L’escriptor del mes d’abril:Terenci Moix – Arxiu TVE Catalunya
L’ESCRIPTOR DEL MES: TERENCI MOIX
(Barcelona, 1943). De formació anàrquica i autodidàctica, treballà en tota mena d’oficis. Residí a Londres. Es donà a conèixer com a narrador amb La torre dels Vicis Capitals (1968), que representà una ruptura temàtica amb la tradició de postguerra i amb el realisme històric. La seva obra s’ha centrat en gran part en la crítica i la mitificació dels valors de la cultura, l’educació, el sexe, els mass-media, de l’època franquista, temàtica desenvolupada a Onades sobre una roca deserta (1969), El dia que va morir Marilyn (1969), Món mascle (1971) i Sadístic, esperpèntic i àdhuc metafísic (1976). Professional de les lletres va col•laborar en mitjans de comunicació escrita com “Tele-Exprés”, “Tele-Estel”, “El Correo Catalan”, “Destino”, “Nuevos Fotogramas”, en la qual pogué desenvolupar la seva passió pel cinema, “Serra d’Or”, i “El País”. També va publicar llibres de viatges, Terenci del Nil o Viatge sentimental a Egipte (1971) i Terenci als USA (1974); va escriure assajos com Los cómics, arte para consumo y formas “pop” (1968) o El sadismo de nuestra infància (1970). Les entrevistes que li van estar fetes les va aplegar a Preguntar no és ofendre (1975). Va conrear el teatre amb Tartan dels micos contra l’estreta de l’Eixample (1974) i col•laborà junt amb J.M. Benet i Jornet a Quan la ràdio parlava de Franco (1980). Va fer una notable versió de Hamlet, a més d’altres versions i guions per a la televisió. Es va decantar per la utilització del castellà en les seves últimes obres Amami, Alfredo (1984), No digas que fue un sueño (1986), El sueño de Alejandria (1989) o la publicació dels tres volums de les seves memòries, sota el títol genèric de El peso de la paja. L’any 2003 fou guardonat amb el premi Fernando Lara de novel•la per l’obra El Arpista ciego (2002). Morí a Barcelona la primera setmana del mes d’abril de 2003 d’un enfisema pulmonar causat per la seva addició al tabac.
EL CONCURS:
…com sempre, unes preguntes sobre l’autor, amb premi si ens contestes a les mateixes al correu de la nostra biblioteca:
1) Quin era el nom real d’en Terenci Moix?
2) Amb quina obra va guanyar el premi Planeta l’any 1986?
Envia la teva resposta al correu de la biblioteca biblioteca.tecnificacio@gmail.com (no oblidis escriure el teu nom i el curs que fas):
Dia Mundial de la Poesia – 21 de març
El dia 21 de març, dia dedicat des del 2001 a la poesia per la Unesco, es va realitzar una curiosa activitat a la biblioteca del nostre centre. Nou alumnes van llegir en la seva llengua nadiua o bé molt coneguda el poema “Només la veu” de la poetessa tortosina Zoraida Burgos. Després, alumnat de primer d’ESO ens va oferir una mostra del seu saber poètic en llegir-nos poesies fetes per ells i elles, algunes de ben curioses i simpàtiques, com podreu veure en els videos que trobareu en la pàgina Activitats.
Les receptes de 2n B d’ESO
Els alumnes de 2n B d’ESO han elaborat un llibret de receptes de cuina.
Aquí el teniu!
Guanyadors Premi Sambori
Aquí tenim dos dels tres finalistes del Premi Sambori d’aquest any, juntament amb el seu professor Miquel Àngel Llorenç. Són Pau Adán i Anna Arnau, de segon de Batxillerat de Tecnificació. Faltava Joan Muñoz, de segon de Batxillerat A , que aquell dia assistia també a unes activitats d’un altre concurs. No hi ha dubte del gran nivell del nostre alumnat… La nostra enhorabona a tots tres!!!!
- Sense dormir de Pau Adan
- La cruel experiència dels 60 de Anna Arnau
- El tren de Joan Muñoz
Activitat recital poesia de Vicent Andrés Estellés
Activitat dia de la dona a la Biblioteca Sebastià J.Arbó
El proper dia 8 de març, a les 20 h. i a la Sala d’Adults, commemorant el Dia Internacional de la Dona s’ha organitzat la xerrada-col·loqui: «Plantes remeieres i els sabers de les dones en la cura de la salut», a càrrec de Francisco Castaño,especialista en plantes remeieres i Àngels Castellà, del SIAD.
Centenari del naixement de Salvador Espriu
Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985). És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es dóna a conèixer com a narrador, la seva incursió tardana en la poesia no és cap obstacle per aconseguir un ràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes sinó dins la literatura universal. També té un paper important en la recuperació del teatre català.
Publica les novel·les El doctor Rip (1931) i Laia (1932), els llibres de narracions,Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935) i Litizia i altres proses (1937), obres que l’acrediten com el narrador més original després del Noucentisme. La seva obra poètica compta amb els reculls Cementiri de Sinera(1946), Les hores i Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954), Final del laberint(1955), Les cançons d’Ariadna (1949), La pell de brau (1960), Llibre de Sinera (1963) iSetmana Santa (1971). Tot sovint revisa la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat. Traduït a nombroses llengües, el seu nom ha estat sovint en les propostes per al premi Nobel. El 1972 és distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i dos anys més tard rep la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, el 1982. És nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cívica, l’any 1982 rebutja la Creu d’Alfons X el Savi.
Va ser un dels quatre primers membres fundadors de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Vídeos
—-
Concurs
A quina obra de Salvador Espriu pertany el següent fragment? Envia la teva resposta al correu de la biblioteca biblioteca.tecnificacio@gmail.com (no oblidis escriure el teu nom i el curs que fas):
«No s’hi val, no s’hi val encara, tu clisses. Has d’aclucar els ulls i t’has de posar d’esquena a nosaltres, mirant cap a Santa Maria. Però cal fixar primerament la volta, que serà pel carrer dels Corders, pel carrer de la Bomba, Rera-la-fleca, el carrer de l’Església i la placeta. No, pel rial no, perquè ens ensorraríem, i la volta ja és prou llarga. Si ho carreguem, no ens aconseguirem mai, i d’altra banda és massa cansat. La rectoria, paret de cuit, us hi aveniu? Ara, que no hem de fer patotes. La Teresa para, au, correm. No s’hi val, que ella filustra, Teresa, filla, ja t’ho he dit, t’has de posar d’esquena a nosaltres, mirant cap a Santa Maria. Si ho fas, no necessito que acluquis els ulls, però no t’has de bellugar gens, fins que cridem. Vejam, que no m’heu entès? Pel carrer de la Torre sí, tornem-hi. Pel rial no, que la sorra entrebanca. Demanes que comptem de nou? Hem comptat abans, Teresa. No t’hi conformes? Com perdem el temps! Es farà fosc, amorraran les barques, i no haurem començat a jugar. Que la “Panxita” us torna de Jamaica? Qualsevol diria! El pare va anar més lluny, a Rússia i tot. Va venir amb un abric de pells i quedava tan pelut, que semblava un ós. Quan va entrar a donar les gràcies d’arribada, fra Josep d’Alpens, que era a la trona, el va saludar, de per riure, com si fos el dimoni, el pare ho conta sempre. Au, juguem o no juguem? Sembla que la vostra sigui l’única fragata que hi hagi al món. Ai, filla, que ets tossuda! Comptem, i a qui toqui, que no protesti. Macarró, macarró, xambà, xiribí, xiribí, mancà. Tu, altra vegada. Tereseta, fort. Escampem-nos. Ranqueges, Bareu? Espereu-vos, nois, que el Bareu ranqueja. Se li fan condicions o vigila el marro? Bé, que ajudi a vigilar-lo. No et queixis, Tereseta, que no pares sola. Au, a la fi. Ei, d’esquena! Si el Bareu, coix o no, fa de porter, ens serà gairebé impossible d’atansar-nos a la rectoria. Qui xiscla “fet”? No, Teresa, no, nosaltres no ens havíem encara amagat. No baixis les escales, Tereseta, et dic que no les baixis, un poca-soltta s’ha escridassat abans d’hora. Excuses, enredaire jo, que em veig atrapada? Quines poques ganes de jugar que tens! I et fa ràbia de parar, ve-t’ho aquí. No baixis les escales, que no em sents?, no les baixis. Està bé, renyides! Sí, ja em pots córrer al darrera, plego.»
ACTIVITATS BIBLIOTECA SEBASTIÀ J.ARBÓ
El proper dijous 28 de febrer, a les 19.30 hores tindrà lloc la presentació del llibre “El xalet de Puigcerdà”, de Jordi Finestres.
L’endemà, a les 19.30, Carme Meix i Emigdi Subirats realitzen la presentació del llibre “Els cims invencibles”.
Ruta Arbó: la presentació
En l’acte de presentació, el 22 de febrer, el coordinador de la ruta, Ramon Rosales, va afirmar que la literatura forma part del patrimoni col·lectiu, i això es reforça si, tal com passa ben sovint, la paraula escrita, la narració o el poema, naixen o creixen en un territori concret, quan empren la llengua d’aquest territori, o quan reflecteixen, descriuen o fins i tot inventen un espai real o mític. I Arbó, no hi dubte, és creador d’un mite. Arbó, novel·lista rapitenc, pot ser un magnífic guia per recórrer i conèixer els indrets dels nostre territori i els paratges del nostre paisatge. Es tractaria, va indicar Rosales, d’organitzar diferents rutes guiades visitant punts de la Ràpita vinculats a la vida i l’obra de l’escriptor. Les rutes literàries serien confeccionades per coneixedors de l’obra d’Arbó que, en base als textos de l’escriptor, planificarien un itinerari literari.
Pep Carceller, autor de la primera ruta, va explicar que la ruta consisteix en fer un recorregut pels espais més representatius del poble on va nàixer l’escriptor a partir dels textos de la seua novel·la La masia. A través d’una passejada es descobrirà la vida, la història i el paisatge del poble de l’escriptor, que ha esdevingut matèria literària i, per tant, s’ha transformat en un dels universos simbòlics de la literatura catalana.
Pàgina dia mundial de la poesia