Dos equips del curs 4t.ESO E han quedat finalistes en els Premis Literaris Constantí 2021, de relats de patrimoni natural.
El premi consisteix, a banda del reconeixement del valor de l’escrit, en la publicació d’un llibre. En aquesta edició, han participat 437 treballs (d’adults, júniors, joves i infants), i publiquen 97. La concessió tindrà lloc en un acte públic que tindrà lloc el diumenge 30 de gener a les 12:00 hores del migdia a Constantí.
Els membres dels equips són:
Mar Martí, Laura Pinyana, Aina Sànchez, Helena Saez i Laura Ferré: Obra Complot
Daniela Pinyol, Natalia Vatamaniuc, Bàrbara Llambrich, Roger Conde: Obra Viatge inesperat
Com eren i com van viure els grans científics de la història?
Com van fer avançar la humanitat amb les seves idees i teories?
Com encaixava la seva genialitat amb una societat que sovint els prenia per bojos?
Ignasi Llorente ens acosta a la ciència mitjançant la recreació d’episodis significatius en les vides dels científics de manera que, aportant el factor humà, aconsegueix desmuntar mites absurds al voltant d’ells, les seves idees i els seus avenços. I alhora ens fa entendre la importància històrica de cada científic i el quid de cada nova teoria.
Llegirem com Tales de Milet evita una guerra gràcies a l’astronomia. Observarem el cel amb Brahe, Kepler i Galileu. Patirem per Lavoisier durant el seu judici a mort. Assistirem a l’enterrament de Darwin a l’abadia de Westminster, al costat de Newton. I acabarem amb Robert Dicke, que escolta al seu televisor el so més antic del món, originat en el Big Bang.
De l’autor:
(Barcelona, 1973) Malgrat haver estudiat Medicina (URV), ha dedicat la major part de la seva trajectòria professional a la comunicació, especialment en el terreny de la divulgació científica. Actualment col·labora amb diverses entitats, universitats i organitzacions amb conferències i publicacions al voltant del paper que el mètode científic ha de jugar en la nostra societat més enllà del camp estrictament científic.
Font: text i imatges https://lafinestralectora.cat/la-historia-de-la-ciencia-com-mai-te-lhan-explicat/
EL CONCURS DEL MES
Entre els científics que són esmentats en alguns fragments del llibre, hem vist la figura de Tales de Milet. Aquest mes et demanem que busquis qui va ser aquest personatge històric i que ens diguis alguna de les seves aportacions més importants.
Com sempre, posa la resposta amb totes les teves dades al lloc que tens destinat a aquest fi al taulell de la biblioteca. Et desitgem molta sort!
Us adjuntem enllaç a la pàgina web de l’Institut Crostòfor Despuig, on podeu consultar els premis del XIIè concurs de microrelats de terror i llegir el corresponent a l’Edgar Juan, de 4 ESO-A, premiat en la categoria de secundària.
Aquest mes, dedicat a l’autor Pere Estupinyà, qui ens va fer una xerrada el passat dia 16 de novembre, l’alumne encertant de la resposta a la nostra pregunta del concurs (era el programa A vivir que son dos días, de la cadena SER) , ha estat Marcel Luque, de 1r ESO. La nostra enhorabona!
L’acció de la novel·la arrenca en una Nova York ucrònica, el diumenge 17 d’octubre de 1931. Les idees de Nikola Tesla, el científic visionari, s’han portat a terme: les possibilitats de transmissió sense fil de l’electricitat han possibilitat tot un món nou en el qual la contaminació no existeix, l’energia és lliure i a l’abast de tots, i s’ha fet un salt enorme en l’evolució tecnològica, gràcies a un sistema de torres (la Xarxa Mundial) capaç de proveir cada vegada una major extensió del planeta. Edgar, que és un jove de dinou anys que aspira a ser un pilot de les grans línies transatlàntiques (els «oceànics»), descobrirà d’aquesta manera que hi ha una gran mentida que ha estat mantinguda durant tot aquest temps: que Thomas A. Edison no és el veritable pare de la tecnologia que ha possibilitat aquest gran desenvolupament, i que el seu creador roman oblidat, vivint en una habitació d’hotel sense que ningú conegui la seva existència.
Miguel A. Delgado (Oviedo, 1971) és periodista, escriptor, divulgador científic i crític de cinema. Col·laborador habitual en L’Espanyol, Yorokobu i Quo, ha escrit, a més, per a ABC, El Correu, La Razón, La Vanguardia o El País. També ha estat professor de cinematografia en la Universitat Francesc de Vitòria. Ha comissariat exposicions sobre la figura de Frankenstein, l’escriptor Jules Verne i l’inventor Nikola Tesla.
Aquest mes et demanem el següent: en un conegut museu de la ciutat de Barcelona podem visitar, entre el 29 d’octubre de 2021 i el 13 de febrer de 2022 , una exposició dedicada a Nikola Tesla… tan sols ens has de dir quin museu és.
Com sempre, si ho saps, escriu la resposta en un full amb el teu nom, cognoms i curs, i la diposites en la caixa que trobaràs a tal fi al taulell de la biblioteca.
El jurat d’aquest concurs ha decidit, arran algunes peticions rebudes, ampliar el plaç d’entrega d’obres fins al dia 13 de gener de 2022 a les 14 hores.
El passat dia 27 ens deixava un referent en el món de la literatura contemporània: Almudena Grandes . Escriptora i columnista espanyola, va estudiar Geografia i Història a la Universitat Complutense de Madrid, i va treballar en el sector editorial com a redactora i correctora ,coordinant una col·lecció de guies turístiques i culturals. Va col·laborar habitualment en premsa, principalment en El País, i participà com a tertuliana en alguns programes de la Cadena SER.
Va intervenir en diversos llibres col·lectius, com Libro negro deMadrid (1994), Madres e hijas (1996) i Érase una vez la paz (1996). Compromesa sempre amb diferents col·lectius.
La seva primera novel·la, Las edades de Lulú (1989), obté un gran èxit de crítica i públic i és traduïda a més de 20 idiomes. Obté amb ella el premi Sonrisa vertical de novel·la eròtica i és duta al cinema per Bigas Lluna en 1990. La seva següent novel·la, Malena es nombre de tango (1994), és adaptada al cinema per Gerardo Herrero en 1996.
Després de Malena va publicar diverses novel·les protagonitzades per dones, com a Atlas de geografia humana (1998), o Los aires difíciles (2002), portada també al cinema per Gerardo Herrero en 2006. En 2007 publica El corazón helado, que en 2008 s’endú el premi José Manuel Lara i el del Gremi de Llibreters de Madrid.
En 1997 és la primera dona que rep el premi Rossone d’Oro, que abans havien obtingut escriptors com Alberto Moràvia o Ernesto Sábato.
Gran part de la seva novel·lística està ambientada en els anys finals del s. XX, i mostra la vida quotidiana de l’Espanya del canvi de segle. També li interessà la guerra civil espanyola, i va iniciar una sèrie centrada en el conflicte bèl·lic denominada Episodios de una guerra interminable, continuada amb El lector de Julio Verne (2012), Las tres bodas de Manolita (2013) i Los pacientes del doctor García (2017). El cinquè lliurament de la sèrie, La madre de Frankenstein (2020), es situa en la dècada dels 50.
A l’octubre de 2018 va guanyar el Premi Nacional de Narrativa.
Adaptat de : https://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/creadores/grandes_almudena.htm
Us afegim enllaç a l’entrevista que li van realitzar en l’espai “Al cotxe!” de TV3:
El científic i divulgador Pere Estupinyà va oferir ahir una xerrada online a tot l’alumnat de primer de batxillerat. Va parlar de la seva trajectòria, de la seva activitat actual i va respondre a diverses preguntes que li van fer els nostres alumnes. Agraïm immensament que ens hagi dedicat una bona estona a compartir les seves opinions i consells amb natros.
El nostre company ha publicat recent ment el llibre Poesies d’Abu Bakr Al-Turtuxí, poesies que organitza per temes i de les quals ens ofereix una traducció lliure, acompanyades d’una discografia recomanada.
Podeu consultar a la biblioteca un exemplar de l’obra.
Ja tenim el primer guanyador del curs per al concurs del llibre científic del mes. Es tracta de l’Ian Porres , de primer d’ESO, que va encertar la resposta del concurs… aquí el tenim amb el seu premi. Felicitats!
Pàgina dia mundial de la poesia