Biblioteca de l' INSTITUT DE TECNIFICACIÓ AMPOSTA

… I dediquem aquest mes de juny a un poeta peruà del qual aquest any es commemora el 75è.aniversari de la mort.

César Vallejo és un dels poetes peruans més reconeguts de tot el món, donada la impressionant innovació que va suposar la seva obra per a la poesia del segle XX. Va néixer el 16 de març de 1892 a Santiago de Chuco i va morir a París als 46 anys.
La seva poesia es caracteritza per presentar un llenguatge poètic molt autèntic que, si bé es va recolzar en els seus començaments (“Els heralds negres”) a les bases del modernisme, a poc a poc va aconseguir diferenciar-se tant que no va tenir punt de comparació (“Trilce”). A més va conrear la narrativa, oferint obres com a “Escales” i “Paco Enclusa”, un dels seus relats més famosos.
Es considera que Vallejo és un dels autors que va saber anticipar el “vanguardismo”, i  el seu llegat com a artista va implicar una renovació del llenguatge literari al que s’unirien molts poetes que li van succeir, com Huidobro o Joyce.
La mirada de Vallejo sempre havia estat posada al vell món i quan finalment va aconseguir visitar-ho es va sentir tan prop de tot el que sempre havia desitjat que mai va desitjar tornar a la seva terra natal. Va estar a França, Espanya i Rússia però lamentablement, a causa de treballar excessivament, va morir sent encara molt jove. Com l’hi havia demanat la seva esposa, les seves restes van ser enterrades en el Cementiri de  Montparnasse.

Font: http://www.poemas-del-alma.com/cesar-vallejo.htm

Us adjuntem un enllaç a la pàgina web d’on hem seleccionat una de les seves poesies, i on podeu trobar una interessant i exhaustiva biografia:

http://www.los-poetas.com/b/biovalle.htm

Y SI DESPUÉS DE TANTAS PALABRAS…

¡Y si después de tantas palabras,
no sobrevive la palabra!
¡Si después de las alas de los pájaros,
no sobrevive el pájaro parado!
¡Más valdría, en verdad,
que se lo coman todo y acabemos!

¡Haber nacido para vivir de nuestra muerte!
¡Levantarse del cielo hacia la tierra
por sus propios desastres
y espiar el momento de apagar con su sombra su tiniebla!
¡Más valdría, francamente,
que se lo coman todo y qué más da…!

¡Y si después de tanta historia, sucumbimos,
no ya de eternidad,
sino de esas cosas sencillas, como estar
en la casa o ponerse a cavilar!
¡Y si luego encontramos,
de buenas a primeras, que vivimos,
a juzgar por la altura de los astros,
por el peine y las manchas del pañuelo!
¡Más valdría, en verdad,
que se lo coman todo, desde luego!

Se dirá que tenemos
en uno de los ojos mucha pena
y también en el otro, mucha pena
y en los dos, cuando miran, mucha pena…
Entonces… ¡Claro!… Entonces… ¡ni palabra!

Hola amics/gues,
Us convidem a l’acte que us oferirem, en homenatge a Salvador Espriu, aquest divendres a les 7,30 de la tarda, a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó.
Conferència, recital i música.

Us afegim un enllaç per poder accedir a la pàgina de la Comissió europea:

http://ec.europa.eu/spain/barcelona/index_ca.htm

Aquestes són les darreres novetats arribades a la nostra biblioteca:

VASSART, M.- ¿Y ahora qué? Edebé, 1995

USUI, YOSHITO   SHIN CHAN Nº 52 Planeta Agostini Comics

ALAPONT, P.- La oveja negra Edebé, 2007

VERGÉS, O.- Rentat De cervell Alfaguara Grup Promotor 1998

BARCELÓ, M.- Lúnia La Galera Col.Corsari 1997

AZÚA, FÉLIX DE : Historia de un idiota contada por él mismo Anagrama

MORENO, M.V.- Natàlia Tàndem,1997

TORRES, M. Com un foc invisible… Antologia poètica eDUCAULA

Agrair com sempre les donacions: a l’Àlex Rodríguez, de 2n.Batx.A, a Tere Ortiga i a l’Alba Torta de 1er.ESO-A

Primer contacte: visual, amorós i a la vegada reticent . Captes les formes: suaus, corpulència o lleugeresa, colors, discreció o aspecte llampant… no sé, no sé si s’ adiu  amb la meva forma de ser i pensar. Pot ser no acabarem de fer-nos  del tot. Provarem, sempre som a temps de deixar-ho.

Segon contacte: tàctil i olfactiu . És suau, de formes plenes , fins i tot puc sentir la seva aroma, subtil, manifestant la seva edat sense  subterfugis… estic totalment amarada per  ell, toco, acaricio, sento… sense pressa, la vida ja ens en dóna prou.

Contacte final: la plenitud. Conec  com és, el vaig coneixent,  m’hi sento totalment identificada. Repassem vivències que, quina casualitat, hem compartit tots dos i en som conscients. Manifestem desitjos comuns, mons  que voldríem solcar junts, personalitats que voldríem compartir…com pot saber que aquella experiència també jo la vaig viure fa molts anys? … Com pot imaginar un tipus de vida i persona que jo sempre hauria volgut tenir i viure?… Com podem compartir tantes coses i a la vegada ser  tan diferents?….

Definitivament, ets meu, et sento una part de mi, vull omplir-me  totalment de tu i t’agafo, ben fort, possessiva … LLIBRE MEU sabràs donar-me el millor de tu, sense egoisme, aportant-me la teva saviesa , les teves vivències, el teu jo més complet…sense demanar res a canvi.