Déu i els Deus
Respon
Arxiu diari: 25 novembre 2008
Charles Chaplin
Nom: Charles Chaplin
Autor: Luis Luque
Editorial: Em dic…
Col·lecció: Parramón
Resum: Charles Chaplin com us penseu que era quant era petit, ric o pobre? Segur que més de vosaltres us deveu pensar que era ric. Doncs no, era pobre. Charles, quant era molt petit la seva mare va agafar un atac de bogeria, i a ell el van tindre de portar ha un orfandat. Quant la mare va estava més bé, ell va sortir de l’orfanat, tenia un germanastre més gran, que es deia Sydney, que el va tenir la seva mare amb un home ric que era lord milionari, aquest home la va abandonar. La mare va tenir de fer créixer als dos fills ella sola. En Syndey va anar a Africa i quant va tornar, la mare estava al sanatori i el pare feia poc temps que havia mort. Quant va tenir 12 anys va fer un obra, més tard li van donar de fer més papers Va anar als Estat Units. Allà va fer moltes pel·lícules. El seu germanastre va morir el 1965 a Niça, a França. Es va casar i va tenir filles, una d’elles, la Geraldine, va esdevenir un famosa actriu. El 25 de desembre del 1977, a Vevey, Suïssa, a l’edat de vuitanta-vuit anys, del somni de cada nit va passar al somni etern que és la mort. Però Charlot viu i viurà eternament en la historia del cinema i l’art.
Opinió: M’ha agradat perquè crec hem de ser curiosos amb el que va passar temps enrere, i saber més coses de la humanitat.
Gemma
Parque nacional de la Doñana
El Parque Nacional de Doñana es uno de los espacios protegidos más importantes del territorio andaluz y la mayor reserva ecológica de Europa. Es el resultado de la actividad ancestral del hombre sobre un territorio con singulares peculiaridades, que se caracteriza por su fragilidad ante determinados impactos.
La riqueza de sus ecosistemas acuáticos y terrestres (playas, dunas, marismas, monte bajo…) le confieren unas características únicas para albergar a gran cantidad de especies, en el que destacan algunas tan emblemáticas como el lince ibérico y el águila imperial, hoy día en peligro de extinción.
La marisma destaca por ser lugar de paso, cría e invernada para miles de aves europeas y africanas, lo que la convierte en un ecosistema de altísimo valor ecológico. Por ello ha sido catalogada Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA), Lugar de Importancia Comunitaria (LIC) y Zona de Especial Conservación (ZEC).
Carlos Fernández
L’armari dins d’un gos
Vet aquí una vegada, en un poblet molt petitet, hi vivia un nen que es deia Pep.
En Pep vivia amb la seva família, i amb un gos que es deia Martí.
Un dia m’entres en Pep jugava amb el seu gos a la seva habitació, en Pep el va empènyer sense voler i el gos va cridar:
– Aaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!
I es va empassar l’armari.
El gos no va canviar d’estructura, tot i que duia l’armari dins del seu cos, pla mare tampoc no se’n va adonar que el gos tenia l’armari dins seu.
El temps va anar passant i… va arribar l’hivern, feia mes fred, i el carrer estava glaçat.
En Pep com cada dia esmorzava i desprès, marxava cap a l’escola amb roba d’estiu, la mare sempre li suggeria que es poses una jaqueta o alguna cosa que el tapes mes però ell no li feia cas.
Clar, no calia fer-li cas a la mare, en Martí (el gos d’en Pep) sempre l’acompanyava a l’escola i desprès l’anava a buscar.
Quant en Martí acompanyava en Pep a l’escola, el gos cada deu minuts mirava al cel i segons el temps que feia, treia algun accessori de roba de dins seu (o sigui de l’armari) i li donava a en Pep, d’aquesta manera mai no s’acostipava o es posava malalt.
A en Pep, li va anar molt be que en Martí s’empassés l’armari perquè així evitava tenir qualsevol malaltia…
El respecte i el menyspreu
Nom: El respecte i el menyspreu
Autor: Michel Puech
Editorial: Cruïlla
Col·lecció: Pensa-hi
Resum: Aquest llibre parla del respecte i el menyspreu. Algunes persones no respecten als companys, als amics, a la família… Hi ha persones que tracten a altres persones com objectes no humans i hauríem de respectar a tothom ja sigui d’on sigui. Si algú vol ser respectat ha de respectar als altres. Respectar vol dir educació pels altres. Les historietes parlen per exemple: d’uns nens que molesten a totes les noies o si algú et diu algun secret i et diu que no el diguis a ningú i confia amb tu l’has de respectar.
Opinió: M’ha agradat, per què hem de saber ser educats i no mal educats. I això hi ha persones que no ho entenen.
Gemma
L’armari dins d’un gos
Hola, sóc la Judit. I us explicaré una historia que em va passar ja fa temps, tot va començar quan…
Un dia d’estiu que era el meu aniversari, els meus pares em van regalar un armari, molt bonic, per la meva habitació nova. I els meus padrins un gosset petit molt mono. El gosset, pujava i baixava del armari continuadament. Un dia l’armari vaig veure que caminava amb quatre potes, i em vaig espantar molt. Vaig cridar al meu gosset però no contestava. Vaig pensar que potser l’armari era carnívor i tenia gana i s’havia menjat el gos. Per una part no m’agradava, perquè voltava per tota la casa i jo amb prou feines em podia vestir. Però per l’altra era útil, perquè quant anava a comprar roba amb la mare sabia si alguna cosa ja la tenia o no, també perquè així no havia de fer cues per aprovar-me la roba a les botigues. Aquest nou invent m’estava agradant. A les meves amigues podia explicar que tenia un gos-armari les altres no s’ho creien. Les vaig portar a casa i els ho vaig ensenyar. Totes elles també ho volien i ho van explicar a tothom, tots volien un gos-armari. Els hi vaig explicar com sabia de fer i tots passejavem pel carrer amb el gos-armari. Les coses es van complicar els gossos-armaris es barallaven i tot era un escàndol!!!. Havia de trobar la solució. Fins que un dia… La vaig trobar havia de fer un… GUEPARD-OS, així el gos sortiria de l’armari per intentar agafar l’os, però el guepard correria molt i així fins que el gos sortís, i ho va intentar i… Va funcionar!!! Ho va fer amb tots els gossos-armaris i tot va anar bé. I crec que es millor un armari i un gos separats que junts.
Gemma
El nen de ningú
Nom: El nen de ningú.
Autora: Dolors Garcia Cornellà.
Resum:
Van veure que sortia en Beni a la televisió i havien d’esbrinar d’on venia…llavors la mare de Joan Josep volia esbrinar on era el poble de Ningú, va mirar en un mapa el poble d’una tia seva que i viu a prop d’un pantà de Terradorenga situat al peu de muntanyes de ponent .
Van trobar Orenga i van decidir fer-hi una visita.
Al diumenge va passar l’educador a buscar-los per fer la visita a Orenga, feia un dia fred típic de gener.
A mig matí van arribar al poble era una mica sinistre, al final de camí van veure un bar i van entrar, es veia que en aquell poble no hi anava ningú.
Van preguntar pèls habitants de Ningú, els van explicar que la gent va haver d’abandonar el poble perquè no tenien electricitat, ni carretera…la gent del bar li van preguntar quin interès tenien en el poble de Ningú, ells van dir que coneixien un nen que venia d’allí.
Una dona va dir que sol hi havia un supervivent que vivia en un poble que és deia Cinabri.
Hi van decidir de anar al poble.
La felicitat i la tristesa
Nom: La felicitat i la tristesa
Autor: Brigitte Labbé i Michel Puech
Editorial: Cruïlla
Col·lecció: Pensa-hi
Resum:
Aquest llibre ens parla la tristesa i de la felicitat de la gent.
Als diaris normalment i trobem males noticies, però la desgracia es més interessant que la felicitat.
Es molt fàcil posar-se trist en canvi costa més posar-se alegre.
La felicitat costa més de veure què la tristesa.
Per ser feliç no cal ser ric ni pobre, però el més important és no comparar i no es pot desitjar coses que no es poden tenir.
La tristesa no es pot evitar per exemple: si es mort una persona de la teva família, repeteixes curs…
La felicitat no es qüestió de sort hi ha coses que depenen de nosaltres. Ningú no pot dir en que consisteix i es diferent per a cadascú, però si ens esforcem tindrem molta felicitat.
Opinió:
M’ agradat força perquè el trobo molt interessant i ben il·lustrat.
El recomano perquè te’n adones de com és la felicitat i la tristesa.
Tenir temps i perdre temps
Nom: Tenir temps i perdre el temps
Autor: Michel Puech
Editorial: Cruïlla
Col·lecció: Pensa-hi
Resum: Tothom va amb presses,<<Vine de seguida!>>, <<Fes els deures de pressa!>>, <<Vinga posa’t l’abric!>>, <<De seguida faig el sopar!>>, <<Vinga a rentar-te les mans!>>, <<Acaba de menjar de seguida!>>, <<Agafa el telèfon!>>… Mai no sentim <<Posa’t l’abric en calma!>>…si diguessin això voldria dir que és mes important prendre’s temps per fer les coses. De vegades ens diuen que anem en calma i de vegades de pressa, què hem de fer? Prendre’ns-ho amb calma o anar de pressa?… Ningú no veu el temps, ningú no l’ensuma, ni el toca, ni el sent. El que veiem es que les estacions canvien.
En una historieta explica com la Maria veu uns dibuixos que li agraden molt i sempre els seus pares a mig dibuixos li diuen:
-Ves a fer els deures!
Ella tipa ja que sempre el mateix, decideix fer una cosa, treure la pila dels rellotges de la casa, de seguida va tornar a seure al sofà i la mare va mirar l’hora que era per controlar el peix i l’arrós, el pare que estava llegint el diari va mirar també el rellotge per veure començar les noticies de les vuit. Al cap d’una estona, se sent pudor, la mare mira el peix, se li havia cremat i l’arrós sortia de la cassola. El pare mira la tele i veu una pel·lícula, i pensa que la pel·lícula la fan desprès de les noticies de les vuit, a la Maria segur que li caurà una bronca. En una altra l’Arnau i els seus pares van a un parc d’atraccions i el bitllet val per tot el dia. L’Arnau està molt cansat i els seus pares també, i diuen:
-No, Arnau el bitllet val per tot el dia i s’ha d’aprofitar.
Opinió personal: M’ha agradat molt el llibre tenir temps i perdre temps, es molt important, i en aquest llibre hi ha unes frases que m’han agradat molt són:
El temps és l’amo!!!!!!!!! El temps és or!!!!!!!!!!
Poemes
Si el vent fos sucre
jo me’l menjaria,
encara que sabés
que a la llarga m’engreixaria.
Si el cel fos terra
per ell caminaria,
i amb alegria
d’aquest en gaudiria.
Si l’arbre fos mestre
deures ens manaria,
i amb la seva gran branca
ens ho exigiria.
Si l’ocell fos mare
al seu niu jo estaria,
encara que sabés
que un dia fugiria.
Carla Daviu