ROMÀNIC
Per començar la feina us proposo un passeig per l’Europa Feudal animeu-vos a fer les activitats.
Més pràctiques però ara sobre l’art romànic i la construcció d’una església.
COM ES VA DESENVOLUPAR L’ART ROMÀNIC A CATALUNYA?
Al segle XI hi hagué una notable expansió demogràfica, que coincidí amb un gran desenvolupament de la producció agrícola, gràcies a :
· l’extensió dels conreus en noves terres o repoblació,
· al perfeccionament de l’utillatge agrícola i els arreus dels animals,
· la millora dels recursos hidràulics com el molí hidràulic.
També els esclaus rurals foren alliberats i se’ls va permetre la mobilitat per poder colonitzar noves terres.
La creació d’excedents afavorí la creació d’una economia d’intercanvi, que les entrades d’or musulmà afavoriren igualment.
Segons les primeres cartes de poblament i franqueses, les noves comunitats rurals no es relacionaven per vincles de sang, de servitud o de dependència sinó de solidaritat entre famílies pel veïnatge. Així, s’acordà l’ús comunal de les pastures i el bosc, la realització d’obres de defensa, la construcció de l’església parroquial.
Els bisbes ajudaven a la repoblació i feien el cens dels masos i vil·les que quedaven sotmesos a la seva jurisdicció per tal de controlar els tributs que els pertocaven. També molts pagesos s’instal·laven al costat dels monestirs, ja que rebien protecció i alhora garantien amb el seu treball el pagament de tributs.
Els esforços dels pagesos, els comtes i els bisbes van fer créixer una xarxa de pobles, castells i parròquies que varen permetre repoblar els indrets més insospitats i desenvolupar l’art romànic.
QUINES SÓN LES PARTS D’UNA ESGLÉSIA ROMÀNICA ?
La planta d’un edifici és la representació plana del seu sòl.
El contorn representa els murs i en el seu interior es representen els elements estructurals més rellevants de la coberta de l’edifici i els sistemes de suport.
D’on ve l’esquema de la planta que feien servir les esglésies romàniques?
A Roma es feia servir un edifici anomenat «basilica» com a tribunal de justícia. Quan els primers cristians van establir un model per a les seves esglésies adoptaren, amb petites modificacions, la planta basilical, però substituint les voltes per cobertes planes de fusta i orientat cap a l’est.
«Les esglésies s’orienten cap a l’Est, per on neix el sol, perquè hi és venerat el Sol de Justícia i a l’Est es troba el paradís, nostra casa, tal com se’ns anuncia.»
Veurem aquest vídeo i farem un exercici d’atenció(en paper)
Les esglésies romàniques tenen absis semicirculars i d’una a tres naus, amb transsepte i planta de creu llatina o sense transsepte, de vegades amb cúpula i cimborri sobre el creuer.Aquests diferents cossos, segons la manera en què es combinin, poden adoptar en alçat solucions molt variades, especialment a la zona de la capçalera.Hi ha també esglésies de cinc naus o de planta circular.
A Catalunya, els temples solen cobrir-se amb voltes de pedra. Només en casos esporàdics o en alguna vall molt específica, com la de Boí, en lloc de volta trobem embigats.Els murs es construeixen de pedra, primer amb uns carreus petits, escairats a manera de llambordes o maons (primer romànic o del segle XI) col·locats en filades regulars, i després amb carreus bellament tallats i aparellats (segon romànic, a partir del s. XII).
L’arquitectura del primer romànic es caracteritza externament per les arcuacions llombardes que compassen i ritmen els seus murs, separades per fins contraforts anomenats lesenes.. Aquesta ornamentació té els seus orígens en l’arquitectura romana del Baix Imperi. A més fora d’alguns casos especialment monumentals es caracteritza per l’absència d’escultura monumental, és a dir que els seus interiors són llisos i austers.
S’ha dit que allò més notable que aporta el segon romànic, també dit romànic ple o romànic internacional, és, juntament amb l’ús de carreus bellament tallats, la incorporació de l’escultura monumental i també hi apareixen noves formulacions arquitectòniques : els plans i alçats de les esglésies es compliquen i en sorgeixen de nous.
Comenta l’evolució de les plantes que es veu en la presentació:
La varietat i riquesa de les imatges esculpides i els mètodes enginyosos per encabir-les en l’espai reduït del capitell les fan molt particulars.
Els capitells romànics tenen una simetria acusada. El poc espai disponible força la contorsió, i en alguns casos l’escultor cisellava un sol cap per a dos cossos en un angle
Els relleus tenen una gran importància escultòrica: hi ha esculpits programes iconogràfics molt complexos.
Als capitells romànics hi són representats Jesucrist i el dimoni amb forma d’animals. L’ànima humana pren la forma de figures humanes de cos sencer o de mig cos, de vegades nues i de vegades vestides. Una màscara quadrada simbolitza la mare Terra mentre que els vegetals alguns cops tenen un significat simbòlic.
A més de les escenes bíbliques, hi ha esculpida una gran varietat d’animals fantàstics, ornamentació vegetal, calendaris i faules com la de la guineu i el corb que es representa a Fromista i pots veure al video
.Els animals representats formen el Bestiari i tenen el seu significat:
- Dins el bestiari negatiu el drac simbolitza el dimoni i s’el representa com una serp alada amb dues potes i també el sàtir que és un home amb potes de cabra i banyes, els acompaña la quimera amb cap de lleó, cos de cabra i cua de drac.També hi han sirenes que poden representar les temptacions o l’ànima del difunt al purgatori o l’infern i és una dona amb potes i cua d’au o confrondre amb les nereides o dones amb cua de peix el lloc de cames que representen els vicis i les temptacions. També són dones les arpíes que tenen cua d’escurxó i llengua vífida per representar els vicis i males passions.
Entre els animals reals es consideren negatius el mico que representa l’home que pot pecar i apareix lligat i fent burla; la llebre i el conill que com que tenen molts fills són el pecat de la luxúria ; el porc senglar i el porc per a la peresa i el gripau es lligava a la bruixeria.
- Dins el bestiari positiu el més important és el griu que es representa amb cos de lleó , cap i ales d’àguila i potes de lleó, eren els guardians del temple i també podien representar la ressurrecció de l’ànima. També són guardians els lleons que es col.locaven a prop de les portes per indicar que s’entrava a un lloc sagrat. L’àguila que de vegades porta un conill o una llebre al bec, representa el poder de Déu. La cigonya era molt representada perquè menjava serps i és monógama (només té una parella) i era símbol de l’ànima com els coloms.
