RESUM

El bé no és el mateix per a tothom, i el mal tampoc. Ben sovint, els éssers humans col·loquen el mal de la banda dels més forts, i el bé de la banda dels més febles. Entenem molt bé què vol dir <<fer mal>>. Comprenem fàcilment el mal que fa clavar-se una estella a l’ungla, o un clau al dit, ens ho imaginem tan bé que, sovint, quan ens ho expliquen, diem: <<Calla, calla! Només de sentir-te ja em fa mal!>>

El bé no sempre és el que és més agradable. Podem pensar-nos que està bé el que ens ho fa passar bé. I que està malament el que ens ho fa passar malament. Però no es cert. Fumar els agrada als adults, però fumar fa mal, i amb el temps pot provocar càncers. El que ens fa el dentista ens pot fer mal, d’entrada, però a la llarga és beneficiós. Esperar que algú ens digui què està bé i què està malament és deixar de pensar, és com deixar de ser un ésser humà.

OPINIÓ

Jo, d’aquest llibre, opino que està força bé perquè t’explica moltes coses que et fan reflexionar sobre com s’ha d’actuar davant del bé i del mal. Us el recomano.

Anna Domínguez

RESUM

En aquest llibre hi ha moltes anècdotes sobre la paraula i el silenci. De la paraula explica que per pensar fem sevir paraules, que el cervell humà per funcionar bé necessita paraules, que els nadons acabats de néixer ja es comuniquen: ho fan amb somriures, plorant, cridant, amb gests… Que el món dels humans i tots els petits móns, el de la música, el de la cuina, el del futbol…, s’organitzen gràcies a les paraules. I del silenci explica que les paraules no ho poden dir tot, que hi ha emocions que es viuen millor en silenci.

OPINIÓ

Crec que aquest llibre està molt bé perquè parla de coses que jo no savia de la paraula i el silenci, és molt interessant, aquest llibre fa reflexionar molt.

Anna Domínguez

RESUM

Aquest llibre explica moltes coses importants sobre les persones que són adultes i els nens petits. Diu que no poden treballar nens que encara no tenen setze anys, que hi ha pel·lícules que els menors de dotze anys no poden veure, i que els menors de divuit anys encara no poden conduir un cotxe.

Totes aquestes coses no s’han ficat per què si; s’han establert per protegir-los, és a dir, per deixar-los créixer segurs perquè tinguin temps d’aprendre poc a poc les regles del món dels grans.

OPINIÓ

Crec que aquest llibre està molt bé perquè parla de coses que jo no sabia sobre la gent gran i els nens petits, és molt interessant, aquest llibre fa reflexionar molt sobre les coses que toca fer a l’edat de cadascú.

Anna Domínguez

RESUM

El llibre Charles Chaplin explica la història de la seva infància i totes les pel·lícules que va fer durant aquells temps. Quan era petit el seu pare, que era un sabater irlandès, els va abandonar, llavors a la seva mare, actriu de teatre, li va agafar un atac de bogeria i la van ingressar en un sanatori.

Durant el temps que va estar allí, en Charles i el seu germà gran, en Sydney, havien de ballar pels carrers per poder guanyar diners per sobreviure. Van passar molts anys fins que el seu germà va trobar una feina molt ben pagada, treballava de telegrafista i de cambrer en un vaixell que navegava pels mars del sud d’Àfrica.

Gràcies a això en Charles va poder viatjar molt i trobar el treball que sempre havia desitjat, ser director de pel·lícules. I ho va aconseguir. Va fer riure i plorar a molta gent i moltes generacions amb les seves pel·lícules, Vida de gos, Armes a l’espatlla, Al sol, Un dia de plaer, El noi, Els ociosos, Dia de paga i El peregrí.

OPINIÓ

Crec que està molt bé perquè explica moltes anècdotes sobre Charles Chaplin i la seva vida, que jo, abans, no sabia sobre ell. El recomano perquè m’ha sorprès molt tot el que li va passar i llegint-lo t’agafen moltes ganes de veure una de les seves pel·lícules.

Anna Domínguez

RESUM

Tot i que es deia Agnes Gonxha Bojaxhiu i era albanesa, tothom la coneixia com a Teresa de Calcuta. Quan era petita el seu pare, que era comerciant, es va morir enverinat i quan tenia divuit anys se’n va anar a Calcuta per ajudar a la gent més pobra. Allí va fundar una congregació, les Missioneres de la Caritat, que treballaria per als més necessitats, als barris més miserables. Va dedicar tota la seva vida als més pobres i va rebre a canvi alegria i esperança.

Teresa va morir el 5 de novembre de 1997.

OPINIÓ

El llibre ha sigut molt interessant i amb una història que m’ha commogut molt. Crec que Teresa va ser una dona amb molt bon cor, i que segur que va morir molt contenta per totes les coses bones que va fer durant la seva vida dedicada als altres. Penso que si tots ens comportéssim una mica com ella el món seria millor.

Anna Domínguez

RESUM

A vegades, quan diem que una cosa no es justa, ens referim a que ens empipa. Per exemple: <<Plou. No és just, havíem d’anar a la platja.>>

La injustícia provoca violència. Perquè la injustícia és violència. Les injustícies fan enrabiar a les persones; i sovint són tan insuportables que fan venir ganes de barallar-se. De vegades, la gent no troba cap altra manera d’aturar-la. Però lluitar per la justícia no vol dir per força ser violent. Per sort, la ràbia que la injustícia desperta en les persones es pot transformar en altres coses que violència: es pot transformar en energia per fer canviar les coses. La revolta contra la injustícia pot donar una energia increïble.

OPINIÓ

És un bon llibre que a mi m’ha fet reflexionar molt i quan t’enganxes llegint-lo ja no pots parar. Crec que a tothom que li interessi aquest tema se’l tindria que llegir.

Anna Domínguez

RESUM

Miguel de Cervantes va néixer a Alcalà d’Henares ( Madrid ) el 1547. Malgrat ser de família pobra, va tenir la sort d’anar a col·legis per aprendre de lletra, i també va rebre estudis superiors. Durant la seva època d’estudiar va llegir moltes novel·les de cavalleria.

La seva vida va estar plena d’incidents, ensurts i aventures. Cervantes va decidir fer-se soldat perquè s’estimava més servir a la guerra que no pas ser un criat. Entre les moltes batalles que va viure, la que li va marcar més va ser la batalla de Lepant, on després d’un bombardeig es va quedar manc. Això va donar peu a que l’anomenessin ‘’el manc de Lepant’’ del qual ell n’estava molt orgullós. Després d’haver viscut a diferents ciutats d’Espanya i també una època a la presó, Miguel va escriure l’obra de cavalleria més reconeguda a tot el món; El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha. Gràcies a això va fer-se molt famós i quan es va morir, el 22 d’abril de 1616, l’obra ja era una de les més apreciades.

OPINIÓ

Penso que Miguel, va ser un gran home i que tenia molta imaginació. El llibre no m’ha acabat d’agradar perquè es una mica avorti i no l’he entès gaire, però trobo que s’hi t’interessa les coses de cavalleria i batalla, te’l podries llegir.

Anna Domínguez

RESUM

A la vida, la veritat i la mentida estan sovint barrejades. Si un pare juga per primera vegada al dòmino amb el seu fill el deixa guanyar per animar-lo. Perd de mentida, però el seu fill no ho sap. Els animals no menteixen. Quan un gos borda, no és pas per fer creure que un lladre volta per fora la casa i fer por de mentida als seus amos: si borda, és que a fora hi ha algú. I no és que els animals hagin entès que s’ha de dir la veritat. No és pas això. Simplement no menteixen perquè no parlen. Els falta una cosa que només tenen els humans: la parla, les paraules, el llenguatge.

Gràcies a les paraules, les persones intercanvien informacions, sentiments, idees, i, normalment, les paraules serveixen per dir la veritat, tot i que a vegades també les utilitzem per dir mentides que sovint van bé, per exemple, per no perdre amistats, i no ferir persones estimades.

Però el qui sempre menteix ningú no el creu i ningú no se l’escolta.

OPINIÓ

Crec que les persones hem de ser prou responsables per no dir mentides i penso que sempre hem d’anar amb la veritat per davant.

Anna Domínguez