La gran fabrica de les paraules

Ja fa un parell de setmanes ens va arribar a l’aula un conte tendre i ple de sentit crític titulat “La gran fàbrica de les paraules”.

En aquesta història ens trobem un país on la gent per parlar necessita diners per poder comprar les paraules que vol dir i, és clar, només poden fer-ho aquelles persones que tenen molts diners. En aquest país hi trobem un nen enamorat de la seva veïna. El dia del seu aniversari aquest li regala tres paraules que un dia de vent va caçar amb el seu caçapapallones.

 

Primerament, es va compartir l´objectiu de la lectura: a EI sempre diem que “és pasar-nos-ho bé amb els contes però a més avui volem que durant la lectura imagineu/ visualitzeu com es senten els personatges de la història”.

 

Abans de la lectura

Es van fer hipòtesis a partir de la portada i del títol.

• De què penseu que anirà aquest conte? Què us ho fa pensar?
• A partir del títol què creieu que passarà? Per què ?

Durant la lectura

S´inicia la lectura i ens anem aturant en diferents parts preguntant:

• Com us sentiríeu vosaltres si a l´hora de sopar no puguéssiu dir res als vostres pares? No puguéssiu explicar el que heu fet al cole o compartir com us ha anat el dia.

Fer connexions i empatitzar amb el protagonista.

• I si per a poder parlar haguéssiu de tenir abans la paraula comprada? Visualitzar.

• Hi ha altres formes de comunicar-nos? (Fer emergir al debat la comunicació no verbal).

M´enteneu si us faig un gest i el meu aspecte és d´enfadada? O al contrari si us faig un gest amb un somriure mirant-vos als ulls tendrament?

• Iniciar l´estratègia de la inferència de la paraula “rebaixes” i fer-los pensar amb quines paraules creuen que podrien comparar de rebaixes.

• Fer-los posar a la pell del protagonista, l´Oriol, enamorat de la veïna, i que no li pot dir amb paraules el què sent? Visualitzar

Fer-los adonar que nosaltres ho tenim molt fácil per a expresar-nos lliurement amb les paraules….

 

• Hipotetitzar sobre a qui creuen que farà cas l´Ariadna: a l´Óscar (el nen ric que té totes les paraules d´amor) o a l´Oriol ( que no en té quasi cap, tan sols tres i sense sentit, però les diu tendrament i amb amor).

Després de contar i escoltar el conte vàrem iniciar una petita conversa literària.

Es va preguntar:

• Si consideraven que les paraules boniques havien de ser les més cares.
• Quines paraules creien que havien de ser les més barates i per què.
• Els agradaria viure en aquest país on abans de parlar haguessis hagut de comprar les paraules.
• lelament, se´ls va proposar que deixaríem uns pots retolats amb: “paraules boniques”, “paraules dolces”, “ paraules de ràbia”…

I lliurement podrien escriure paraules i guardar-les als pots corresponents.

Fins i tot, en una propera sessió se´ls pot proposar que penssin  quines paraules voldrien comprar per a dir als seus pares a la nit per sopar i les escriguin.