Concepte

Components

· Acotacions o didascàlies que són el comentaris que escriu l’autor adreçades a actors i directors per orientar-nos de com vol que es representi l’obra.

· Els decorats, les llums són elements junt amb el paper de l’actor i el text que componen l’obra teatral.

Estructura

Tradicionalment les obres dramàtiques solen tenir tres actes que es corresponen al plantejament, nus i desenllaç.

També hi ha obres de 5 actes (les tragèdies neoclàssiques i les obres de Shakespeare), obres d’un acte (algunes de Molière, les tragèdies clàssiques i La primera història d’Ester

Els gèneres dramàtics

· Comèdia representa una acció intranscendent protagonitzada per persones sense cap rellevància especial. Sempre té un desenllaç feliç i una voluntat d’entretenir el públic.

· Drama és un gènere intermedi protagonitzat per persones quotidianes que poden acabar dominant el seu destí en un trama presentada de manera greu o seriosa.

Elements lingüístics

L’estil és directe.

Concepte

Relata esdeveniments reals o imaginaris amb l’objecte d’entretenir o informar

Tipus

·         literari: narració, conte o novel·la

·         periodístic: notícia, crònica i reportatge

Estructura

·         literari: plantejament, nus i desenllaç

·         notícia: piràmide invertida.

·         també s’ha de tenir en compte el punt de vista narratiu (primera i tercera persona, narrador omniscent, extern, protagonista principal o secundari

Recursos lingüístics

·         oracions predicatives: verbs d’acció

·         ús predominant del passat (imperfet, passat perifràstic –o simple- i també plusquamperfet, subjuntiu.

·         Importància dels elements adverbials per situar-nos en l’espai i el temps

·         Connectors causals, temporals…

Concepte

Ens explica com són i quines qualitats tenen les coses, les situacions, els llocs, les persones…

Estructura

·         Comença per un tema

·         i a continuació l’ expansió que és l’explicació i així successivament.

·         L’ordenació pot ser ascendent o descendent, del particular al generals, dels conceptes concrets als abstractes o viceversa.

Tipus

·         Objectiva o subjectiva (científica o literària). Hi domina el valor referencial o el poètic.

·         Tipus específics són el retrat i la caricatura.

Recursos lingüístics

·         Predominen els substantius i adjectius (i relatius)

·         Les oracions atributives.

·         Adverbis i locucions adverbials per situar-los en l’espai

·         Camps lèxics

·         Recursos estilístics: comparació, metonímia i metàfora.

Concepte

Informa o aporta coneixements sobre un tema

Tipus

·         científic o divulgatiu

·         periodístic: cròniques o reportatges

·         escrit o oral

·         inductiu (particular a general) o deductiu (general a particular)

Estructura

·         Introducció (presenta el tema)

·         Desenvolupament (desplega les idees)

·         Resum o conclusió

Recursos lingüístics

·         Els paràgrafs han de tenir unitat temàtica.

·         Escrit preferentment en present.

·         Precisió lèxica (lèxic més general en un text divulgatiu i més especialitzat en un text científic)

·         Connectors que estableixen ordre i progrés i cohesió del discurs

·         Conjuncions causals (ja que, perquè, com que..), finals (perquè, a fi que…), condicionals (si, sempre que…) concessives (malgrat que, tot i que…) consecutives (doncs, per tant…), adversatives (però, no obstant això..).

·         Ús de la repetició, dels sinònims.

Concepte

Consisteix a exposar de manera raonada i lògica unes opinions per intentar de convèncer algú d’una idea o opinió.

Els asaigs, els editorials, les cartes al director, els parlaments polítics, els sermons, les queixes i reclamacions , les crítiques artístiques o literàries són textos argumentatius.

Característiques

·         S’hi donen judicis de fets (objectius) i judicis de valor (subjectius)

·         El text pot ser inductiu o deductiu.

·         L’argumentació pot ser simple o múltiple segon s’hi exposi un argument o més d’un.

·         Pot ser també coordinada o subordinada segons si els arguments són independents o estan relacionats entre sí.

·         També pot presentar arguments a favor i en contra de la tesi defensada per acabar sintetitzant l’opinió de l’autor en la conclusió.

Estructura

·         Exposició on es presenta la idea que es vol demostrar.

·         Demostració on s’expliquen els diferents arguments que serveixen per demostrar la tesi.

·         Conclusió que reculls de manera sintètica i clara la tesi de l’autor.

Recursos lingüístics

·         Preguntes retòriques, cites cèlebres.

·         Ús de l’oració negativa per contestar afirmacions de l’interlocutor o  d’interrogatives retòriques per cridar l’atenció del lector.

·         Verbs i oracions que expressen causa i conseqüència.

·         Nexes conjuntius ordinals, distributius i classificatius, adversatius, causals, finals…

Concepte

Serveix per ensenyar-nos a fer una cosa, ens diu com hem de fer un determinat procés per arribar a un objectiu.

Les instruccions d’un electrodomèstic, una recepta de cuina, els prospectes farmacèutics, l’explicació de tècniques de treball i d’estudi són textos instructius.

Estructura

Hi ha diversos tipus de textos instructius i per tant és difícil donar esquema fix. És molt important que la informació sigui clara i ben ordenada.

·         Presentació on es mostren els elements bàsics del procés i s’explica l’objectiu.

·         Procediment s’enumeren les accions que s’han de seguir i s’explica com fer-ho.

Recursos lingüístics

La sintaxi és simple amb oracions coordinades i subordinades.

·         El temps verbal més utilitzat és l’imperatiu.

·         També es fa servir el present, el futur, la forma impersonal “es”, les perífrasis d’obligació (haver de, caldre…).

·         Ús d’ordinals.

·         Abundants paràgrafs.

Altres recursos

Els gràfics, les il·lustracions i els esquemes ajuden a fer més comprensible el text.

Concepte

Exposa fets que poden donar-se en el futur.

Característiques

Exposem fets que no tenim la seguretat que succeiran.

Els textos de predicció meteorològica, d’explicació dels avanços de la ciència en el futur serien, d’explicació de les característiques d’un viatge o una excursió que hem de fer, són textos predictius.

No ho són els de l’horòscop o els profètics.

Elements lingüístics

El temps més usual és el futur.

També es poden fer servir el condicional o perífrasis semblants: és possible, podria ser que…