Tot va començar amb la mítica boda de Tetis y Peleo, una gran celebració a la que hi estaven convidats déus i mortals. Però Eris, la deessa de la discòrdia no va rebre la invitació de l’event, així que va jurar venjar-se, i de quina manera millor que escampant la discòrdia entre tots els convidats. Dit i fet, es va presentar a la festa amb una polsera de plata, marca Pandora, la millor de les joieries i la més cara, que duia una inscripció que hi posava “Per a la més bella”; la va llençar sobre la taula on estaven tots els déus i va marxar. Atena, Afrodita y Hera es van barallar per disputar-se-la entre elles. Veient el descontrol de les joves, l’entrebanc de peus i braços, Zeus va intervenir dient que la polsera seria de qui guanyès el premi a “Mis Olimp”. El jurat i l’elecció la duria a terme un mortal: Paris, heroi guapo i valent, membre destacat de la monarquia troiana i assidu a les revistes del cor , Paris, el fill del rei de Troia.
Cada deessa havia de fer-li una promesa a Paris, així que ell havia d’escollir la dona més bella segons la promesa més apetitosa que li fessin. Hera li va oferir tot el poder que pugues desitjar i el títol d’Emperador de tots els emperadors; Atena li oferí la saviesa i la victòria en qualsevol guerra futura; i per últim Afrodita li va prometre l’amor de la dona més bella del món. El jove ,sense dubtar, va proclamar guanyadora a Hera ja que podia aconseguir fàcilment tot el que desitgés, incloent el que li prometeren les altres dos candidates a la polsera.
París era un noi molt espavilat, així que va demanar a Hera que li concedís el poder de fer les coses realitat: pensar una cosa que desitges molt i aquesta apareixeria i<em>pso facto</em>. Va decidir provar el nou poder i s’imaginà una plata plena de fruita fresca i en obrir els ulls ,ja la tenia davant seu !!!. Continuà imaginant… aquest cop amb un cavall alt, gros i molt fort, i … en qüestió de segons, ja el tenia !!!. Cada dia n’aconseguia més i més sense haver-se de moure. Com era d’esperar, va pensar en la noia més bella del món i se li aparegué allí una jove donzella de pell blanca i melena dorada. Veient el descontrol de París desitjant coses, Zeus va decidir actuar, va ordenar a Eros que llancés una fletxa d’amor no correspost al príncep i la seva nova amada.
París boig per l’enamorament cap a Dafne, la més bella de les mortals, començà a perseguir-la, però ella desesperada per escapar ,corrè perquè no l’atrapés. Paris no enten que ella no el vulgui, acostumat a tenir-lo tot. Però és que el seu poder només converteix les coses imaginàries a la realitat material i l’amor no té res de material.
Ella cansada d’amagar-se suplicà a Zeus que ja que ella no ha fet res per merèixer això, que l’ajudi de qualsevol manera ,però no vol tornar a escapar, està cansada d’anar d’un loc a un altre, sense parar. Així que, quan Paris la perseguia pels jardins del palau de Versailles , quan ell la tocà, a l’instant ella es converteix en un bell i florit roser. Paris es desesperà i agafant una llarga i dura espina ,se la clavà al cor: Allà mateix ell quedà estés al terra, mort. Els seus últims pensaments van ser què hauria passat si hagués escollit a Afrodita i a la noia més bella del món.
Gina Miearelli
4t ESO
Ins Miquel Martí i Pol
