Category Archives: Parlem

Llocs on es parla català

Les fronters lingüístiques no coincideixen amb les fronteres polítiques. La major part de les grans estructures polítiques, els estats, són plurilingües, és a dir, s’hi parla més d’una llengua. A Espanya es parla, català, castellà, gallec, basc, aragonès, bable… I també podem observa que una llengua es parla a més d’un estat. El castellà es parla a Espanya i a la major part de l’Amèrica central i del sud. Continue reading

Claudio Sanna. Alguerès

LAUDIO GABRIEL SANNA cantant i compositor de L’ALGUER – Sardenya. Canta antigues balades i cançons originals en català de l’Alguer, l’única ciutat de llengua catalana d’Itàlia. Al 1981 ha format Càlic, grup històric de la música sardo-catalana. Amb aquest projecte ha publicat 4 discos i participat a festivals internacionals en tota Europa. La música de Claudio Gabriel Sanna és indissociable de l’Alguer i de la sua marina: híbrida barreja secular de cultura sarda, genovesa, napolitana i catalana. L’ultim album és TERRER MEU, on l’autor deixa provisionalment de part lo treball de recuperació i recreació de la tradició i mos presenta les sues noves cançons. Mos parla del sou Terrer, en tots los sentits: dels sous territoris musicals i culturals i de la terra on és nat, L’Alguer, la Sardenya i la sua gent.

En la seva cancó Santa mare llengua ironitza en forma de rap sobre el paper que la companyia de baix cos RyanAir pot jugar en la salvació del català a l’Alguer.

http://www.myspace.com/claudiogabrielsanna

Italià: Casta Diva

Canviem una mica d’estil i ara podeu sentir una ària d’una òpera típica del “bel canto”, la “Casta Diva” cantada per Maria Callas una soprano mítica que per desgràcia va morir jove de mal d’amors.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/MBW5a77wINQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Casta Diva, che inargenti
Queste sacre antiche piante,
A noi volgi il bel sembiante
Senza nube e senza vel…Tempra Dio, tempra tu de’ cori ardenti,
Tempra ancora lo zelo audace,
Spargi in terra quella pace
Che regnar tu fai nel ciel…
Casta deessa, que tens de plata
Aquestes antigues plantes sagrades
Gira cap a nosaltres el bell rostre
Sense núvols i sense vel…Modera Déu, modera els cors ardents
Modera encara el zel audaç
Escampa per la terra aquesta pau
Que fas regnar al cel…

Portuguès: CADA QUAL COM SUA MANIA

joan-manuel-serrat-caetano-veloso-cada-qual-com-sua-mania.mp3

Joan Manuel Serrat i Caetano Veloso canten junts aquesta cançó que és una versió en portuguès d’una cançó de Serrat que es diu Cada loco con su tema.

 
Cada qual com sua mania
o gosto não se discute.
Artefatos, bestas, homens e mulheres
cada um é como é cada um é cada qual
e se manda pela escada como quer.
Mas se tiver que escolher, sou partidário
das vozes vivas da rua mais que do dicionário.
E gosto mais do bairros que do centro da cidade
e dos artesãos mais que da feitoria.
Da razão que da força, do instinto que da urbanidade
e dos indios que do Sétimo de cavalaria.
Prefiro os caminhos às fronteiras
e uma borboleta ao Rockefeller Center
e o faroleiro de Capdepera
aos vigias de Ocidente.

Prefiro querer a poder.
Tatear a pisar.
Amar a querer.
Pegar a pedir.
Dançar a desfilar
e desfrutar a medir.
Prefiro voar a correr.
Fazer a pensar.
Beijar a brigar.
Ganhar a perder.
Mais do que tudo, sou
partidário de viver.

Cada loco con su tema
contra gustos no hay disputas
artefactos, bestias, hombres y mujeres
cada uno es como es
cada quien es cada cuál
y baja las escaleras como quiere
Pero, puestos a escoger, soy partidario
de las voces de la calle más que del diccionario,
me privan más los barrios que el centro de la ciudad
y los artesanos más que la factoría
la razón que la fuerza, el instinto que la urbanidad
y un siuox más que el séptimo de caballería.
Prefiero los caminos a las fronteras
y una mariposa al Rockefeller Center
y el alfarero de capdepera
al vigía de occidente.

Prefiero querer a poder,
palpar a pisar,
ganar a perder
besar a reñir,
bailar a desfilar
y disfrutar medir.
Prefiero volar a correr,
hacer a pensar,
amar a querer,
tomar a pedir.
Antes que nada soy
partidario de vivir.

Guaraní: Che pykasumi

JoanManuel Serrat canta aquesta cançó popular en guaraní i castellà.  che-pykasumi.mp3

El guaraní és una llengua ameríndia de l’Amèrica del Sud que es parla a diverses regions de l’Argentina i Bolívia i a gran part del Paraguai (de fet, el nom d’aquest país és una paraula guaraní que significa “país de molta aigua”).
El nom de la llengua en guaraní és avañe’? (sota aquest nom es troba la Viquipèdia en guaraní).
Guaraní
és la paraula amb la que els espanyols van identificar a l’ètnia i d’idioma, al confondre amb guariní (guerra) que era la que repetidament pronunciaven els indígenes.
Un total de 6 milions de persones el parlen i recentment s’ha inclòs a l’escola i des de 1967 està declarada com a llengua cooficial al Paraguai on el 94% de la població el sap parlar. A Bolívia i a la província de Corrientes i província d’ Entre Ríos a Argentina i a part de l’Amazònia del Brasil també es parlen.
La situació sociolingüística de la llengua guaraní al Paraguai reflecteix l’existència de dues llengües en contacte: Els préstecs de paraules entre castellà i guaraní i el passar de parlar en una llengua a l’altra són molt freqüents. En el cas d’algunes ciutats com la mateixa capital Asunción està molt estès el Jopara (mescla) barreja de castellà i guaraní que està vista com una adulteració de d’idioma pels parlants de guaraní amb més consciència lingüística. En el parlament de Paraguai predomina el castellà però es usual també usar el guaraní especialment en situacions especialment emotives.
Ha pogut sobreviure al llarg dels segles sobretot perquè els jesuïtes el van elegir com a idioma òptim per predicar el cristianisme als indis, amb la qual cosa es va posar per escrit (amb l’alfabet guaraní, un alfabet llatí lleugerament modificat), i pel tradicional aïllament imposat al Paraguai des de l’època de Rodríguez de Francia.
Té 33 fonemes, 12 dels quals són vocàlics (amb forta presència dels sons nasals i guturals). Les paraules acostumen a tenir l’accent a l’última síl·laba i no acaben mai en consonant.
Juntament amb els diversos dialectes tupís del Brasil, forma la família lingüística anomenada tupí-guaraní.
Del guaraní deriven diverses paraules en moltes llengües entre les que destaca Jaguar i Piranya (Pira aña: peix del diable)

 

Che pykasumi reveve vaekué chehegui rehóvo
oúva ne ange cada pyhare che kéra jopy;
rohayhúgui ai ajepy’apõva che ne ra’arÙvo,
michínte jepépa ndaivevuivéi che mba’embyasy.

Ne añaitégui ndénte aikóva ko’’icha aikove asy
jaikóma rire ku juayhu por’me oñondivete;
resÍ reveve che rejarei, che motyre’y,
aico cikorey ndavy’amivéi upete guive.

Sin consuelo alguno te sigo queriendo cada amanecer
como sombra voy caminando a solas con mi soledad.
Mis ojos padecen al mirar la casa donde ya no estás.
Corazón transido que me mancha el pecho y me hace sollozar.

Con un leve vuelo de mí te apartaste pequeña torcaz.
Porque no querías que te acariciase el pelo y la piel.
Regresa, te pido, a darme consuelo como sabes tú.
Alivia esta pena que me estruja el alma…
Che pykasumi.