Estació d’anellament a la Mollera d’Escalarre

Enguany els alumnes de la comarca que han vingut a fer l’activitat de conèixer la Mollera d’Escalarre han pogut gaudir d’una activitat específica que duu a terme l’anelldor Juan Fernández (tècnic del Parc Natural de l’Alt Pirineu) en col·laboració amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO).

Es tracta del programa Sylvia, un programa de l’ICO que utilitza lanellament científic per obtenir informació, a llarg termini, sobre les tendències de les poblacions d’ocells terrestres de Catalunya.

L’anellament científic d’ocells és un mètode d’estudi basat en el marcatge individualitzat dels ocells.  L’anellament permet descobrir coses de les espècies com el temps que viuen, on van quan migren i quan marxen o arriben als llocs on es desplacen.

Per poder anellar els ocells primer s’han de capturar en unes xarxes especialitzades. Es realitzen vàries passades durant un matí per tal de realitzar vàries captures. És important no fer soroll quan l’anellador treu els ocells de la xarxa.

Un cop capturats els ocells és el moment d’agafar les dades. S’identifica l’espècie i a partir de les característiques del seu plomatge s’intenta esbrinar si és mascle o femella, o inclús, en algunes espècies, aproximar-nos a l’edat de l’individu. També es medeix la llargada de les ales, es pesa, es mira el to muscular i si té reserves de greix al cos o no. Aquesta última dada té a veure amb si l’ocell es troba o no en migració.

Els ocells recapturats, és a dir els que ja tenen anella, aporten molta informació sobretot pel que fa a l’esperança de vida de l’espècie i en cas de ser espècies migradores, sobre les seves rutes migratòries i les seves àrees de descans.

Clicant als enllaços que teniu al començament de l’article podreu obtenir més informació sobre aquest projecte tant interessant.

Les espècies anellades el passat 30 d’octubre amb els alumnes de cicle mitjà de la Zer Alt Pallars van ser: mallerenga carbonera (Parus ater), mallerenga blava (Parus caeruleus), mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), merla (Turdus merula), tord comú (Turdus philomelos), tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), raspinell comú (Certhia brachydactyla) i pit roig (Eritacus rubecula).

La veritat és que va ser una jornada molt interessant on els alumnes van poder guaitar de ben a prop aquells moixons que a diari ens passen desaparcebuts en el nostre entorn.

Us deixem amb algunes fotografies de les espècies anellades durant la jornada.

Moltes gràcies Juan!

mallerenga cuallarga

mallerenga blava

Professores del Camp d’Aprenentage de les Valls d’Àneu

Coluber viridiflavus. Serp verd-groga

Hola de nou a tothom!

Us adjuntem una fotografia de la serp verd i groga que va fotografiar en Florin Camara durant la seva estada al CdA Valls d’Àneu a finals del curs passat.

La vam poder guaitar tot el grup durant l’activitat d’orientació, just quan passavem més amunt de la colònia d’Esterri d’Àneu en direcció València d’Àneu.

serp verd i groga

És un ofidi del gènere Coluber que normalment assoleix els 150 cm de llargada.  Té un cap relativament petit i uns ulls grossos amb una pupila rodona i una petita cresta supraocular. En pràcticament tot el cos té un color verd-grogós que enfosqueix amb el pigment negre o verd fosc de les barres transversals que cobreixen la seva part anterior.

Aquesta serp es distribueix mundialment per la Península Italiana, bona part de França, el nord-est de la Península Ibèrica i algunes illes de la Mediterrània.  A casa nostra la trobem en àrees del Pirineu i el Pre-pirineu, essent una serp de muntanya mitjana i estatge muntà present fins als 1.500 metres d’alçada.

És una serp diürna i terrestre que es troba en diferents hàbitats, principalment secs i amb abundant vegetació com els vessants assoleiats i rocosos, marges de boscos o carreteres.

La serp verd i groga caça a la vista alimentant-se de llangardaixos, mamífers, ocells nidificants, gripaus  i inclús altres serps. És àgil i ràpida.

Juntament amb l’escurço pirinenc, la serp d’aigua i el vidriol, és la serp més abundant del Pirineu lleidatà.

Fins aquí teniu un petit recull de les característiques de la serp verd i groga. Us animem a que intenteu esbrinar quines són les serps més comunes presents a les vostres contrades.

Professores del CdA Valls d’Àneu

Visitants del CdA!

Hola!

Només volíem compartir amb vosaltres aquestes fotografies que hem fet dels usuaris del nostre racó d’ornitologia.

Per una banda la mallerenga blava (parus caeruleus), que és l’ocell que posa el cap dins la caixa niu. Fa unes setmanes que vam fer aquesta fotografia i en aquell moment hi havia un mascle i una femella circulant i mirant la caixa. Ja fa també uns dies que no viem gaire moviment. En sortiran pollets?

mallerenga blava

 

 

 

 

 

 

Els següents protagonistes són un picot garser gros (Dendrocopos major) i una parella de mallerengues carboneres (Parus major) abonades durant uns dies a menjar cacahuets de la nostra menjadora. Suposo que ho deu fer la mida, però primer menjava el picot i quan aquest alertat marxava, ràpidament avançaven posicions les mallerengues fins que tornava el picot.

 

 

 

 

 

 

 

 

Doncs aquí teniu un petit tastet dels ocells que ens han vingut a visitar, encara que cada matí des de que és primavera sentim un munt de cants d’ocells diferents, merla, rossinyol, tallarol de casquet, pit roig, i fins i tot l’altre matí hi havia la puput clavant el seu llarg bec al jardí del camp d’aprenentatge buscant algun cuc o insecte per menjar.

Finalment també us adjuntem una fotografia d’un grup de quatre cigonyes blanques que hi havia a finals d’abril en un camp a l’entrada d’Esterri. Estaven en migració anant a niar en algun racó més al nord dels Pirineus i a no tanta alçada! També hem pogut gaudir d’un grup de cigonyes negres que volaven per sobre el camp d’aprenentage però que no vam ser a temps de poder fotografiar!

Doncs això és tot!

Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu

 

La nit s’omple de nous sons

Des de fa uns dies podem escoltar dos nous sons al capvespre. Són dos animals completament diferents. Un es tracta d’un amfibi i l’altre d’una au rapinyaire. Què sabeu a qui ens referim?

tòtil

 

 

 

 

 

 

 

 

Del primer ja us podeu fer una idea, no?

És el tòtil, un gripau terrestre i de mida petita, de pell fosca i rugosa. El seu dors és de coloració grisenca i hi destaquen nombroses berrugues d’un color ataronjat. El ventre és del color rosat i gairebé translúcid.

El seu nom científic, Alytes obstetricans, ens dóna informació sobre una de les seves curiositats referint-se al fet de que el mascle obre la cloaca de la femella per ajudar-la a fer la posta. Una altra curiositat reproductiva és el fet de que un cop la femella ha fet la posta, el mascle fecunda els ous i aquests queden enredats a les seves potes del darrera. A partir d’aquest moment serà el mascle l’encarregat de cuidar els ous i haurà d’anar a l’aigua de tant en tant per humitejar-los. Aquest és el motiu pel qual el mascle sigui l’únic adult que és relativament fàcil de veure. Així doncs ja podeu respondre a la pregunta: què és el tòtil de la fotografia? Un mascle o una femella?

I què és el que sentim?

Sentim una espècie de crit isolat “pu-pu-pu” que es repeteix cada 1 o 3 segons i que és fàil de confondre amb el crit del xot (Otus scops). I ens preguntarem també,

Perquè canten?

Canten els mascles des dels seus refugis per atreure les femelles. Aquestes a la vegada emeten sons de resposta. Els sons es començem a sentir a finals de l’hivern.

On viuen?

Estan actius bàsicament de nit. De dia es troben a sota les pedres, a esquerdes o refugis excavats. Els hàbitats són diversos, zones obertes, boscos, fins i tot zones urbanitzades. Està molt estès, llevat de les zones d’alta muntanya o les comarques àrides. Aquí al Pallars Sobirà el trobarem més aviat en cotes baixes.

Les larves viuen en tota mena d’aigües, preferentment de profunditat mitjanes. Són extremadament abundants, inclús en abeuradors dins de zones urbanitzades, i molt més fàcils de trobar que no pas els adults.

duc

 

 

 

 

 

 

L’altre so de la nit! El duc (Bubo bubo).

És el rapinyaire nocturn més gran d’Europa. És un resident comú ben distribuït per tot el territori, tot i que és més comú en ambients mediterranis i més rar en ambients d’alta muntanya i boscos subalpins, als Prepirineus i Pirineus.  Així que aquí el Pallars Sobirà no és una espècie molt abundant, tot i que hi és present.

Què és el que sentim? Sentim generalment el seu so més típic i freqüent, “uuhu”, que és va repetint cada pocs segons durant un interval de temps. La majoria d’aquests sons de mascles i femelles es donen durant el període de pre-incubació (setembre- desembre/gener), és a dir abans de que la femella posi els ous.

On viu?

Els territoris dels ducs solen anar lligats gairebé sempre a ambients rocosos. Qualsevol esquerda i cova és utilitzada per a fer-hi el niu, tot i que també pot fer-ho sota un arbust o sobre un arbre.

La posta d’ous té lloc entre començaments de gener i mitjans d’abril. Després d’uns 33 dies té lloc l’eclosió del primer ou, poll que es veurà acompanyat pels seus germans en intervals d’un o dos dies. La mitja d’ous de cada posta és de 2 a 4.

Què menja?

Té preferència per mamífers petits i mitjans com conills, ratolins o lirons, però també pot menjar coleòpters, petits ocells o rèptils, fins altres aus rapinyaires nocturnes o diürnes.

La disponibilitat d’aliment és un factor decidiu per assegurar-se un bon èxit reproductor, així que serà un factor clau a l’hora de seleccionar la ubicació del seu niu. I

Doncs aquests són els dos nous sons que podem sentir quan es fa fosc, juntament amb d’altres que com el valandreu (Strix aluco) conegut també com gamarús o cabrota no han deixat d’acompanyar-nos.

Esperem al bon temps per sentir nous sons com el del xot (Otus scops) amb el seu característic “xut, xut, xut, …” , l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus)  o el rossinyol (Luscinia megarhynchos).

Equip docent del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu

Imatges extretes de:

flickrhivemind.net (alytes obstetricians)

lasantabiologia.blogspot.com (bubo bubo)

La neu s’omple de petjades!

Fèia dies que esperàvem la neu! Finalment dissabte va nevar i dilluns quan vam venir a treballar al Camp vam trobar un reguitzell de petjades!

 

 

 

 

Aquí teniu les petjades d’un esquirol! Les de dalt  són els peus de darrera i les de sota són els peus del davant

 

 

I aquestes? Què sabeu qui les pot haver deixat? Com que no podeu veure el detall del regle us ho acabarem explicant! Doncs sembla ser que una guineu també es va passejar pel pati del Camp. Aquest grup de petjades de dos en dos és típic de quan la guineu va al trot. Cada parell de petjtades consta d’una petjada de peu anterior (la del davant) i d’una petjada de peu posterior (la del darrera).

 

 

Aquestes són de gat domèstic. S’aprecien molt bé els quatre coixinets digitals (dels dits) i el coixinet principal o interdigital. Sobre la neu  el peu del darrera coincideix amb la pejtada del peu del davant.

 

 

 

Les veieu molt diferents? Són petjades d’una au. Pels gairebé 8 cm de llargada i per les espècies comunes del pati del camp d’aprenentatge, són d’un ocell que anomenem gaig. Aquí us deixem una foto per a que el conegeu.

 

 

 

 

 

Doncs fins aquí les petjades trobades al pati del CdA Valls d’Àneu! Abrigueu-vos bé que dijous entra una massa d’aire molt i molt fred!

Docents del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu

Tornem al cens d’orenenta cuablanca

oreneta cuablanca

Ja tornem a tenir entre nosaltres les orenetes cuablanques preparades per nidificar i passar l’estiu per les nostres contrades.

I nosaltres ja tornem a estar preparats per participar en el cens que l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) amb el suport de l’Obra Social de Catalunya Caixa realitza arreu de Catalunya.

Dilluns sortirem a censar amb els alumnes del cicle superior de primària de l’escola Àngels Serafí de Sort i de l’escola Minairons de Ribera de Cardós, dimarts amb els de l’escola de Llavorsí, la de Tírvia i la de Rialp, i dimecres amb l’escola d’Alins i l’escola La Closa d’Esterri d’Àneu.

Ja veieu que això s’anima! Els resultats de l’any anterior els podeu consultar a la web del projecte: http://www.orenetes.cat Si voleu animar-vos a participar de forma particular també ho podeu fer posant-vos en contacte a través de la mateixa web.

Recordar-vos només que el cens consta de dues sessions. Una primera (entre l’1 i el 31 de maig) en temps de construcció i arranjament dels nius, i una segona sessió (entre el 15 de juny i el 31 de juliol) on l’objectiu és censar els nius en plena època de cria.

Equip de professors del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu

La brama del cèrvol

 

cèrvol bramant

 

 

Des de mitjans de setembre i fins pràcticament un mes podeu sentir un dels sons més fascinants de la natura, la brama dels cérvols!

I us preguntareu … per què bramen els cérvols durant un mes?

Doncs només ho fan els mascles i ho fan per  aconseguir aparellar-se amb un grup de femelles d’un territori determinat.  I no només bramen sinó que fins i tot fan lluites de força on utilitzen les seves grans banyes per decidir qui és el més fort! El més fort és el que aconseguirà perpetuar-se deixant els seus gens a les generacions futures!A on els podeu escoltar? A prop de casa nostra, a la vall de Bonabé o a la Serra de Boumort. Sabíeu que si anéssiu als dos llocs escoltaríeu dues subespècies de cérvol diferents? Els del nord del Pallars Sobirà i Vall d’Aran són cérvols europeus, una mica més grans que els cérvols ibèrics que són els que podeu escoltar a Boumort.


cérvols en lluita

A quina hora? Es millor fer-ho quan cau la llum del sol i comença a fosquejar, o just quan despunta el dia i comença a clarejar!

Us proposem un parell d’activitats organitzades, sempre és millor anar acompanyat tant pel fet d’aprendre com pel fet de no destorbar la fauna i la natura!

* sortida Parc Natural de l’Alt Pirineu

* refugi de Cuberes (serra de Boumort)

Ja ens direu si l’heu sentit o no! Els habitants d’Alòs d’Isil diuen que el senten des de casa!

Equip docent CdA Valls d’Àneu

Les fotos de l’article són de la pàgina naturephoto (http://www.naturephoto-cz.com)

Seguim avistant: 2 grues a la mollera!

Grua

Ahir dimarts 20 d’abril vam veure una altra espècie en migració, dues grues (Grus grus) passejaven tranquil·lament pels prats de Salito!

Són ocells terrestres, grossos i majestuosos que a primer cop d’ull semblen cigonyes. Les plomes secundàries són molt allargades i acaben penjant sobre la cua donant l’aspecte que veieu a la fotografia.

Generalment migren en formació en V o en fila.  És una au d’hivernada en zones com les deveses extremenyes. Ara es troba migrant cap al nord d’Europa on niarà a terra en aiguamolls una mica boscats, canyissars, …

Doncs a seguir atents que últimament anem veient coses interessants!

Equip del Camp d’Arprenentatge

Grues a Escalarre fotografiades per Juan Fernández, biòleg del Parc Natural de l'Alt Pirineu

 

Atenció: ocells en migració!

Martinet blanc

Vau guitar el martinet blanc (Egretta garzetta) a la Mollera d’Escalarre?

Nosaltres vam poder veure’l dijous, tant al matí com al vespre. Dimecres també el van veure i no únicament un exemplar sinó dos!

I és que aquests dies és fàcil observar passos d’ocells en migració. Moltes espècies es dirigeixen cap al nord i durant el seu trajecte realitzen parades estratègiques per alimentar-se iagafar forces. Així que ja podem parar atenció a veure què passa pel pla d’Esterri i rodalies! La Mollera és un bon lloc per veure’ls ja que és una de les poques zones humides on els hi és fàcil trobar repòs i aliment.

La migració dels ocells és un fenomen extraordinari. Milions d’ocells viatgen des de les àrees on han passat l’hivern  fins a les seves zones de cria.  A vegades aquestes distàncies poden ser molt grosses, com el cas de l’oreneta cuablanca que passa l’hivern al sud del Sàhara (Àfrica) i ve a passar l’estiu a les nostres contrades.

Per què migren els ocells? Doncs per augmentar la seva supervivència, allà on van hi haurà més aliment i bonança, i també per millorar el seu èxit reproductor! Els ocells que migren cap als països nòrdics per nidificar tenen més hores de llum per alimentar i criar els seus polls, i es beneficien de les explosions temporals d’insectes i de la menor presència de depredadors que caracteritzen aquestes zones.

Hi ha diferents tipus de migració i nivells de migració:

Parlem de migradors estivals quan les espècies s’estan i crien durant el nostre estiu i marxen a principis de tardor a passar l’hivern a altres contrades. És el cas del falciot o de les orenetes.

Els migradors hivernals són aquells ocells que decideixen venir a passar l’hivern a casa nostra. És l’exemple d’alguns bernats pescaires que han vingut a passar l’hivern a les nostres contrades i ara marxen cap al nord a les seves zones de cria. Quan només és una part de la població que migra, s’anomenen migradors parcials, en el mateix exemple no tots els bernats pescaires del nord d’Europa migren cap al sud a passar l’hivern, n’hi ha molts que el passen a les seves àrees de cria. El mateix cas és el de la cadernera.

Els migradors altitudinals són aquells que no fan grans trajectes sinó que es desplacen muntanya avall per trobar millors condicions durant l’època d’hivern. És el cas, per exemple, del grasset de muntanya que cria als prats alpins del Pirineu però baixa de cota durant els mesos freds de l’hivern.

Doncs ens tocarà està atents a veure si veiem més espècies de pas com el cas del martinet blanc observat a la mollera d’Escalarre.

Equip del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu

Nhèu, un nou habitant del Pirineu

ossaAquesta óssa de la fotografia (feta per l’equip francès de seguiment de l’ós), és l’óssa Hvala, un ós bru (Ursus arctos) del Pirineu; i si et fixes en la paret de l’esquerra de la fotografia, què hi veus? Pots identificar els seus dos cadellets?

 

Es calcula que actualment hi ha aproximadament uns 20 óssos que habiten pels boscos del Pirineu i l’óssa Hvala n’és un d’ells. Hvala acostuma a moure’s per l’àrea del Pirineu situada entre el Parc Nacional d’Ordesa (al nord de la província d’Osca, Aragó) i Andorra, recorrent així tan els boscos de la part francesa com els boscos de Catalunya.

 

Hvala fou introduïda l’any 2006 i al següent any ja va tenir dos cadells, les femelles Polen i Bambú. Durant la primavera del 2009, quan va sortir del període d’hibernació se la va poder veure amb dos cadellets més.

 

Actualment però, està ben amagada, ja que és la seva època d’hibernació. Aquest període comença entre novembre i desembre i acaba entre febrer i abril, depenent una mica de les condicions climàtiques. Els ossos s’amaguen en cavitats de difícil accés anomenades osseres i entren en un període de gran inactivitat. Ara bé, abans de la hibernació han acumulat una gran quantitat de greixos per tal de superar el dur l’hivern.

 

Ara bé, aviat l’óssa Hvala es tornarà a despertar i si tenim sort, la podrem tornar a veure passejant amb els seus dos cadellets. Així que potser seria necessari posa’ls-hi un nom, oi? Doncs bé, l’ONG Depana va posar en marxa una votació entre els alumnes dels centres educatius del Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça i de la Vall d’Aran per tal de donar nom a un d’aquests dos cadellets. I finalment, el seu nom serà… Nhèu, el significat del qual és “neu” en aranès.

 

L’altre cadellet de Hvala però, encara no té nom, però no patiu, ja que aquest l’estan triant els alumnes de les escoles del sud de França. Així que ben aviat sabrem quin nom li donem al germanet de la Nhèu.

 

Si voleu saber més coses sobre l’ós bru podem visitar la pàgina web de l’ONG Depana:

 

http://www.depana.org/public/Qu%C3%A8_fem/Pirineu/Ós_bru_del_Pirineu/