Els nens i nenes de tercer coneixerem l’obra de l’artista Mexicana Frida Kahlo.
Frida va ser la tercera filla de Guillem Kahlo (Wilhelm Kahlo), fotògraf d’origen jueu-hongarès amb la seva segona esposa, la mexicana Matilde Calderón, d’ascendència española.
La seva vida va quedar marcada pel sofriment físic que va començar amb la poliomielitis que va contreure el 1913 i va continuar amb diverses malalties, lesions, accidents i operacions. Aquesta primera malaltia li va deixar una seqüela permanent: la cama dreta molt més prima que l’esquerra.
El 1922 va entrar a l’Escola Nacional Preparatòria de Ciutat de Mèxic, la més prestigiosa institució educativa de Mèxic, la qual començava per primera vegada a admetre noies com alumnes. Allí les seves entremaliadures la van convertir en la líder d’un grup majoritàriament format per nois rebels amb els que va realitzar innombrables malifetes a l’escola tenint generalment com a víctimes als seus professors. Va ser precisament en aquesta escola on entraria en contacte amb el seu futur marit, el conegut muralista mexicà Diego Rivera, a qui li havia estat encarregat pintar un mural a l’auditori de l’escola.
L’avorriment que li provocava la seva postració la va portar a començar a pintar: el 1926, encara en la seva convalescència, va pintar el seu primer autoretrat, el primer d’una llarga sèrie en la qual expressarà els esdeveniments de la seva vida i les seves reaccions emocionals davant els mateixos. La majoria de les seves pintures les realitzarà estirada al seu llit i al bany. No obstant això la seva gran força i energia per viure li van permetre una important recuperació.
Després d’aquesta recuperació, que li va tornar la capacitat de caminar, una amiga íntima la va introduir en els ambients artístics de Mèxic on es trobaven, entre altres, la coneguda fotògrafa, artista i comunista Tina Modotti i Diego Rivera.
El 1938 el poeta i assagista del surrealisme André Bretón qualifica la seva obra de surrealista en un assaig que escriu per a l’exposició de Kahlo a la galeria Julien Levy de Nova York. No obstant això, ella mateixa declara més tard: “Creien que jo era surrealista, però no ho era. Mai vaig pintar els meus somnis. Vaig pintar la meva pròpia realitat”
El 1939 Frida Kahlo va acabar un autoretrat constituït de dues personalitats: Les dues Fridas. Amb aquest quadre, assimila la crisi marital, a través de la separació entre la Frida en vestit de tehuana, el favorit de Diego, i l’altra Frida, d’arrels europees, la que va existir abans de la seva trobada amb ell. Els cors de les dues dones estan connectats un a l’altre per una vena, la part europea rebutjada de Frida Kahlo amenaça de perdre tota la seva sang. Aquest mateix any exposa a París a la galeria Renón et Collea gràcies a Bretón. La seva estada a la capital francesa la va portar a relacionar-se amb el pintor malagueny Picasso i a aparèixer a la portada del Vogue francès. En aquells dies Frida era coneguda en el món sencer. A partir de 1943 va donar classes a l’escola La Esmeralda del Mèxic, D. F..
El 17 de setembre del 1925, un accident de tramvia la va deixar amb lesions permanents a causa de que la seva columna vertebral va quedar fracturada i gairebé trencada, així com diverses costelles, coll i la pelvis, el seu peu dret es va dislocar, la seva espatlla es desconjuntat i un passamans li va travessar el ventre, introduciéndosele pel costat esquerre. La medicina del seu temps la va torturar amb operacions quirúrgiques (32 al llarg de la seva vida ), cotilles de diferents tipus i diversos mecanismes de “estirament”.
Informació extreta de la Viquipèdia.
Las dos Fridas, de Frida Kahlo
Aqui podreu veure un dels capítols del programa “Un color Nou”, aquesta vegada dedicat a Frida Kahlo:
- Programa Un color nou
- Idioma Català
- Producció TVC, Batabat
- Any de producció 2009
- Durada: 22min
- Trobat als recursos de Edu 365
