Us adjuntem enllaç a la pàgina web de l’Institut Crostòfor Despuig, on podeu consultar els premis del XIIè concurs de microrelats de terror i llegir el corresponent a l’Edgar Juan, de 4 ESO-A, premiat en la categoria de secundària.
https://calaixo-de-sastre.blogspot.com/2021/12/premis-del-xii-concurs-de-microrelats.html
Aquest mes, dedicat a l’autor Pere Estupinyà, qui ens va fer una xerrada el passat dia 16 de novembre, l’alumne encertant de la resposta a la nostra pregunta del concurs (era el programa A vivir que son dos días, de la cadena SER) , ha estat Marcel Luque, de 1r ESO. La nostra enhorabona!
L’acció de la novel·la arrenca en una Nova York ucrònica, el diumenge 17 d’octubre de 1931. Les idees de Nikola Tesla, el científic visionari, s’han portat a terme: les possibilitats de transmissió sense fil de l’electricitat han possibilitat tot un món nou en el qual la
contaminació no existeix, l’energia és lliure i a l’abast de tots, i s’ha fet un salt enorme en l’evolució tecnològica, gràcies a un sistema de torres (la Xarxa Mundial) capaç de proveir cada vegada una major extensió del planeta. Edgar, que és un jove de dinou anys que aspira a ser un pilot de les grans línies transatlàntiques (els «oceànics»), descobrirà d’aquesta manera que hi ha una gran mentida que ha estat mantinguda durant tot aquest temps: que Thomas A. Edison no és el veritable pare de la tecnologia que ha possibilitat aquest gran desenvolupament, i que el seu creador roman oblidat, vivint en una habitació d’hotel sense que ningú conegui la seva existència.
Font: https://mon.uvic.cat/udivulga/portfolio/15628/ (text i imatge)
De l’autor: Miguel Àngel Delgado
Miguel A. Delgado (Oviedo, 1971) és periodista, escriptor, divulgador científic i crític de cinema. Col·laborador habitual en L’Espanyol, Yorokobu i Quo, ha escrit, a més, per a ABC, El Correu, La Razón, La Vanguardia o El País. També ha estat professor de cinematografia en la Universitat Francesc de Vitòria. Ha comissariat exposicions sobre la figura de Frankenstein, l’escriptor Jules Verne i l’inventor Nikola Tesla.
Font www.casadellibro.com
EL CONCURS
Aquest mes et demanem el següent: en un conegut museu de la ciutat de Barcelona podem visitar, entre el 29 d’octubre de 2021 i el 13 de febrer de 2022 , una exposició dedicada a Nikola Tesla… tan sols ens has de dir quin museu és.
Com sempre, si ho saps, escriu la resposta en un full amb el teu nom, cognoms i curs, i la diposites en la caixa que trobaràs a tal fi al taulell de la biblioteca.
Et desitgem molta sort!!!
El jurat d’aquest concurs ha decidit, arran algunes peticions rebudes, ampliar el plaç d’entrega d’obres fins al dia 13 de gener de 2022 a les 14 hores.
El passat dia 27 ens deixava un referent en el món de la literatura contemporània: Almudena Grandes . Escriptora i columnista espanyola, va estudiar Geografia i Història a la Universitat Complutense de Madrid, i va treballar en el sector editorial com a redactora i correctora ,coordinant una col·lecció de guies turístiques i culturals. Va col·laborar habitualment en premsa, principalment en El País, i participà com a tertuliana en alguns programes de la Cadena SER.
Va intervenir en diversos llibres col·lectius, com Libro negro deMadrid (1994), Madres e hijas (1996) i Érase una vez la paz (1996). Compromesa sempre amb diferents col·lectius.
La seva primera novel·la, Las edades de Lulú (1989), obté un gran èxit de crítica i públic i és traduïda a més de 20 idiomes. Obté amb ella el premi Sonrisa vertical de novel·la eròtica i és duta al cinema per Bigas Lluna en 1990. La seva següent novel·la, Malena es nombre de tango (1994), és adaptada al cinema per Gerardo Herrero en 1996.
Després de Malena va publicar diverses novel·les protagonitzades per dones, com a Atlas de geografia humana (1998), o Los aires difíciles (2002), portada també al cinema per Gerardo Herrero en 2006. En 2007 publica El corazón helado, que en 2008 s’endú el premi José Manuel Lara i el del Gremi de Llibreters de Madrid.
En 1997 és la primera dona que rep el premi Rossone d’Oro, que abans havien obtingut escriptors com Alberto Moràvia o Ernesto Sábato.
Gran part de la seva novel·lística està ambientada en els anys finals del s. XX, i mostra la vida quotidiana de l’Espanya del canvi de segle. També li interessà la guerra civil espanyola, i va iniciar una sèrie centrada en el conflicte bèl·lic denominada Episodios de una guerra interminable, continuada amb El lector de Julio Verne (2012), Las tres bodas de Manolita (2013) i Los pacientes del doctor García (2017). El cinquè lliurament de la sèrie, La madre de Frankenstein (2020), es situa en la dècada dels 50.
A l’octubre de 2018 va guanyar el Premi Nacional de Narrativa.
Adaptat de : https://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/creadores/grandes_almudena.htm
Us afegim enllaç a l’entrevista que li van realitzar en l’espai “Al cotxe!” de TV3:
El científic i divulgador Pere Estupinyà va oferir ahir una xerrada online a tot l’alumnat de primer de batxillerat. Va parlar de la seva trajectòria, de la seva activitat actual i va respondre a diverses preguntes que li van fer els nostres alumnes. Agraïm immensament que ens hagi dedicat una bona estona a compartir les seves opinions i consells amb natros.
El nostre company ha publicat recent ment el llibre Poesies d’Abu Bakr Al-Turtuxí, poesies que organitza per temes i de les quals ens ofereix una traducció lliure, acompanyades d’una discografia recomanada.
Podeu consultar a la biblioteca un exemplar de l’obra.
Ja tenim el primer guanyador del curs per al concurs del llibre científic del mes. Es tracta de l’Ian Porres , de primer d’ESO, que va encertar la resposta del concurs… aquí el tenim amb el seu premi. Felicitats!
Després del parèntesi del curs anterior, ja sabem tothom per quin motiu, ens ha alegrat reprendre de nou les Lectures Terrorífiques amb el nostre alumnat de primer d’ESO. Ens han regalat un conjunt de lectures terroríficament ben recitades… felicitem a ells/es i a les seves professores.
Tornant a l’escriptor i divulgador científic Pere Estupinyà, del qual parlàvem en un dels nostres articles fa dies, dediquem el llibre del mes de novembre a un dels seus llibres: El lladre de cervells: menjar cireres amb els ulls tancats.
Tot compartint el coneixement científic amb les ments mes brillants, arrepapa’t al sofà i prepara’t per emprendre un viatge inoblidable pels desafiaments mes apassionants de la recerca científica actual. Ens disposem a entrar als principals laboratoris i centres d’investigació del món per conèixer de primera mà les qüestions mes candents en terrenys com la neurociència i l’estimulació i el perfeccionament de les capacitats humanes, l’astronomia i la carrera espacial, la genètica i la biologia sintètica, el canvi climàtic… Aquest es un llibre per a lectors curiosos que se saben gratar on no els pica i volen saber de que estem fets, per que som com som, on vivim i com serà el món del futur. Aquí i qui sap si en d’altres planetes lluny del sistema solar.
L’AUTOR: Pere Estupinyà
Aquest mes de novembre ens impartirà una xerrada sobre el seu llibre A vivir la ciencia. Las pasiones que despierta el conocimiento.
Nascut a Tortosa, va estudiar a la Universitat Rovira i Virgili on es va especialitzar en bioquímica; té així mateix un màster en nutrició i metabolisme i un doctorat incomplet en genètica que va abandonar per dedicar-se a la divulgació científica.
Ha treballat a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), als Instituts Nacionals de Salut (NIH) dels Estats Units i Banc Iberamericà de Desenvolupament. Va escriure el seu primer llibre —El ladrón de cerebros. Compartiendo el conocimiento científico de las mentes más brillantes— en 2010, i des de llavors ha publicat diversos altres de divulgació. Va debutar en la televisió en 2014 presentant un documental per TV3 titulat Inversió de Futur, i posteriorment va portar a la televisió tant el seu primer llibre com S=EX2. La ciència del sexo, que havia llançat en 2013. En 2015 va produir i va presentar 13 capítols de la sèrie El ladrón de cerebros en Ecuador, i a l’any següent va desenvolupar, juntament amb la productora Minifilms, El ladrón de cerebros, per a TVE, que va dirigir i va presentar. Des de setembre de 2016 participa en el programa radiofònic de…
EL CONCURS: Haureu d’endevinar quin programa i quina cadena radiofònica.
Vinga, que és molt fàcil… si ho saps, posa la resposta en un full, juntament amb el teu nom, cognoms i curs, i diposita-la a la caixa que tenim al taulell de la biblioteca. Et desitgem molta sort!!!
Pàgina dia mundial de la poesia