SEGONA REPÚBLICA; esquema per desenvolupar el tema

Intent de modernització i democratització

Inestabilitat i tensions socials: oposició de l’oligarquia i el moviment obrer radical

Context mundial de crisi: de l’29, auge dels totalitarismes

Va fracassar a l’veure truncada per la Guerra Civil i la dictadura

  1. EL GOVERN PROVISIONAL(abril / des. 1931)

1.1. Proclamació de la República

Pacte de S. Sebastià i eleccions municipals abril 1931: Proclamació II República el 14 d’abril

1.2. El Govern Provisional

Coalició : republicans de dreta. (Alcalá-Zamora, president), centre (Lerroux) i esq. (Azaña); regionalistes (Casares Quiroga, N. d’Olwer) i socialistes (I. Prieto i Largo Caballero). Suport de les classes mitjanes i obrers socialistes.

Primeres mesures: laborals, educatives, militars, agràries, autonòmiques, etc.

Convocatòria de Corts constituents

1.3. La Constitució de 1931

Estat republicà i democràtic (sobirania popular)

Poders:

  •  legislatiu: Corts unicamerals
  • Executiu: el President (elegit per diputats i compromissaris) nomena el Cap de Govern
  •  judicial: Tribunals (T. de Garanties Constitucionals)

Àmplia declaració de drets i llibertats

Organització Territorial: dret a l’autonomia regional

Estat laic

Polèmica: qüestió autonomista i religiosa

  1. BIENNI PROGRESSISTA(dic.1931 / dic.33)

President República: Alcalá Z. Govern d’Azaña format per republicans d’esquerra i socialistes.

2.1. reformes

Agrària : (Marcel·lí Domingo) Llei de Bases de la RA (1932)

Exèrcit (Azaña): forta oposició de l’Exèrcit

Ensenyament : Mixta, laica, gratuïta.

Autonomies : Estatut Catalunya, 1932: Generalitat (F. Macià). Laborals (Largo Caballero): Llei de Termes municipals, Jurats mixtos, jornada 8 h al camp, Conreu forçós

Laïcisme : matrimoni civil, divorci, secularització cementiris, escola laica, L. de Congregacions, etc.

Igualtat : Vot femení i participació política

2.2. problemes :

Oposició a les reformes (Exèrcit, Església, propietaris, etc) i reorganització de la dreta. “Sanjurjada”

Conflictivitat social: Radicalització d’anarquistes (FAI), comunistes i socialistes (Casas Viejas) ⇒€Dimissió d’Azaña.

Eleccions 1933: triomf CEDA

  1. BIENNI CONSERVADOR(dic33 / febr.36)

Govern radical (Lerroux) amb suport de la CEDA de Gil Robles

3.1. Contrareforma : anul·lació de les reformes

3.2. Revolució d’octubre 1934

Causes:

  •  Conflictivitat davant la paralització de les reformes
  • Radicalització d’un sector de l’PSOE-UGT (Largo Caballero)
  •  Entren al govern la CEDA

Convocatòria de vaga general per UGT que fracassa

Proclamació República Catalana. Supressió de la seva autonomia

Revolució a Astúries i repressió per la Legió

Projecte de reforma constit. Dissensions dins el govern.

Cau el govern per assumpte “estraperlo”: Eleccions

  1. EL FRONT POPULAR(febr / julio 1936)

Formació de dos blocs antagònics

Triomf de l’FP: republicans, socialistes i comunistes

Prte. República: Azaña. Govern: Casares Quiroga

4.1. Represa de les reformes :

Amnistia. Estatuts autonomia. reforma agrària

4.2. radicalització :

La esq. cap a la revolució, la dreta. cap a la conspiració

Violència de carrer d’un i altre signe

Conflictivitat sociolaboral

Conspiració militar dirigida per Mola i amb suport dels grups de dretes

4.3. cop militar

El seu fracàs condueix a la Guerra Civil

 

 

 

 

 

 

Aquest article ha estat publicat en 1.3. Interpretar els canvis i continuïtats dels fets i fenòmens històrics, contextualitzar-los, establir relacions de simultaneïtat entre diferents territoris, per comprendre’n la multicausalitat hist, 11.1. Identificar les característiques de les principals formes d’organització social i econòmica per formar-se una opinió i construir un pensament crític, 3.2. Interpretar el context actual a partir de l’anàlisi històrica, per fer propostes de futur raonades., 5. La Segona República (1931-1936), 6.1. Utilitzar fonts estadístiques, gràfiques i cartogràfiques de diferents escales i suports, digitals i analògiques, per obtenir informació rellevant sobre l’espai i fer alguna proposta de resolució, 6.2. Contrastar diferents fonts i aplicar els procediments d’anàlisi geogràfica més adequats als problemes plantejats i fer propostes de resolució de manera fonamentada., 6.3. Aplicar diferents fonts i sistemes d’informació geogràfica en l’anàlisi de problemes territorials, per plantejar diverses alternatives, Alfons XIII (1902-1931), HISTÒRIA d'ESPANYA, La Generalitat republicana (1931-1939), SOCIALS 4t ESO. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.