Iniciació al romànic i el gòtic

UNA de les joies del MNAC és el Frontal dels Apòstols o de ls Seu d’Urgell que està datat en el segon quart del segle XII i és una pintura al tremp amb coles animals i no rovell d’ou sobre fusta de pi silvestre. La seva composició té tres escenes: la central està ocupada pel Crist Pantòcrator amb els seus símbols – nimbe amb creu platejada, mà beneïnt, llibre, assegut amb els peus sobre la Terra, expressió fora del temps al rostre. La doble màndorla o cercle del cel que en aquest cas és doble perque segueix una moda carolingia (de l’Imperi de Carlemany)- A les bandes i de manera simétrica trobem dos construccions piramidals formades pels apòstols entre els que es destaquen pels seus atributs Sant Pere (claus i cercle del front) a la dreta de Crist i Sant Pau (calv) a l’altra banda. El tema és l’Ascensió , la pujada de Crist al cel després de tornar resuscitat a la terra.

Aquest tema també el trobem però amb una altra tècnica perquè les figures tenen relleu i són talles. Podem veure també una disposició diferent, és de final del segle XIII (la policromia és posterior). Medeix. 84 x 144 cm

COMENTA LES DIFERÈNCIES consultant l’enllaç.

Entre aquests dos models bàsics tindriem variacions com ara el Frontal de Sant Martí d’Ix del segon quart del segle XII. Sobre fusta de pi s’ha treballat al tremp i amb full metàlic per a la creu del nimbe de Crist. Mesura 90,5 x 155,4 x 6,5 cm i introdueix a més dels apòstols dues escenes de la vida de Sant Martí: quan talla la seva capa amb l’espassa per ajudar un pobre i quan es bisbe de Tours.

COMPARA AMB EL FRONTAL DELS APÒSTOLS DE LA SEU

Arribà un moment que al carrer central en lloc de Crist trobarem un sant com és el cas del Frontal de Sant Hilari de Buira. Després de consultar l’enllaç contesta i entrega EN PAPER el qüestionari.

1. Quina tècnica fa servir? 2.Està pintada en colors? 3. De quina data és ? 4. On es trobava? 5. On es troba ara? 6. Qui és la figura central? 7. Quins tres atributs es veuen clarament? 8. Quants personatges l’envolten? 9. Què eren aquests personatges? 10. Quins detalls són considerats elegants?

EL FRONTAL D’AVIÀ

Cap a 1170-1190
Pintura al tremp amb l’aplicació de relleus formats amb vernissats i estucats sobre fusta d’àlber amb relleus d’estuc i colradura

105 x 176 cm
Procedeix de l’església parroquial de Santa Maria d’Avià (Berguedà) .Actualment al MNAC

El frontal de l’altar és dividit en cinc parts ben diferenciades presidides per la central, en què la Verge sosté l’Infant a la falda, presenten una mida superior a la resta de personatges per establir les jerarquies.

Al voltant de la part central hi ha uns compartiments amb escenes de la vida de la Mare de Déu : l’Anunciació i la Visitació; el naixement;l’Epifania, i la presentació de l’infant Jesús al temple.

Les figures de cada parcel·la estan disposades enfrontades simètricament entorn d’un eix central, sòn allargades i cobertes de riques vestidures.

Els fons són monocroms (blaus o vermells) als laterals i en el seu moment contrastaven amb la intensitat metàl·lica de la colradura.

Una sorpresa : un vídeo amb els detalls del frontal.

Ja coneixem alguns dels temes dels frontals dedicats a la Verge . Al frontal d’Avià hem vist els bàsics però hi ha d’altres que es desenvoluparan sobre tot al gòtic.

Al Frontal de Santa Maria del Coll que hem fet com a trencaclosques tenia el tema del naixement barrejat amb el del somni de Josep que li avisa que han de marxar a Egipte per evitar la matança dels nens.

És una escena única a Catalunya on la figura central és Josep i el Nen amb la mula i el bou estàn situats a sobre.

Un altre element de’aquest frontal és el tema de la Dormició de la Verge i la seva Assumpció al cel. La verge Maria apareix despullada davant tots els Apòstols que la estan vetllant ; però de seguida es pujada al cel per dos àngels.

El tercer frontal que coneixerem és el Frontal de Cardet. Segona meitat del segle XIII.

• Tremp, relleus d’estuc i restes de full metàl·lic colrat sobre fusta
• 97 x 162 x 7,5 cm
• © MNAC – Museu Nacional d’Art de Catalunya

Podem observar que tota la part esquerra és molt semblant al frontal d’Avià, que la part central té més conexió amb el frontal de Santa Maria del Coll perquè també te tretramorfs però les novetats es troben en el tercer carrer. La primera escena és un naixement on la figura central és Maria estirada i els pastors venen a visitar-la.A sota la fugida a Egipte però també el rei Herodes ordenant la matança dels innocents i envoltat d’almenys 4 personatges més.

El frontal d’altar de Santa Margarida de Vilaseca que vé dels tallers de Vic i es data a l’últim quart del segle XII. Pintura al tremp sobre fusta de roure. 95,8 x 147,5 x 5 cm.Provinent del convent de Santa Margarida de Vilaseca. L’Esquirol (Osona) i ara al Museu Episcopal de Vic està presidit per la figura de la Mare de Déu amb l’Infant dintre d’una màndorla sostinguda per quatre àngels amb la inscripció “Maria.Mater.Domini.Nostri.Jesu.Xristi”.

Als compartiments laterals hi ha escenes de la vida de la santa: la santa és feta presonera pels soldats(“miles”) del general Olimbri, mentre pastura el ramat d’ovelles en compañía de la seva nodrissa cristiana. El general li proposa matrimoni i la renuncia al cristianisme- A baix, és flagel·lada pels botxins (“carnifices”) davant de Olimbri que es cobreix amb el seu mantell per evitar la sang . Un botxi la porta a l pressó.

Al compartiment superior dret la santa és turmentada pels dimonis : un dels amb forma de drac “rrufo” se la menja però ella surt de la panxa i el drac mor dividit en dos; després “belczub” una altre dimoni reb de la santa un cap esclafat. A baix el botxí (“malcus”), després de torturar la santa  amb planxes de ferro calentes i en presència del general, la degolla amb el ganivet en el moment que l’Esperit Sant en forma de colom baixa per rebre la seva ànima.

El nostre darrer exemple serà el Frontal de Santa Julita i Sant Quirce.La taula presenta, al centre, la figura dels sant Quirze, nen, i Julita, mare, identificables per les inscripcions que els acompanyen i disposats com habitualment es representa la marededéu amb el nen. El seguiment fidel del tipus iconogràfic de la Mare de Déu féu que l’artífex d’aquest frontal oblidés eliminar el ceptre en flor de lliri, no gaire adequat a la imatge d’una santa. Són envoltats per una màndorla, que divideix els dos terços restants de la superfície en quatre espais i que deixa lliures els quatre carcanyols .

L’escena inferior esquerra mostra els dos sants dins una olla amb pega bullent i empesos per dos botxins, que els volen ofegar. En aquesta ocasió la mare es pot reconèixer perquè duu el mateix tocat que a l’escena central. En darrer lloc, l’escena del compartiment inferior dret torna a posar la figura d’un dels dos sants, vestit en aquesta ocasió només amb una túnica, en mans de dos botxins que l’esquarteren amb dos ganivets.Els compartiments laterals mostren diversos episodis de martiris de la santa, tot i que moltes vefades no es pot discernir si el màrtir és Julita o bé Quirze. El compartiment superior esquerre (segons l’espectador) presenta la figura potser de Quirze (tan sols duu faldilla i no mostra pits dibuixats), al qual dos botxins estan serrant de dalt a baix. La composició en aquesta escena, com en tot el frontal, és simètrica tant pel que fa als colors com a les formes. Sembla com si els dos botxins haguessin de fer esforços per cabre dins l’espai que se’ls ha deixat. El compartiment superior dret mostra la figura d’un personatge lligat de mans -potser Quirze, atès que presenta el mateix tipus de pentinat que l’altre, o potser Julita, atès el canvi d’indumentària (aquest cop duu túnica fins als peus i mantell)-, al qual dos botxins martiritzen tot enfonsant-li amb un martell claus a tota la cara [el canvi d’indumentària en els personatges santificats pot obeir a una raó iconogràfica, ja que els vestits dels botxins que apareixen en les quatre escenes laterals són sempre els mateixos (túnica i mitges)].

En cap de les quatre escenes els màrtirs no porten nimbe, mentre que al compartiment central en porten; tot i que aquest fet no és habitual en altres representacions de martiris de sants, potser cal entendre-ho sota una lectura històrica, que explicaria com la condició de sants l’adquiriren després de ser martiritzats.