos sons, sensacions…
La paraula pot ser molt millor que una foto. Com una imatge sonora que ens mostra tal com som.
A vegades ens costa parlar dels nostres problemes, però si callem els problemes també callaran i a força de silenci ens n’oblidarem.
A vegades els mots no poden dir-ho tot. Hi ha emocions que es viuen millor en silenci.

Opinió:
El llibre ha estat bé i m’ha agregat perquè és interessant, el tema que parla es molt curiós. Vet aquí l’autèntica saviesa: saber parlar… i saber callar.
El recomano.

Alba Escolà Tilló