El mètode de treball que es duu a terme al centre psicopedagògic es basa en les investigacions d’Aurora Leal realitzades a l’IMIPAE(Institut municipal d’investigació en pscicologia aplicada a l’educació)
El programa de treball s’anomena A.C.O.S. Analític, Connexionista i seqüencial. En aquest programa de treball sempre cal partir del nivel de processsament més baix.
En aquesta fase, el primer que voldria remarcar és el protocol que es segueix en el centre psicopedagògic en arribar un nen/a. En aquest punt destaco els següents passos;
1. Sessions informatives a la família, les quals poden assitir al centre pel seu propi compte, o bé, assessorades pel centre escolar.
2. Sessions avaluatives: arribats a aquest punt, normalment, el centre realitza una avaluació cognitiva que ocupa normalment dues sessions; una avaluació emocional en la qual solen destinar-se dues sessions més; una avaluació de lectoescriptura i de llenguatge oral(si és el cas o segons demanda).
3. Sessió de retorn d’informació a la família i explicació del tractament.
4 . Inici del tractament (si la família està d’acord)
Durant aquesta setmana gairebé el 80% dels meus esforços han anat enfocats cap a les reeducacions a les quals participaré, o bé amb les observacions directes en les quals podré participar o bé amb el meu cas en concret. Aquestes reeducacions són la psicopedagògica i la logopèdica. Respecte a aquesta última, la meva intenció serà la d’observar com el professional desenvolupa la seva feina en la detecció, en el screening, en el diagnòstic, i de forma molt especial, en la rehabilitació.
Perquè tingui lloc la reeducació psicopedagògica, les principals necessitats i característiques dels alumnes ha de ser que presentin problemes en l’aprenentatge. En aquest camp el més important a tenir en compte és respectar el desenvolupament fisiològic, psíquic i espiritual del nen. Per tal d’aconseguir un bon desenvolupament intel·lectual ha d’existir una base emocional sòlida. L’objectiu principal és potenciar les habilitats del nen per tal de poder aconseguir els objectius acadèmics que es plantegen en el seu desenvolupament acadèmic.
Les habilitats que estan afectades en major grau i, per les quals venen al centre, són les següents: la lectura, l’ortografia, la parla, l’escolta, el raonament i la matemàtica.
El cas en el qual podré participar activament és el d’un nen(D.P) que presenta retard en el llenguatge.
Respecte a la finalitat de la seva intervenció logopèdica, serà la prevenció, el diagnòstic, el pronòstic, el tractament i l’avaluació integral dels trastorns de la comunicació humana, tenint en compte els trastorns de la parla o del llenguatge oral i escrit. El cas en el qual participaré presenta, a trets generals: dificultat en la pronunciació i l’elaboració de sons; els problemes en l’execució del missatge oral; les dificultats en l’estructuració del llenguatge; i problemes de lectoescriptura.
L’equip de professionals que treballen al centre es reuneixen en sessions clíniques un cop a la semana per tal d’analitzar l’evolució del treball realitzat. El fet d’haver pogut participar a la reunió establerta aquesta setmana entre els cinc professionals del centre (3 logopedes, 1 psicòloga, 1 doctora en psicologia i també logopeda), i el fet d’haver consultat moltíssima bibliografia tant al centre com a casa, m’ha ajudat a contextualitzar-me en el centre de pràctiques i a prendre consciència que l’atenció a l’alumnat amb n.e.e requereix un treball d’identificació i avaluació de les necessitats, així com de la planificació de la resposta educativa molt concrets.
Aquest centre realitza dos tipus de tasques:
– Docència( a demanda dels centres)
– Assistencial(aquesta centrada en el psicodiagnòstic i la intervenció)
Respecte a les intervencions que es fan al centre distingim les següents:
– Intervenció psicopedagógica:s’efectua mitjançant reeducacions.
– Intervenció logopèdica: tractament de les dificultats miofuncionals i de comunicació, parla i llenguatge oral i escrit en funció de les etiologies que provoquen aquestes dificultats.
– Intervenció psicoterapèutica: destinada als trastorns emocionals i de comportament.
– Intervenció familiar: recomanada especialmente quan el trastorn individual interfereix en la dinàmica familiar.
– Intervenció combinada: quan es combinen diferents tipus d’intervencions.
En totes les intervencions exposades les sessions de treball són individuals, de ¾ d’hora o ½ hora de durada segons els casos.
[vimeo]http://vimeo.com/9390274[/vimeo]
Durant aquesta setmana he tingut dues reunions amb la meva tutora de pràctiques per tal d’establir i reestucturar de manera conjunta els acords.
Aquestes dues sessions les he destinat a situar-me en el context en el qual vaig a treballar(característiques, necessitats, legislació vigent,etc), així com amb l’equip del centre psicopedagògic que són les persones amb les quals hauré de col·laborar. De la mateixa manera, hem valorat quins seran els aspectes que he d’observar i valorar al llarg de la meva estada al centre.
He començat una fase de recollida revisió i anàlisi de documents del centre per tal d’habituar-me a utilitzar els termes adequats.
Us presento el meu blog, una eina fonamental per compartir vivències i experiències viscudes en el periode del practicum.
El que pretenc abordar és un anàlisi el més exhaustiu possible dels tres grans interrogants que com a estudiant em planteja la reeducació pedagògica al context de l’educació primària. D’aquesta manera partiré de les següents preguntes:
– Quines característiques i metodologia s’empra per a poder analitzar l’àmplia diversitat de possibles intervencions?
– De quina manera es contempla des del propi centre la reeducació pedagògica que es realitza amb determinats alumnes?
– Com és la realitat en la relació comunicativa i professional de tots els implicats en una intervenció?
Espero que al llarg de les meves pràctiques pugui donar resposta a aquests interrogants.