Els alumnes de 2n B d’ESO han elaborat un llibret de receptes de cuina.
Aquí el teniu!
Els alumnes de 2n B d’ESO han elaborat un llibret de receptes de cuina.
Aquí el teniu!
Aquí tenim dos dels tres finalistes del Premi Sambori d’aquest any, juntament amb el seu professor Miquel Àngel Llorenç. Són Pau Adán i Anna Arnau, de segon de Batxillerat de Tecnificació. Faltava Joan Muñoz, de segon de Batxillerat A , que aquell dia assistia també a unes activitats d’un altre concurs. No hi ha dubte del gran nivell del nostre alumnat… La nostra enhorabona a tots tres!!!!
El proper dia 8 de març, a les 20 h. i a la Sala d’Adults, commemorant el Dia Internacional de la Dona s’ha organitzat la xerrada-col·loqui: «Plantes remeieres i els sabers de les dones en la cura de la salut», a càrrec de Francisco Castaño,especialista en plantes remeieres i Àngels Castellà, del SIAD.

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985). És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es dóna a conèixer com a narrador, la seva incursió tardana en la poesia no és cap obstacle per aconseguir un ràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes sinó dins la literatura universal. També té un paper important en la recuperació del teatre català.
Publica les novel·les El doctor Rip (1931) i Laia (1932), els llibres de narracions,Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935) i Litizia i altres proses (1937), obres que l’acrediten com el narrador més original després del Noucentisme. La seva obra poètica compta amb els reculls Cementiri de Sinera(1946), Les hores i Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954), Final del laberint(1955), Les cançons d’Ariadna (1949), La pell de brau (1960), Llibre de Sinera (1963) iSetmana Santa (1971). Tot sovint revisa la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat. Traduït a nombroses llengües, el seu nom ha estat sovint en les propostes per al premi Nobel. El 1972 és distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i dos anys més tard rep la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, el 1982. És nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cívica, l’any 1982 rebutja la Creu d’Alfons X el Savi.
Va ser un dels quatre primers membres fundadors de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Vídeos
A quina obra de Salvador Espriu pertany el següent fragment? Envia la teva resposta al correu de la biblioteca biblioteca.tecnificacio@gmail.com (no oblidis escriure el teu nom i el curs que fas):
«No s’hi val, no s’hi val encara, tu clisses. Has d’aclucar els ulls i t’has de posar d’esquena a nosaltres, mirant cap a Santa Maria. Però cal fixar primerament la volta, que serà pel carrer dels Corders, pel carrer de la Bomba, Rera-la-fleca, el carrer de l’Església i la placeta. No, pel rial no, perquè ens ensorraríem, i la volta ja és prou llarga. Si ho carreguem, no ens aconseguirem mai, i d’altra banda és massa cansat. La rectoria, paret de cuit, us hi aveniu? Ara, que no hem de fer patotes. La Teresa para, au, correm. No s’hi val, que ella filustra, Teresa, filla, ja t’ho he dit, t’has de posar d’esquena a nosaltres, mirant cap a Santa Maria. Si ho fas, no necessito que acluquis els ulls, però no t’has de bellugar gens, fins que cridem. Vejam, que no m’heu entès? Pel carrer de la Torre sí, tornem-hi. Pel rial no, que la sorra entrebanca. Demanes que comptem de nou? Hem comptat abans, Teresa. No t’hi conformes? Com perdem el temps! Es farà fosc, amorraran les barques, i no haurem començat a jugar. Que la “Panxita” us torna de Jamaica? Qualsevol diria! El pare va anar més lluny, a Rússia i tot. Va venir amb un abric de pells i quedava tan pelut, que semblava un ós. Quan va entrar a donar les gràcies d’arribada, fra Josep d’Alpens, que era a la trona, el va saludar, de per riure, com si fos el dimoni, el pare ho conta sempre. Au, juguem o no juguem? Sembla que la vostra sigui l’única fragata que hi hagi al món. Ai, filla, que ets tossuda! Comptem, i a qui toqui, que no protesti. Macarró, macarró, xambà, xiribí, xiribí, mancà. Tu, altra vegada. Tereseta, fort. Escampem-nos. Ranqueges, Bareu? Espereu-vos, nois, que el Bareu ranqueja. Se li fan condicions o vigila el marro? Bé, que ajudi a vigilar-lo. No et queixis, Tereseta, que no pares sola. Au, a la fi. Ei, d’esquena! Si el Bareu, coix o no, fa de porter, ens serà gairebé impossible d’atansar-nos a la rectoria. Qui xiscla “fet”? No, Teresa, no, nosaltres no ens havíem encara amagat. No baixis les escales, Tereseta, et dic que no les baixis, un poca-soltta s’ha escridassat abans d’hora. Excuses, enredaire jo, que em veig atrapada? Quines poques ganes de jugar que tens! I et fa ràbia de parar, ve-t’ho aquí. No baixis les escales, que no em sents?, no les baixis. Està bé, renyides! Sí, ja em pots córrer al darrera, plego.»
El proper dijous 28 de febrer, a les 19.30 hores tindrà lloc la presentació del llibre “El xalet de Puigcerdà”, de Jordi Finestres.
L’endemà, a les 19.30, Carme Meix i Emigdi Subirats realitzen la presentació del llibre “Els cims invencibles”.
En l’acte de presentació, el 22 de febrer, el coordinador de la ruta, Ramon Rosales, va afirmar que la literatura forma part del patrimoni col·lectiu, i això es reforça si, tal com passa ben sovint, la paraula escrita, la narració o el poema, naixen o creixen en un territori concret, quan empren la llengua d’aquest territori, o quan reflecteixen, descriuen o fins i tot inventen un espai real o mític. I Arbó, no hi dubte, és creador d’un mite. Arbó, novel·lista rapitenc, pot ser un magnífic guia per recórrer i conèixer els indrets dels nostre territori i els paratges del nostre paisatge. Es tractaria, va indicar Rosales, d’organitzar diferents rutes guiades visitant punts de la Ràpita vinculats a la vida i l’obra de l’escriptor. Les rutes literàries serien confeccionades per coneixedors de l’obra d’Arbó que, en base als textos de l’escriptor, planificarien un itinerari literari.
Pep Carceller, autor de la primera ruta, va explicar que la ruta consisteix en fer un recorregut pels espais més representatius del poble on va nàixer l’escriptor a partir dels textos de la seua novel·la La masia. A través d’una passejada es descobrirà la vida, la història i el paisatge del poble de l’escriptor, que ha esdevingut matèria literària i, per tant, s’ha transformat en un dels universos simbòlics de la literatura catalana.
Avui dia 22 de febrer a les 20 hores i a l’Església Nova de Sant Carles de la Ràpita tindrà lloc l’acte de presentació de la Ruta literària Arbó. Aquesta nova ruta pels espais més representatius del poble on va nàixer l’escriptor es configura a partir dels textos de la seus novel·la “La Masia” i té una durada de 2.5 hores, aproximadament. Es realitzarà per primer cop demà.
Us invitem a gaudir d’aquesta i donar-nos la vostra opinió.
Abans de relacionar totes les novetats de la quinzena, agrair les donacions de llibres efectuades per Mª Teresa Ortiga (professora), Salomé Acero (alumna de primer de batx.), Vasile Costache (alumne de 2n.Bat) i Josep Rovira (professor i secretari del centre). Un cop més, valorar que en moments de retallades com aquest, la seva aportació ens és de molta utilitat a tots.
DE LA BANDERA, M.C.- Sentir los colores Casals,2008
ARRUFAT, M. I altres : Bolets del Port. Diiputació de Tarragona, 2012
SALA, G.- Amb la veu als ulls Viena, 2001
JULIÀ, J.- Tornar el dilluns Columna, 2002
USÓ, J.- Amor amarg Pagès editors., 2002
TABBS, A.- Només es viu dues vegades, senyor Linares Rourich,2000
SISTERNA, J.- La senyora Llibres del SEgle, 2000
SERRANOS SOLER, M.- Incipit Vila Nova El cep i la nansa,2002
DELERM, P.- La migdiada assassinada, Empúries narrativa, 2001
VILARRÚBIA-ESTRANY, J.M. Catalunya i la seva història. Sèrie dos La Busca Edicions, 2001
MIRALLES, E.- Roses.Pètals, aromes, espines… Eumo Editorial, 2000
ALMUNI,V.-MASIÀ,L.-RIPOLL,A- ROMERO,F.- Fons d’Art. Ajuntament d’Amposta 1991(DONACIÓ Fausta Romero)
TEIXIDOR, E. La volta al món de la Formiga Piga Cruïlla 2004
ALAMINOS, M.- Els hereus de la força Edebé, 2008
MARTIN, A.- RIBERA, J.- No demanis llobarro fora de temporada L’Esparver
LATORRE, J.M. Los ojos en el espejo Edebé, 2008
JIMÉNEZ, JUAN R.- Estampas de Platero y yo Vicens Vives 2006
MARTORELL, J.- Tirant lo Blanc explicat als infants Edebé
PONS CLAR, P. Quan tot comença Cruïlla, 2006
DAHL, R.- Matilda Alfaguara, 2004
Gran Enciclopèdia Catalana 25 volums -donació de Salomé Acero.
![]() |
![]() |
DAVID CIRICI i PILAR MOLINA LLORENTE, guanyadors de la XXI Edició del premi Edebé de literatura infantil i juvenil.
David Cirici (Barcelona, 1954), amb la novel·la escrita originalment en català Molsa (Molsa), i Pilar Molina (Madrid, 1943), amb Tesa, són els guanyadors de la XXI edició del Premi EDEBÉ de Literatura Infantil i Juvenil. Dues històries molt diferents, que sorprendran als lectors amb els seus personatges i atmosferes.David Cirici convida al lector a seguir a Molsa, un gos que rastreja en cada cantonada l’olor a felicitat de Janinka, la nena que jugava amb ell i que vivia a la seva casa abans de la guerra… Una història de sensacions, de supervivència, de sentiments, d’evocació davant aquella aroma extraviada, però també de lluita i esperança per recuperar el perdut.
Una història urbana i de mons paral·lels conformen la novel·la de Pilar Molina, guanyadora del Premi EDEBÉ en la modalitat juvenil. Tesa, la jove protagonista, s’ha mudat temporalment al cèntric pis de Madrid on viuen la seva àvia i la seva besàvia, un misteriós espai d’alts sostres, llargs passadissos, habitacions tancades i habitacions ocultes. Des de la primera nit, estranys sorolls l’esglaien i li adverteixen que alguna cosa misteriós nia a la casa.