Altes capacitats a l’Schola

Arran de la presentació del llibre d’una exalumna, un conte per a nens i nenes d’altes capacitats, diverses entitats dedicades a l’atenció de l’alumnat amb aquest perfil es van interessar per la nostra experiència, pel que podia suposar com a projecte didàctic enriquit, adient per a l’atenció d’aquestes necessitats educatives.

creativa-ment 2016

El Jordi Rincón i jo vam no vam dubtar a acceptar dues invitacions de participació en Jornades d’aquest àmbit, en qualitat de mostra de projecte d’Educació secundària, convençuts que la Baetulonis schola, és ideal per poder atendre la diversitat de tota mena d’alumnat, inclosos els d’altes capacitats. El grau d’implicació és tan variat i les activitats proposades tan diverses, que tothom hi pot trobar el seu lloc.

  • Al taller de Ludi no cal tenir un gran coneixement de llengua llatina, però sí paciència i habilitat per al tracte amb els infants, sentit de la responsabilitat i capacitat organitzativa. I encara més, no és el mateix la Ludoteca, espai de jocs de rol per als més petits, que els jocs de taula, o de punteria, equilibri o força. Certament, qui no troba el seu lloc és perquè no vol.
  • Ja a l’Schola, el Ludus litterarius, amb el seu tot just estrenat joc de llatinismes, comporta unes altres competències, els coneixements de llengua llatina han de ser superiors. El públic necessita orientacions per utilitzar els estris d’escriptura i trobar la grafia correcta per a allò que vol escriure.
  • El Ludus grammaticus és el lloc ideal per desenvolupar el coneixement de la llengua grega i el seu alfabet en el cas de l’alumnat que cursa aquesta matèria.
  • El Rhetoricus és un cas apart, demana capacitat d’expressió oral en públic i una certa capacitat per a l’art dramàtic, així com de memorització del guió. Els papers més destacats, la presentació i el rètor, exigeixen, a més, un domini del la temàtica tractada.
  • D’altra banda, moltes altres habilitats i competències tenen cabuda en el nostre projecte: confecció del reportatge audiovisual i fotogràfic, realització del material didàctic, publicació d’articles al bloc, redacció del guió del Rhetoricus, del qual se n’han fet tres versions.

Aquesta riquesa procedimental i conceptual és la que hem presentat en les dues Jornades esmentades al principi:

  • Dissabte 13 de febrer del 2016 al Centre Cívic de la Sagrada Família de Barcelona. JORNADA CREATIVA-MENT. ALTES CAPACITATS I CREATIVITAT, organitzada per Atenció a les altes capacitats – Centro de Formación Proyecta, sota la coordinació de Sílvia Llucià Domènech.

12646900_1678540459089106_6954445968980796239_o

Més enllà de l’interès per presentar als companys el nostre projecte i fer difusió de la fantàstica feina que duu a terme el nostre alumnat, aquesta mena d’intervencions ens fan reflexionar sobre l’experiència i explorar les possibilitats didàctiques que aquesta ofereix. Ve’t aquí la presentació que vam utilitzar en ambdues ocasions, on pretenem sintetitzar els trets bàsics la Baetulonis Schola i assenyalar quins dels els elements metodològics i organitzatius de l’atenció educativa exigits en la Resolució del 10 de juliol del 2013 pel Departament d’Ensenyament en un PI d’altes capacitats compleix (vid. diapositiva 5).

TERESA

Magna celebratio MMXVI AD: La reconstrucció històrica al servei de la didàctica

Una nova Magna s’apropa, la seva dotzena edició i la setena en què participem nosaltres, ¡qui ens ho havia de dir! Però el pas del temps no fa que ens aturem ni estanquem, ans al contrari, cada edició suposa un nou repte, amb nous projectes, noves propostes, nous passos endavant.

Per començar, podríem dir que enguany el projecte Baetulonis schola ha arribat a la seva maduresa, el Jordi Rincón i jo mateixa l’hem posat per escrit, amb tots els ets i uts, tot i que som conscients que cada any haurem d’anar-ne retocant els detalls, de tan viva que és l’experiència.

Presentació de l'"Schola" a les Jornades Creativa-ment (13-II-2016)

Presentació de l'”Schola” a les Jornades Creativa-ment (13-II-2016)

També cal dir que hi ha col·lectius del món educatiu que s’han interessat pel seu potencial en tant que eina d’atenció a la diversitat. Concretament hem presentat la nostra experiència a dues Jornades adreçades a famílies i docents relacionats amb les altes capacitats, en tant que experiència enriquida per a alumnat de secundària amb aquestes característiques. La preparació d’aquestes ponències ens ha fet reflexionar sobre aquest aspecte que l’estructura dels nostres tallers afavoreix i sobre el qual no havíem fet prou incidència. La diversitat d’espais i activitats que comporten els Ludi i les tres etapes de l’Schola fa que qualsevol alumne pugui trobar una tasca adient, independentment del grau de coneixement del món grec i el llatí, i hi trobi la manera de desenvolupar les seves habilitats o talents, des dels més físics fins als més intel·lectuals… I el mateix passa amb els interessos, que poden anar des del món de la infància o l’estètica i la perruqueria, fins a les llengües, la història, el teatre, el periodisme, la fotografia i el vídeo… Siguis com siguis, hi pots trobar el teu lloc!

No menys important és el fet de l’estrena d’aquest nou espai digital propi obert a qualsevol que vulgui conèixer la nostra tasca i col·laborar amb nosaltres. Partint dels articles publicats fins al moment en els blocs amics Aracne fila i fila i El Vaixell d’Odisseu, que podreu trobar recollits en gran part a la pàgina Praecedentia, el bloc Baetulonis Schola pretén ser el lloc compartit en xarxa on es puguin trobar tots els esdeveniments i notícies al voltant de la nostra experiència didàctica a la Magna celebratio.

Sobre els nous reptes de cara a l’edició del 2016, jo en destacaria dos:

  • Potenciar les activitats prèvies en col·laboració amb el Museu de Badalona per tal que la preparació de l’alumnat que ha de participar en cada taller sigui la ideal. En aquest sentit, l’alumnat de 4ESO ja ha pogut tenir un primer en contacte amb el món dels Ludi Romani, aprofitant els darrers dies de l’exposició Jocs i joguines a l’antiguitat, però podeu tenir per segur que no serà l’últim.
  • Millorar i, si cal, ampliar el material didàctic que ja l’any passat vam començar a crear per als tallers de l’Schola. El Museu ens ofereix la possibilitat de donar-li un acabat més formal, gràcies a la infraestructura utilitzada per confeccionar els rètols del festival.
DSC_0042

Alfabet grec envellit, confeccionat “ad hoc” per al “ludus grammaticus”

En fi, ja us podeu imaginar que tot aquest muntatge suposa un gran esforç logístic i per tant, necessitem saber al més aviat possible el nombre de participants i les preferències de cadascú. Per tant ja podeu anar-vos reservant el cap de setmana del 30 d’abril i 1 de maig, i no trigueu a deixar un comentari amb els detalls de la vostra participació.

  • Els torns en què voleu participar: dissabte matí / dissabte tarda / diumenge matí
  • Taller i activitat que preferiu: Ludi, Ludus litterarius (cal saber llatí), Ludus grammaticus (cal saber grec), Ludus rhetoricus (implica un paper en la representació de la controvèrsia), guia-presentació (és un paper principal que comporta copsar l’atenció del públic i motivar-lo). També necessitem reporters, fotògrafs… per tal de deixar constància de tot el que passi.
  • Si dinareu o no amb nosaltres.

Si preferiu detallar-ho més concretament al vostre professor/a, no hi ha cap problema, però un cop tinguem tota la informació podrem començar a distribuir les tasques i preparar-ho tot per tal que surti al màxim de bé possible.

Ja hi som, la maquinària torna a girar de nou i qualsevol proposta o suggeriment per part vostra serà molt benvinguda. Vosaltres, alumnes, sou el motor de millora i innovació de la nostra participació any rere any!

TERESA

Magna celebratio MMXVI AD: Primers passos

Dimarts 23 de febrer del 2016, 16:00, va ser una bona ocasió perquè l’alumnat de 4ESO tingués un primer contacte amb els Ludi Romani que ens esperen a la Magna CelebratioLa Clara Forn, arqueòloga del Museu de Badalona, i una voluntària que ens acompanyarà en aquest taller van tenir l’amabilitat d’obrir-nos les portes d’aquesta institució i deixar-nos jugar “a la romana”.

La primera part de l’activitat va consistir en una visita comentada a l’exposició Jocs i joguines a l’antiguitat, on vam poder descobrir com anava evolucionant el joc al llarg de les etapes maduratives de l’infant romà.

Imatge del cartell de l’exposició

  • Els jocs d’infantesa, com ara, despertaven els sentits i fomentaven la psicomotricitat. Sonalls, caminadors, nines i ninots… Què us he de dir?
  • Més endavant, el joc consistia en la imitació dels adults. Per jugar a ser grans, els nens i nenes tenien firetes per jugar a cuines, nines per imitar les mares, espases per fer el soldat… aquí comença la diferenciació per sexes.
  • Més endavant, els jocs d’agilitat i punteria, com les tabes, posen a prova les capacitats de l’adolescent i en fomenten la competitivitat.
  • Amb els jocs de taula no hi ha límit d’edat, ja que enllacen el joc amb el raonament i l’estratègia, de manera que la necessitat de jugar no abandona l’ésser humà ni durant l’època adulta.

Després d’aquest viatge per la necessitat innata de jugar pròpia de l’ésser humà de tots els temps i llocs, l’homo ludens, segons Huizinga, va arribar l’hora de la pràctica, primer a la ludoteca i després al taller de jocs pròpiament dit. Tal com veureu en les imatges que segueixen, l’alumnat va xalar de valent, us ho puc ben assegurar.

Quins jocs i joguines hi podeu identificar, tant de l’exposició com del taller? Relacioneu-los amb les etapes vitals comentades abans. Si heu participat a la Magna, respondreu amb més coneixement de causa, però qualsevol que hagi estat nen, és a dir, tothom, hi pot dir la seva.

A l’espera de l’article que servirà de tret de sortida de la nova aventura de la nostra Schola a la dotzena edició de la Magna Celebratio. vet aquí una petita incursió perquè aneu fent boca i pensant si voldreu apuntar-vos-hi.

TERESA