El meravellós Peludiu-Renudiu_Xiquitiu

Autora: Beatrice Alemagnapeludiu

Traducció: Bel Olid

Editorial: Combel, 2015

Una nena, una mare i un regal. Aquí comença l’aventura d’aquesta nena ben eixerida, l’Edith, per trobar el regal perfecte d’aniversari per la seva mare: un peludiu-renudiu-xiquitiu. A on trobar-lo? Comença a buscar-lo per les botigues del seu barri: la fleca l’espera el senyor Jean, però no en té de peludius-renudius-xiquitius, però a canvi li dona un briox ben calentó. Segona parada: la floristeria. Però la Wendy tampoc en té, a canvi li dona un trèvol, que segur li donarà bona sort per trobar-lo. A veure si a la botiga de roba de la Mimi ho troba. Allà sí que hi ha de coses peludes, però no el que l’Eddie busca. Però no hi ha sort. La senyora Mimi li dona una cosa ben valuosa, un botó de nacre que la petita guarda junt amb el trèvol i el brioix a la seva bossa. Cap a casa del antiquari, el senyor Emmett, però sense trobar el seu regal perfecte. D’allà marxa amb un segell de la marina anglesa… en servirà per res? La seva última esperança és l’antipàtic del senyor Théo, l’amo de la carnisseria. Per com us podeu imaginar, només fa un crit, i diu que d’això no en té.
Pobre Eddie, no troba el seu meravellós peludiu-renudiu-xiquitiu enlloc. O pot ser si? Només ha d’aixecar la vista, i allà a una teulada el veu. Ara és el moment d’agafar el seu regal perfecte fent servir tot això que porta a la seva bossa, això que cadascú dels botiguers l’ha donat. Ara ja saps fer una cosa que ningú més no sap: trobar Peludius-Renudius-Xiquitius, i a més la mare està encantada.
Aquesta meravella d’àlbum il·lustrat ens mostra que darrera d’una petita història hi ha un món que avui en dia, malauradament estem perdent: el barri i les seves botigues i els botiguers. I aquesta il·lusió per trobar un peludiu-renudiu-xiquitiu que no s’endolli ni sigui de fer servir i llençar (l’explicació de tot el que pots fer amb ell és una meravella).
Beatrice Alemagna, a més afegeix un altre valor al llibre: educar l’ull. Estem davant d’una il·lustradora molt personal, amb pàgines senceres plenes de detalls que necessiten dos o tres cops d’ull per descobrir-los, i gaudir-los. És un llibre per llegir i rellegir i a cada vegada trobar més i més coses. I a més la superposició de tècniques: llapis, collage, retoladores de colors llampants… meravelles a tocar de la mà fan que descobrir a la protagonista en tots els plans possibles i impossibles sigui un goig.

Què diuen al Faristol:
http://www.clijcat.cat/faristol/paginas/detall_critiques.php?recordID=2729
I en Jaume Centelles: http://jaumecentelles.cat/2015/11/20/el-meravellos-peludiu-renudiu-xiquitiu/

Pingüino

Pingüino

Autora: Polly Dunber

Editorial: Serres, 2008

Cal de tant en tant “xafardejar” què hi ha a la biblioteca. L’Arcen ho ha fet i ens presenta aquesta troballa:

Quan en Ben obre el seu regal d’aniversari troba dins un pingüí. Hola, Pingüí li diu. A què juguem? Però el Pingüí no respon. Ben fa de tot per intentar que parli: balla, fa la vertical, treu la llengua, li posa el seu barret més estrany i poc a poc, radicalitza les seves tàctiques. Però el Pingüí no respon. Quant temps tardarà el misteriós animal a dir alguna cosa? O quant de temps tardarà Ben en entendre el que el Pingüí ha de dir? Les il·lustracions fresques i senzilles pròpies de la Polly Dunbar doten d’eloqüència a aquest magnífic conte en el qual un Pingüí mut es torna meravellosament parlador, i un nen petit finalment aconsegueix el que vol. També es donarà compte de que val la pena l’espera.

https://aplicacions.ensenyament.gencat.cat/epergam/web/fitxa.jsp?id=3517680

La casa del ratolins

Autor: Karina Schaapman; Marina Espasa (adaptació al català)ratolins
Col·lecció:  Blackie Little Books
Editorial: Blackie Books, 2015

La casa dels ratolins és la casa de nines que tothom ha somiat alguna vegada tenir per passar-hi hores i hores jugant. La genialitat de l’autora holandesa Karina Schaapman és que ha aconseguit recrear-hi tot un món més enllà de l’entorn domèstic. Dins la casa hi ha botigues, trasters, una fàbrica, cases particulars i un munt d’amagatalls que fan les delícies dels protagonistes. En Sam i Júlia seran els ratolins encarregats de descobrir nous indrets mentre viuen mil i una aventures i ajudaran al lector a conèixer una mica més tot el seu univers. L’artista ha dedicat anys a la creació de la casa, que va començar amb dues capses de cartró enganxades i ha acabat amb més de cent habitacions i exposada com a obra d’art a la Biblioteca Nacional d’Amsterdam.

Tot i que la textura rugosa del paper fa que les il·lustracions perdin més lluminositat que si el paper fos setinat, s’agraeix al passar les pàgines, ja que dona al lector la sensació de tenir un llibre especial i delicat entre les mans. Els capítols curts i les fotografies de la casa ocupant l’espai principal de les pàgines fan que el llibre sigui ideal per a compartir amb els més petits i per a identificar a posteriori els objectes que apareixen en la història dins les imatges de La casa dels ratolins. Els detalls que es poden trobar en cada estança són gairebé infinits, s’ha replicat a la perfecció els productes i marques comercials que apareixen per tota la casa.

En definitiva, La casa dels ratolins és un llibre que no pot faltar a les biblioteques dels més petits perquè puguin descobrir un món ple de detalls i viure aventures amb la Júlia i en Sam, alhora que aprenen valors com ajudar, la responsabilitat i l’amistat.

En el Faristol núm. 82 hi ha la crítica i la valoració de la Glòria Gorgs