Autor: chereu

El meravellós Peludiu-Renudiu_Xiquitiu

Posted by

0

Autora: Beatrice Alemagnapeludiu

Traducció: Bel Olid

Editorial: Combel, 2015

Una nena, una mare i un regal. Aquí comença l’aventura d’aquesta nena ben eixerida, l’Edith, per trobar el regal perfecte d’aniversari per la seva mare: un peludiu-renudiu-xiquitiu. A on trobar-lo? Comença a buscar-lo per les botigues del seu barri: la fleca l’espera el senyor Jean, però no en té de peludius-renudius-xiquitius, però a canvi li dona un briox ben calentó. Segona parada: la floristeria. Però la Wendy tampoc en té, a canvi li dona un trèvol, que segur li donarà bona sort per trobar-lo. A veure si a la botiga de roba de la Mimi ho troba. Allà sí que hi ha de coses peludes, però no el que l’Eddie busca. Però no hi ha sort. La senyora Mimi li dona una cosa ben valuosa, un botó de nacre que la petita guarda junt amb el trèvol i el brioix a la seva bossa. Cap a casa del antiquari, el senyor Emmett, però sense trobar el seu regal perfecte. D’allà marxa amb un segell de la marina anglesa… en servirà per res? La seva última esperança és l’antipàtic del senyor Théo, l’amo de la carnisseria. Per com us podeu imaginar, només fa un crit, i diu que d’això no en té.
Pobre Eddie, no troba el seu meravellós peludiu-renudiu-xiquitiu enlloc. O pot ser si? Només ha d’aixecar la vista, i allà a una teulada el veu. Ara és el moment d’agafar el seu regal perfecte fent servir tot això que porta a la seva bossa, això que cadascú dels botiguers l’ha donat. Ara ja saps fer una cosa que ningú més no sap: trobar Peludius-Renudius-Xiquitius, i a més la mare està encantada.
Aquesta meravella d’àlbum il·lustrat ens mostra que darrera d’una petita història hi ha un món que avui en dia, malauradament estem perdent: el barri i les seves botigues i els botiguers. I aquesta il·lusió per trobar un peludiu-renudiu-xiquitiu que no s’endolli ni sigui de fer servir i llençar (l’explicació de tot el que pots fer amb ell és una meravella).
Beatrice Alemagna, a més afegeix un altre valor al llibre: educar l’ull. Estem davant d’una il·lustradora molt personal, amb pàgines senceres plenes de detalls que necessiten dos o tres cops d’ull per descobrir-los, i gaudir-los. És un llibre per llegir i rellegir i a cada vegada trobar més i més coses. I a més la superposició de tècniques: llapis, collage, retoladores de colors llampants… meravelles a tocar de la mà fan que descobrir a la protagonista en tots els plans possibles i impossibles sigui un goig.

Què diuen al Faristol:
http://www.clijcat.cat/faristol/paginas/detall_critiques.php?recordID=2729
I en Jaume Centelles: http://jaumecentelles.cat/2015/11/20/el-meravellos-peludiu-renudiu-xiquitiu/

Pingüino

Posted by

0

Pingüino

Autora: Polly Dunber

Editorial: Serres, 2008

Cal de tant en tant “xafardejar” què hi ha a la biblioteca. L’Arcen ho ha fet i ens presenta aquesta troballa:

Quan en Ben obre el seu regal d’aniversari troba dins un pingüí. Hola, Pingüí li diu. A què juguem? Però el Pingüí no respon. Ben fa de tot per intentar que parli: balla, fa la vertical, treu la llengua, li posa el seu barret més estrany i poc a poc, radicalitza les seves tàctiques. Però el Pingüí no respon. Quant temps tardarà el misteriós animal a dir alguna cosa? O quant de temps tardarà Ben en entendre el que el Pingüí ha de dir? Les il·lustracions fresques i senzilles pròpies de la Polly Dunbar doten d’eloqüència a aquest magnífic conte en el qual un Pingüí mut es torna meravellosament parlador, i un nen petit finalment aconsegueix el que vol. També es donarà compte de que val la pena l’espera.

https://aplicacions.ensenyament.gencat.cat/epergam/web/fitxa.jsp?id=3517680

La casa del ratolins

Posted by

0

Autor: Karina Schaapman; Marina Espasa (adaptació al català)ratolins
Col·lecció:  Blackie Little Books
Editorial: Blackie Books, 2015

La casa dels ratolins és la casa de nines que tothom ha somiat alguna vegada tenir per passar-hi hores i hores jugant. La genialitat de l’autora holandesa Karina Schaapman és que ha aconseguit recrear-hi tot un món més enllà de l’entorn domèstic. Dins la casa hi ha botigues, trasters, una fàbrica, cases particulars i un munt d’amagatalls que fan les delícies dels protagonistes. En Sam i Júlia seran els ratolins encarregats de descobrir nous indrets mentre viuen mil i una aventures i ajudaran al lector a conèixer una mica més tot el seu univers. L’artista ha dedicat anys a la creació de la casa, que va començar amb dues capses de cartró enganxades i ha acabat amb més de cent habitacions i exposada com a obra d’art a la Biblioteca Nacional d’Amsterdam.

Tot i que la textura rugosa del paper fa que les il·lustracions perdin més lluminositat que si el paper fos setinat, s’agraeix al passar les pàgines, ja que dona al lector la sensació de tenir un llibre especial i delicat entre les mans. Els capítols curts i les fotografies de la casa ocupant l’espai principal de les pàgines fan que el llibre sigui ideal per a compartir amb els més petits i per a identificar a posteriori els objectes que apareixen en la història dins les imatges de La casa dels ratolins. Els detalls que es poden trobar en cada estança són gairebé infinits, s’ha replicat a la perfecció els productes i marques comercials que apareixen per tota la casa.

En definitiva, La casa dels ratolins és un llibre que no pot faltar a les biblioteques dels més petits perquè puguin descobrir un món ple de detalls i viure aventures amb la Júlia i en Sam, alhora que aprenen valors com ajudar, la responsabilitat i l’amistat.

En el Faristol núm. 82 hi ha la crítica i la valoració de la Glòria Gorgs

El llibre sense dibuixos

Posted by

0

Autor: B. J. Novak
Col·lecció: La lluna de paperelllibresensesdibuixos
Editorial:  Estrella Polar
Edició: 2015
Edat recomanada: A partir de 5 anys.
Llengua: català

Síntesi: Àlbum il·lustrat, aparentment seriós que no conté cap il·lustració, però que causa rialles descontrolades als més petits. Una lectura compartida, en la que una paraula teva val més que mil imatges.
Ja us explicarem com ha anat quan el llegim als nostres alumnes.

Versió americana:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=4vtuElYrtZA[/youtube]

Versió catalana:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=q2b8uriY9y8[/youtube]

Jo et curaré, va dir el petit ós

Posted by

0

Autor i il·lustrador: Janosch joetcurare
Editorial:  Kalandraka
Edició: 2015
Edat recomanada: A partir de 7 anys.
Llengua: català

Síntesi: La tendresa de Janosch ens torna a inundar en aquesta nova entrega de les aventures del petit ós i el petit tigre (protagonistes d’altres obres com la clàssica Oh! Què bonic és Panamà!). El petit tigre cau malalt i el seu inseparable amic el petit ós és l’encarregat de cuidar-lo. Amb la resta d’animals del bosc, l’acompanyen a l’hospital d’animals on el doctor granota trobarà el que li fa mal. La veritable amistat, especialment en els moments difícils, és la base d’aquest relat entranyable i de riure fàcil.

El vols fullejar?

Hola! Hola!

Posted by

0

Autor i il·lustrador: Matthew Cordell Hola! Hola!
Editorial:  Joventut
Format: Àlbum il·lustrat
Edició: 2014
Edat recomanada: A partir de 4 anys.
Llengua: català

Síntesi: Una nena prova de comunicar-se amb els seus pares i el seu germà, però la seva família està massa ocupada amb els seus aparells electrònics… Hola, món! Adéu, aparells!
Contra la invasió i l’abús d’aparells electrònics com els telèfons mòbils, els videojocs, el televisor i els ordinadors en l’àmbit familiar.
Un àlbum que anima a la comunicació dins de les famílies i a realitzar activitats en l’exterior.

Novetats LIJ

Posted by

0

A la sessió del dimecres 13 de novembre a la biblioteca d’en Massagran de Salt, hem comentat les següents novetats:

Abrazos

Posted by

0

Autor i il·lustrador: Jimmy Liao abrazos
Editorial: Barbara Fiore
Format: Àlbum
Edició: Granada, 2013
Edat recomanada: A partir CM
LLengua: Castellà
El protagonista é un lleó de pèl vermellós que dorm plàcidament fins que li cau al cap el llibre de les abraçades, exactament el mateix llibre que estem llegint, de manera que el que el lleó llegeix , el que llegim nosaltres i el que llegim tots dos és una mateixa cosa. Amb ajuda d’aquest lleó anem recorrent diferents escenes: abraçades concretes en moments concrets . Gairebé fa la sensació que un mira un àlbum de fotos, ja que entre elles podem trobar a personatges d’altres llibres de Liao: “El peix que somreia”, “El monstre que es va menjar la foscor…”  i tots s’abracen , com si es tractés d’una gran família .

Aquesta sèrie de «càlides abraçades d’animals i humans», de tots els colors i combinacions possibles, comença i acaba amb una reflexió: Quant fa que no abraces a ningú ? És un repàs per una sèrie de moments únics, que poden ser un reflex dels de l’autor o els de qualsevol de nosaltres.
Liao ens descriu l’olor de la persona abraçada, ens parla del que dura una abraçada, de poder sentir el cor de l’altre… i també del difícil que és de vegades aconseguir un «abraçada de veritat». És una exaltació i defensa de les abraçades a través d’aquest peculiar lleó, que sap llegir i escriure, que és un total escèptic de les abraçades i al qual el simple fet de llegir aquest llibre li provoca nàusees (Quina il·lustracions més repugnants ! Quina text més fastigós!). No obstant això, no abandona la lectura: té curiositat. L’autor busca que ens identifiquem, que aquest llibre ens caigui al cap i ens faci recordar tots i cada un dels abraçades que hem donat o rebut, a les persones amb les que els hàgim compartit, els motius que ens van portar a això. Les mostres d’abraçades se succeeixen, totes diferents , totes iguals . Aquesta insistència com ens insta ja des de les cobertes que cal no oblidar cap abraçada.

M’agrada llegir

Posted by

0

Segur que la coneixeu i l’heu escoltat un munt de vegades, però per si de cas penjo la cançó:

[youtube]http://youtu.be/TGHpLOFmIbc?t=8s[/youtube]

M’han transportat les paraules,
m’he ficat a dins dels altres,
he viscut la seva història
i he vist el que imaginaven.He tret secrets d’algun savi,
trucs i encanteris fantàstics,
estranyes maneres de viure
que em fan petar de riure.El cim més alt del planeta,
la lluna més maca i més plena,
el cap del més tocat de l’ala,
secrets de monstres i fades.M’encanta llegir abans d’anar a dormir:
sense moure ni un peu puc arribar a tot arreu.

Llegint puc saber el que passava
quan una bruixa volava,
saber com fer anar una joguina.

Llegint puc saber com s’arriba
al cim més alt del planeta
la lluna més maca i més plena,
el cap del més tocat de l’ala,
secrets de monstres i fades.

M’encanta llegir abans d’anar a dormir
sense moure ni un peu puc arribar a tot arreu
i mai no sabreu d’allà on vinc perquè he estat llegint.