Malgrat ser anomenada “Seu”, el nostre monument no ha estat mai una seu catedralícia.
Hi ha documentació del segle IX on es cita que el bisbe Gotmar és bisbe osonenc i de Manresa. La tradició, des de la seva construcció, ha fet que aquest fos el seu nom popular atesa la seva dimensió de catedral, l’existència d’un capítol de canonges (d’aquí el nom de col·legiata) i la solemnitat i importància que el poble sempre li ha donat.
Edifici que segueix les característiques estilístiques pròpies del gòtic català, amb planta de saló amb tres naus, caracteritzades per la gran amplitud de la central que minimitza la de les laterals, aquesta planta central o de saló té una amplada de 18 metres . El conjunt es tanca amb un sol absis heptagonal. De l’esglèsia romànica del segle XII es conserven el timpà de la porta, una finestra i , sobretot, el claustre.Pots fer un cop d’ull a l’enllaç i conèixer breument més coses d’aquest edifici.
Fes el trencaclosques de la planta de la Seu de Manresa i després anirem a conèixer el retaule més gran de Catalunya.