Resum:
Charles Chaplin va néixer al 16 d’abril del 1889 a Londres.Charle Chaplin no va ser novel.lista però va escriure històries per les seves pel.lícules, i va ser en l’art del cinema on va sobresotir com a giuonista, productor, compositor i actor. Les seves pel.lícules han fet riure i plorar les generacions. La majoria de les seves pel.lícules estan inspirades en el que va viure.
opinió:
Aquest llibre m’ha agradat molt.
Zara Azzi

Resum:
(Exemple:)
El llop necessita alimentar-se, entre ells matar una ovella està bé per poder menjar. Però el que està bé pel llop està malament per la ovella. La ovella vol continuar vivint.
Així doncs el bé no és el mateix per a tots, i el mal tampoc.
(Un Altre exemple:)
En Magí porta una caçadora molt guapa. I en Jaume fa dies que somia amb aquesta caçadora. En Jaume ara està gelós, i per evitar aquest sentiment, fa anar la crítica, que aigualirà una mica l’alegria d’en Magí. Això és el que passa de vegades, que volem allò, volem ser com aquella persona.
La paraula mal ens fa volar la imaginació, per això quan ens diuen que una cosa l’hem feta malament, ens sentim culpables i agraïm que ens hagin avisat. Però a vegades, ens preguntarem si es tracta o no d’un xantatge.
També hi ha persones que fan una cosa dolenta, pero ho han fet sense voler, no ho sabien.

Opinió:
M’ha agradat el llibre perquè et fa pensar i reflexionar. Va bé de llegir-lo.
I penso que el que diu està bé.

Alba Escolà Tilló

Resum:
Charles Darwin va néixer el 12 de febrer del 1809 a Anglaterra.
Té 3 germanes i un germà més grans.
Va estudiar al col•legi Buter 7 anys, ja que no era molt llest, perquè les classes li semblaven molt avurrides, i tampoc s’esforçava a treballar.
Li agradava molt col•leccionar segells i monedes, i sobretot petxines i minerals. Però encara li apassionava més col•leccionar ous d’ocell i pescar amb canya. Tota la infància ha mostrat un gran interès per la natura.
Així que als 22 anys emprengué un viatge científic que va durar 5 anys i el va portar a fer la volta al món on va poder estudiar una infinitat d’éssers vius i fenòmens naturals.
Totes aquestes observacions el van portar a plantejar-se preguntes com:
Per què els éssers vius són com són….?
Els darrers anys de la seva vida es basa en escriure temes de botànica.
A finals del 1881 viu un atac de cor i el 18 d’abril de 1882 mor.

Opinió:
M’ha agradat el llibre perquè no havia sentit molt a parlar de Charles Darwin.
Crec que va ser un gran científic, i va escriure força llibres.

Alba Escolà Tilló

Resum: Quan ens donen una responsabilitat que no hem fet mai perquè érem petits ens pensem que som grans perquè és una cosa nova per a tu. Els adults que ja son grans poden fer moltes més coses comparat amb els petits com per exemple: Anar a la discoteca, tenir cotxe, moto, anar a votar…De vegades un nen de 2 anys vol pujar a un tobogan alt i quan ho ha fet i li ha costat molt, per ell és un repte, en canvi nosaltres pensem “Que fa ara aquest?”, és normal.

Opinió: Crec que aquest llibre està força bé per pensar que encara que siguem petits i no podem fer tantes coses com els grans , ja ens farem adults i llavors ja podrem fer totes aquestes coses.

Helena Llordés

Resum:

Miguel de Cervantes va néixer a Alcalà d’Henares (Madrid) el 29 de setembre de 1547. La seva vida va estar plena d’aventures. El 9 d’agost de 1571, va anar juntament amb el seu germà Rodrigo, a fer la guerra al turc (una flota que amenaçava tota la Mediterrània). Allí es va quedar manc. Anys més tard de passar aquelles terribles guerres, el 1584 va tenir una filla amb Ana Franca. En aquells temps, es va plantejar de tornar a l’escriptura. Va fer grans novel•les, però la més important va ser el Quixot. Quan la va fer, li va demanar l’opinió a grans escriptors com ell, en els quals hi havia Lope de la Vega. Lope se’n va enriu-re del llibre i va dir a tots que era el pitjor llibre de l’història. Però Miguel de Cervantes el va vendre fet de paper barat, i el va comprar molta gent. Miguel de Cervantes va morir el 1616.

Opinió:

Aquest llibre m’ha agradat, però m’ha costat una mica entendre’l perquè parla diferent. He après moltes coses sobre ell, com per exemple que va fer de soldat.

Àlex Fernández Batalla

Resum:
Agatha Christie va néixer el 1890 a Torquay (Gran Bretanya). Va fer moltes novel•les i quasi totes de crim. És experta en deixar els lectors en suspens. En les seves novel•les sempre hi ha assassinats i l’assassí és el que menys t’ho esperes. A la seva vida i van haver moltes desgràcies, com la primera guerra mundial i la segona guerra mundial que van trencar les seves relacions amoroses. A la fi tot va acabar al seu lloc. En el llibre parla molt de les novel•les. Agatha Christie sempre escrivia els mateixos detectius en les seves novel•les: Helcule Poirot i Miss Marple. Agatha Christie va morir el 12 de gener de 1976, però satisfeta de la seva vida plena de novel•les policíaques.

Opinió:
M’ha agradat molt aquest llibre perquè abans de llegir-me’l no sabia qui era Agatha Christie però quan el vaig acabar, ja sabia tota la vida d’Agatha Christie.

Àlex Fernández Batalla

Títol: La violència i la no-violència
Escriptors: Brigitte Labbé i Michel Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
La violència comença amb una mirada de reüll que provoca un riure sorneguer, un somriure sorneguer a un insult….
Quan competim en un partit de bàsquet, de futbol…. amb un equip rival ens permet enfrontar-nos, però sempre dins unes regles, amb els àrbitres, que controlen la violència.
Quan dos nens s’esbarallen, a l’acabar sempre sentim el famós: Ha començat ell! I el famós: No, ha sigut ell! Mai hi trobarem el principi i el final, perquè hem entrat dins el cercle de la violència.
Sempre hi ha motius per a la violència, algun o altre en trobem, però mai cap de bo…
Violència freda i calenta: Exemple:
L’Elena té els pares divorciats. L’Elena pateix una violència moral, els seus pares s’obliden de respectar-li els sentiments. L’Elena té ferides interiors. La violència moral ens destrueix per dins, és una violència freda.
I la violència física és la que ens priva de sentir-nos bé, la que ens ho fa veure tot negre, la que ens fa sentir tristos….. també es diu la violència calenta.
La no-violència és la que demana molta imaginació, molta intel•ligència, molta paciència… però no sempre és la solució per resoldre els conflictes, els pot allargassar molt, i provocar perjudicis.
Però la violència tampoc es la forma en què els resoldrà.

Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat força, perquè ens diu com hem d’evitar la violència, els conflictes, els problemes des de bon principi. També m’agrada molt la forma en que s’expressen.

Alba Escolà Tilló