Passapalabra
MONTSERRAT | 18 abril 2011😆 Aqui tenim el nostre passapalabra sobre l’art gòtic.Endavant
😆 Aqui tenim el nostre passapalabra sobre l’art gòtic.Endavant
Al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona, es conserva un valuós retaule gòtic procedent del monestir de Sixena. El seu autor és desconegut i s’anomena Mestre de Sixena, tot i que també s’ha identificat amb Pere Serra, pintor actiu a Barcelona entre el 1357 i 1405/08.
Es tracta d’una peça que consta de cinc carrers i la predel·la. Està centrat pel compartiment de la Mare de Déu i el Nen, amb un donant. Pot datar-se entre el 1363 i 1375.
Per fer un cop d’ull detallat consulteu l’enllaç i farem la fitxa.
L’únic personatge real és Fray Fontaner de Gleda del que podeu conèixer la seva vida a l’enllaç.
Aquest retaule dedicat a Sant Martí de Tours és principis del segle XV i està format per tres carrers i una predel.la.El podem trobar a l’església de Sant Felix de Girona que està al poble de Torralba de Ribota (Zaragoza)
Al carrer central es representa de peu al sant titular, Sant Martí de Tours, amb el Calvari com a culminació i als carrers laterals es representen escenes de la seva vida, baptisme, confirmació, nomenament com a cavaller, partició de la seva capa per a un pobre, robatori del seu cadàver i transport del mateix pel riu Loira cap a la ciutat de Tours. Al banc es representa a Crist Baró de Dolors a la casa central flanquejat per La Mare de Déu i Maria Magdalena identificada pel pot de afaits, a l’esquerra, i per Sant Joan Evangelista ( amb la copa) i sant Andreu (atribut de la creu aspada) a la dreta.
Des de l’enllaç farem la descripció de les escenes relacionant-es amb els nombres.
Contesta: 1. Quins són els atributs del sant? 2. On es fa el bateig del sant? 3.Què era rebre el catecumenat? 4.Qui nombra cavaeller al sant? 5. Amb qui va compartir la seva capa? 6. Per què van robar el cos del sant? 7. On van portar el sant en barca?
8. Quins personatges acompanyen a Crist a la creu? 9. Com és el Crsit de la predel.la? 10. quins atributs porten les dones? 11. Quins atributa porten els sants? 12. On trobem el nom de l’autor? 13. Hi ha elements arquitectònics? 14. Quins colors predominen?
Representa els sants Abdó i Senén i la pradel.la és dedicada als sants metges Cosme i Damià. És una de les poques obres que es poden atribuir amb tota certesa a Jaume Huguet, ja que se’n conserva el contracte de l’any 1460. Huguet és l´únic representant català de la tendència flamenca, que domina el període final del gòtic.Huguet, a més de mostrar la màxim la seva facultat de creació, i d’assessorar-se ben bé de la història sagrada o de la vida del sant que havia de representar, volia també pintar altres detalls, paisatges, cases animals o plantes, objectes de la vida quotidiana, joies, homes poderosos, homes marginats, dones joves i boniques, nens malalts, dimonis i àngels.
Si vols conèixer més sobre aquest artista 😮 visita l’enllaç.
A la taula central hi són representants els sants titulars, Abdó i Senén, prínceps de Pèrsia que van ser capturats i morts a Roma. Per causes desconegudes, sembla que les relíquies d’aquests sants de Roma a Arles, amagades en dos barrils de vi, duts a bast sobre l’esquena d’una mula. El caràcter miraculós de les relíquies és revelat per la processó solemne que, inspiradament, surt a rebre-les precedida per l’abat Arnulf i els seus monjos van ser traslladades a Arlés del Tec (Vallespir) i d’aquí la rao que gaudissin d’un culte ben arrelat a Catalunya, invocats com a patrons de la pagesia i coneguts com Sant Nin i Sant Non. Composen el retaule un Calvari i quatre escenes relatives als sants. A la pradel.la es descriuen escenes del martiri i la mort dels sants Cosme i Damià, metges amb un possible origen àrab i, com els anteriors, també molt venerats a Catalunya. Al guardapols, decoracions de tipus vegetals i les armes de Terrassa i Barcelona.
Aquí tens un esquema del retaule
Comenta les escenes:
Comença coneixent on està aquesta capella en aquesta vista virtual.
Aquest edifici es va aixecar en 13 mesos i té un dels claustres més grans del món del 1327.
Allà es va tancar una reina vídua i va viure 37 anys fins a la seva mort en companyia de les monges clarisses i de l’arquitectura gòtica.
Per ser enterrada va escollir una tomba bifrontal: des de l’interior de l’església mostra la imatge de reina, engalanada i amb corona, i des del claustre es pot veure l’altre cara d’Elisenda, la de la dona vídua, austera i vestida amb un senzill hàbit de penitent.
Fes el trencaclosques hi digues quina de les dues cares de la reina representa:
La catedral de Girona és un edifici gòtic singular per diversos motius:
– hi ha una continuitat desde els romans fins avui al mateix edifici;
– durant l’ocupació musulmana entre els anys 715 i 785 va ser transformada en mesquita;
– té la nau gòtica més ampla del món, de 22,98 metres, que és alhora la nau més ampla de qualsevol estil llevat de la de basílica de Sant Pere del Vaticà, que fa vint-i-cinc metres.
– el seu retaule de l’altar major és de plata i esmalt i està considerat una de les obres gòtiques orfebreria més importants;
– tenia el Tapís de la Creació , que ja coneixem com a una de les poques peces tèxtils brodades conservades de l’època romànica .
Darrera de l’ara de l’altar a la catedral de Girona hi ha un retaule gòtic, d’argent i en algunes figures daurat amb aplicacions d’esmalts i gemmes de múltiples colors.
És rectangular format per tres frisos, amb una part central representant el Tetramorf i el Calvari. El cos central està format per 18 quadres en dos files i representen el cicle de la vida de Jesucrist des de l’Anunciació fins la Resurrecció.Els quadres estan separats uns dels altres per suports ornamentals acabats en pinacles i acollits per gablets o dossers rematats per sis frondes en relleu. Els de sants i santes, en grups de dos, vénen separats així mateix un altre per un suport i pinacle, i cada sant està col locat sota un gablet o dosser.
A la cornisa superior hi ha les imatges de la Mare de Déu, sant Feliu i sant Narcís, sota uns pinacles.Més informació a
Es va fer entre 1320 i 1358.
Medeix d’alt 2,72 metres i d’ample 2,50 m
Tècnica : esmalt al foc.
En l’art Gòtic, l’esmalt té una part preeminent en tota la “orfebreria Gòtica” durant el segle XIII, sobretot en els objectes de culte. Es va deixar de banda el coure per adoptar la plata i es van oblidar els esmalts opacs per treballar en els esmalts transparents. Es van cobrir els fons d’esmalt, generalment de color blau, sobre el qual les figures aparèixen retallades, no cobertes, i amb les línies interiors farcides d’esmalt de color opac vermell o verd. A més cisellat en “baix relleu” una placa de plata i el cobrien per complet amb esmalts transparents, de manera que els alts i baixos del relleu modelessin els clarobscurs.