Arxiu diari: 29 novembre 2010

Pablo Picasso

Publicat el per
1

·Resum: Pablo Picasso va néixer al segle XIX, el 25 d’octubre de 1881, a Màlaga i va morir el 8 d’abril de 1973,
a Mougins, França. El seu pare es deia José Ruiz Blasco i la
seva mare Maria Picasso López. Picasso tenia dues germanes: Lola i Concepció, però l’any 1895 es va morir la petita Concepció. Aquest gran pintor ha fet quadres que estan a molts museus i són molt famosos. Hi ha quadres que tothom coneix, com per exemple: el Guernica, les senyores d’Avignon… Picasso quan era jove només volia jugar i dibuixar. També ha conegut a pintors molt famosos, com per exemple: Joan Miró, Rusiñol, Casas, Nonell, Manel Pallarés… i molts més.
·Opinió personal: Jo crec que Picasso va tindre una vida bastant dura, cada dos per tres havia de canviar de lloc.
Però segons ell s’ho passava d’allò més bé quan va conèixer pintors famosos, sobretot amb el seu amic inseparable fins a la mort: Manel Pallarés. Segur que quan sortien a fer una escapada tornaven molt tard, jugaven i s’ho passaven tan bé!
Aquest llibre m’ha agradat moltíssim perquè a més a més
d’aprendre coses de Picasso també aprens els valors de
l’amistat i de l’esforç.

Pol Carulla Vilalta

Déu i els déus.

Publicat el per
3

Resum: El llibre tracta de l’existència del politeisme. Hi havia països, com Egipte o l’antiga Grècia i Roma, que tenien més d’un Déu. Ara això es considera un mite. Nosaltres creiem en un Déu cristià, els musulmans en Alà i els jueus en Jehovà. En temps passats es creia en diversos déus: el déu del sol, del vent o de l’amor… La gent no sabia explicar el perquè de les coses per això ho atribuïen tot als déus.
Depenent de la cultura i la religió la manera de pensar era diferent. Tot i així tothom es preocupava pels mateixos temes: la vida i la mort.
Els sacerdots a la terra fan la funció de missatgers. Han de transmetre bondat.
La creença és creure en algú que no està present. Aquesta pot arribar a ser perillosa ja que es creen fanàtics que lluiten per la seva fe. Cadascú defensa el seu Déu.

Opinió personal: A mi, personalment, m’ha agradat molt perquè és interessant conèixer altres creences i és cert que cada cultura defensa el que creu.

Núria Llanses