Exposicions
Els ballets russos de Diaghilev al CaixaFòrum
Aquesta exposició organitzada pel Victoria & Albert Museum de Londres vol rescatar la figura de Serge Diaghilev (Novgorod, 1872 – Venècia, 1929) a través de la seva companyia de dansa, els ballets russos, sense la qual no es podria entendre l’evolució de la dansa al segle xx. L’exposició mostra un recorregut pels escenaris i els esdeveniments més importants que va protagonitzar la companyia en els seus vint anys d’existència.
Els ballets russos neixen a París el 1909, d’una selecció dels millors ballarins del Ballet Imperial del Teatre Mariinski de Sant Petersburg. En 1911, s’independitzen del Ballet Imperial i sobreviuen per poc temps a la mort del seu fundador, el 1929. La companyia viatja als millors teatres de l’època i arriba també a Madrid i Barcelona.
El seu èxit prové de l’aposta per la renovació del llenguatge visual, tant en la coreografia com en l’escenografia, i del llenguatge musical. El tret essencial va ser la reducció de la dansa al cos humà per expressar històries i emocions, d’aquí el desenvolupament del virtuosisme dels seus ballarins. Artistes visuals d’avantguarda de la talla de Matisse, Picasso, Braque, Derain, Gontxarova, Laurencien o Chanel van participar en el disseny de vestuaris i escenografies; músics renovadors com Ravel, Satie, Falla, Stravinski, Prokófiev, Rimski-Kórsakov; ballarins com Fokine, Nijinski, Paulova, Karsavina o Massine, i escriptors com Jean Cocteau van treballar conjuntament en aquesta obstinació, animats per Diaghilev.
Els ballets russos i Espanya
Un dels àmbits de l’exposició donarà a conèixer l’activitat dels ballets russos en els escenaris espanyols, l’enriquiment mutu a partir de les seves aportacions artístiques i culturals i l’establiment de col·laboracions amb creadors espanyols que va significar la presència espanyola en el més àlgid context artístic internacional del primer quart de segle.
Els ballets russos es van refugiar a Espanya entre el 1914 i el 1918, els anys de la Primera Guerra Mundial, un període en què era impossible anar de gira per les ciutats i els teatres on havien triomfat en els seus primers anys. Després de passar sis mesos del 1915 a Suïssa, on es va reformar la companyia, i fer una primera gira pels Estats Units, els ballets russos van instal·lar-se a Espanya i artistes russos, francesos i espanyols es van agrupar al voltant de Diaghilev i la seva energia creativa. Alfons XIII va recolzar la companyia permetent que actuessin a Madrid i Barcelona i anessin de gira pel país. També els va ajudar a tornar a Londres, a uns escenaris on van collir grans èxits el 1918 i el 1919.
Després de signada la pau, la companyia de Diaghilev va seguir tornant a Espanya per actuar-hi, i Barcelona va resultar un punt de partida idoni durant la dècada de 1920 per iniciar les gires desprès de tancar les temporades hivernals a Montecarlo. Els artistes espanyols van anar cobrant importància, seguint el camí de Josep Maria Sert, el primer no rus que va dissenyar un ballet per a Diaghilev. Hi destaquen noms com Juan Gris, Joan Miró, Pedro Pruna i, sobretot, Pablo Picasso. Tots ells van dissenyar decorats i vestuari i, a més, van il·lustrar la companyia i van participar als programes especials que produïen els ballets russos. Compositors (el més destacat va ser Manuel de Falla), directors d’orquestra i ballarins espanyols es van sumar a la companyia de Diaghilev, i el 1921, per recomanació de l’empresari britànic C. B. Cochran, una troupe de ballarins espanyols va presentar Cuadro Flamenco a París i Londres.
Trobareu tota la informació relacionada a la web del CaixaFòrum
Visita per a families
Visites en família. Els Ballets Russos de Diaghilev
Del 08/10/2011 al 14/01/2012
BARCELONA
Joan Miró . L’escala de l’evasió
Amb els alumnes de segon de l’escola anirem el proper 17 de novembre a la Fundació Miró a veure aquesta exposició i realitzar unes activitats relacionades amb ells, però us recomano a tots i totes anar a veure aquesta exposició, és única… a la pàgina web de La Fundació Miró trobareu més informació
16/10/2011 – 18/03/2012
L’exposició ha estat organitzada conjuntament per la Tate Modern i la Fundació Joan Miró de Barcelona, on es podrà veure a partir d’octubre de 2011. Després de Barcelona, l’exposició viatjarà a la National Gallery of Art de Washington, on es podrà visitar a partir del maig de 2012.
Joan Miró: L’escala de l’evasió ha estat concebuda pels comissaris de la Tate Matthew Gale i Marko Daniel en col·laboració amb Teresa Montaner, conservadora de la Fundació Joan Miró de Barcelona.
Joan Miró: L’escala de l’evasió posa de manifest el compromís polític de l’artista al llarg de la seva vida. La seva catalanitat i els lligams que Miró manté amb la seva terra són inqüestionables; així ho demostren les obres que es podran veure a l’exposició, que van des dels paisatges de Mont-roig, com per exemple La masia (1921-1922), que va pertànyer a Ernest Hemingway, amic de Miró, la magistral seqüència Cap de pagès català (1924-1925), fins a la sèrie escultòrica de Ses Majestats (1974) realitzada a partir d’eines provinents del món rural. Les tensions que van portar a la Guerra Civil espanyola (1936-1939) van provocar les protestes més explícites de Miró en obres com ara la sèrie dePintures salvatges (1934-1936), o la Natura morta del sabatot (1937). Exiliat a París, Miró dissenya pel Govern de la República Aidez l’Espagne i El Segador (Pagès català en revolta) (1937), ubicat al Pavelló Espanyol de la República, molt a prop del Guernica de Picasso. Respostes més íntimes i pertorbadores es manifesten en obres com les Constel·lacions, sèrie desenvolupada entre 1940 i 1941, just després d’esclatar la Segona Guerra Mundial.
Durant el règim franquista, Miró va treballar a Espanya en una mena d’exili interior, mentre a l’estranger es guanyava una reputació com a representant de l’abstracció de postguerra.Joan Miró: L’escala de l’evasió mostra també obres clau d’aquesta època, entre les quals destaca el tríptic L’esperança del condemnat a mort (1974). Ja fos enfosquint o fins i tot cremant els seus treballs, com és el cas de Maig 1968 (1968-1973) i la sèrie de Teles cremades (1974), Miró va saber captar l’atmosfera de revolta de finals dels anys seixanta i va fer de testimoni de l’ambient polític amb explosions de pintura, com en el tríptic delsFocs artificials (1974), expressant-se sempre de manera radical i pionera.
Joan Miró. Cartells d’un temps, d’un país
Benvolguts/des,
El Museu d’Història de Catalunya us convida a participar a les activitats organitzades entorn l’exposició Joan Miró. Cartells d’un temps, d’un país, coorganitzada amb la Fundació Miró de Barcelona i que es presentarà al museu entre el 16 d’octubre i el 18 de març de 2012.
Joan Miró. Cartells d’un temps, d’un país
Aquesta exposició té lloc al Museu d’Història de Catalunya
Els cartells que es podran veure a l’exposició són testimoni del compromís i de la fidelitat de Joan Miró amb les seves arrels: la història, la política i la cultura de Catalunya. El seu suport a iniciatives socials i culturals es materialitza en obres com el cartell per a la publicació de la revista quinzenal L’instant de 1919; el pochoir Femme et chien devant la lune de 1936 fet per a recaptar fons per a la publicació de la revista Síntesi; el cartell per a l’exposició “Homenatge a Josep Lluís Sert i Josep Llorens Artigas” al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears a Barcelona el novembre-desembre de 1972; el cartell que va realitzar per a Òmnium Cultural en recolzament de la cultura catalana l’any 1974 i el realitzat per a la presentació del diari Avui l’abril de 1976. De les obres més representatives en la seva implicació amb causes polítiques cal destacar l’Aidez l’Espagne, que va fer per donar suport al govern de la República i la que va realitzar per a la campanya endegada per l’Assemblea de Catalunya l’any 1977 per reivindicar l’Estatut de Catalunya.
Organització: Museu d’Història de Catalunya i Fundació Joan Miró.
Patrocini: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Catàleg: Publicat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Museu d’Història de Catalunya. Text de Xavier Antich. Edició en català i traducció al castellà i a l’anglès.
Horari: De dimarts a dissabtes, de 10 a 19 h
Dimecres, de 10 a 20 h
Diumenges i festius, de 10 a 14,30 h
Dilluns no festius, tancat.
Dies de tancament: 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener.
Els primers diumenges de mes l’entrada al museu és gratuïta.
Preu: Tarifa normal: 3,00 euros. Tarifa reduïda: 2,00 euros.
PINTURA IL·LUSTRADA
![]() |
De Collages |
La maleta mexicana. El redescobriment dels negatius de la Guerra Civil espanyola de Capa, ‘Chim’ i Taro
Foto: Robert Capa. Refugiats republicans caminant per la platja cap a un camp d’internament, El Barcarès, França, març de 1939
Exposició organitzada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya en coproducció amb l’ICP de Nova York
Comissària: Cynthia Young, conservadora adjunta de l’ICP
El 1939, davant l’avenç implacable del feixisme, Robert Capa abandona el seu estudi fotogràfic de París i fuig als Estats Units. El seu col·laborador, Tchiki Weiss, salva 3 capses amb 4.500 negatius d’imatges fets durant la Guerra Civil pel mateix Capa, Chim (David Seymour) i Gerda Taro, els grans mestres del fotoperiodisme de guerra. És la coneguda com a Maleta Mexicana. Desapareguda durant dècades, va ser localitzada a Mèxic i ara, gràcies a la tenacitat de l’ICP per recuperar-la i fer públic el seu contingut, el MNAC presenta part d’aquest valuós material fotogràfi c per primer cop a Espanya. Rodets de negatius que ens mostren la seqüència original de la foto publicada i ens revelen escenes inèdites, alhora que la tècnica magistral dels 3 fotògrafs. Testimoni gràfi c excepcional de la vida al front o a les trinxeres, dels estralls dels bombardejos sobre la població civil o del drama als camps de refugiats, la Maleta Mexicana és un mirall de la nostra història.
Els relats que sorgeixen de les fotografies seran el fil conductor per fer una passejada per l’exposició. En acabar, us proposem un espai de lectura i reflexió tot fullejant una selecció de llibres il·lustrats.
Activitat a càrrec de Tantàgora amb la col·laboració del Memorial Democràtic / Inscripcions: tel. 93 622 03 75
Diumenges, a partir del 16 d’octubre
Històries en Relleu
Visita i taller d’expressió corporal a partir de la Col·lecció d’Art Modern
Informació i reserves: tel 93.622.03.75 i grups@mnac.cat (rebreu confirmació de la reserva)
Els nens i nenes han d’anar sempre acompanyats d’adults
Trobat a TOC TOC
I aqui teniu la programació dels diumenges al MNAC, amb un munt d’activitats molt interessants perquè aneu fent la vostra agenda:
Interactive art research
Christa Sommerer i Laurent Mignonneau són dos dels artistes més reconeguts i innovadors dins el panorama internacional del media art.
La seva obra ha estat titllada d’“epoch-making” no només per haver pogut desenvolupar de manera natural i intuïtiva interfícies interactives diverses sinó també per haver sabut aplicar a aquestes interfícies principis científics fonamentals dins els camps de la biologia, de la vida artificial, de les ciències de la complexitat o de la nanotecnologia.
L’exposició revisarà el seu treball evidenciant els conceptes científics que amaguen. Ofereix la possibilitat al visitant de interactuar en múltiples interfícies de forma participativa posant l’accent en la part innovadora i de recerca del seu treball. El projecte expositiu s’acompanya amb la veu de diverses àrees de coneixement científic a través d’activitats educatives i tallers familiars.
CASM | Centre d´Art Santa Mònica Rambla Santa Mònica, 7 933 162 810
|
Inventant la ciutat del futur
Ciutats flotants, sense límits o verticals? El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) proposa la visita-taller familiar Inventant la ciutat del futur. A través d’un recorregut a l’exposició Modern i present. Canvi de segle a la Col·lecció MACBA, es treballaran alguns dels artistes presents a la mostra com Frederich Kiesler, Thomas Bayrle, Constant i Jorge Oteiza així com algunes propostes com el Walden, Casa Ugalde i La Ricarda. D’aquesta manera es posarà de relleu la relació entre art i arquitectura i es reptarà a tots els participants a crear col·lectivament, a través d’un collage arquitectònic, una nova ciutat, la seva pròpia ciutat del futur.
MACBA
Pl. dels Àngels, 1
Barcelona ( Barcelona )
934 120 810
Veure Web | ![]() |
Ocells, peixos, bous… un Museu molt animal!
- Taller
- 15 jul
- 17.30
- 3€
- de 3 a 6
ens agradin més.
Museu d’arqueologia de Catalunya
- Passeig de Santa Madrona, 39-41
08038 Barcelona - http://www.mac.cat/
- difusiomac.cultura@gencat.cat
- 93 423 21 49
- Veure mapa
Trobat a La Rana Pepa