Verge dels Consellers
En aquesta obra, Dalmau utilitza guix, sulfat de calci hidratat i un aglutinant proteic (cola animal) com a material per a la preparació de la taula amb 272 x 276 cm (superfície pintada) 311,5 x 311 cm (dimensió màxima amb marc inclòs). després aplicà una capa per impermeabilitzar i després poder pintar a l’oli. Es van fer servir diferents pigments en capes cromàtiques:
– el blanc: : el pigment de color blanc, utilitzat de forma general en tota la peça, és el blanc de plom, format per una mescla de carbonat de plom i carbonat bàsic de plom.
– el groc: : el pigment identificat és un estannat de plom aplicat amb oli assecant.
– el blau : Blau: els pigments identificats són atzurita, carbonat bàsic de coure i lapislàtzuli, un aluminosilicat de sodi que conté sofre, sulfats, calci i clor. Ambdós pigments són d’origen natural i, per tant, incorporen les impureses habituals associades al seu origen.En els vestits, el color blau està aplicat en una seqüència cromàtica de tres capes de més bastes a més fines.
– el verd: el pigment identificat és un pigment verd-blau de coure.És un pigment de síntesi que s’obtenia a partir de tractar coure metàl·lic amb vinagre.
– el vermell: està format per una seqüència de tres capes, una primera de blanc de plom, una segona de tonalitat vermell-taronja en la qual es barreja el blanc de plom amb cinabri i una darrera i més superficial formada per una laca d’origen animal amb una petita proporció de blanc de plom.
Si voleu més informació
Les figures són de mida natural, representant a la Verge amb el Nen, asseguda sobre un tron d’estil gòtic recolzat sobre quatre lleons, el tron està pintat amb ornaments d’escultures i es corona amb un alt dosser amb un pinacle al centre i altres dos més petits en ambdós costats. La Verge presenta una llarga cabellera ondulada per sobre d’ambdós espatlles i es cobreix amb un gran mantell de color blau, ribetejat amb una sanefa d’or i perles que es troba subjecte al pit amb un fermall d’orfebreria, mentre el Nen està cobert amb un vel transparent blanc i porta penjat al coll un amulet d’una branca de corall. Es troba l’escena situada dins d’un interior amb finestrals flamígers al fons, on hi ha uns àngels cantaires i s’aprecia darrere d’ells el paisatge . En ambdós costats del tron de la Verge es troben Sant Andreu i Santa Eulàlia, els quals porten els atributs del seu martiri i fan la presentació dels cinc consellers de la ciutat, que li havien fet l’encàrrec, agenollats amb les mans juntes en actitud de oració en un primer terme i retratats fidelment, vestint gramallas vermelles folrades de pell. Es reconeixen a Joan Llull, Francesc Llobet, Joan Junyent, Ramon Savall i Antoni de Vilatorta. El paviment del sòl està realitzat copiant rajoles valencians amb els escuts de la ciutat de Barcelona i en el sostre l’arquitectura representa una volta de creueria que mostra a les seves claus l’escut de la ciutat.
FIXAT EN
1. LA FORMA DEL RETAULE, QUINA FORMA TÉ?
2. LA ORDENACIÓ GEOMÈTRICA DE LES FIGURES, QUANTES BANDES VEUS?
3. LA LLUM, ÉS UN QUADRE AMB LLUM PRÒPIA?
4. LA PROFUNDITAT, QUINS ELEMENTS LA DONEN?
5. HI HA EXPRESSIÓ DE SENTIMENTS?
El nou paper dels artistes
La situació dels artistes havia canviat substancialment. Havien abandonat les rutes nòmades i anònimes per instal.lar-se en una ciutat, des d’on desplegaven la seva activitat i atenien encàrrecs per a altres llocs. Treballaven en tallers, que just llavors començaven a prendre forma i on se succeïen, una per una, autèntiques sagues de creadors. Així van néixer diferents nuclis escultòrics i pictòrics. A Catalunya, Barcelona va ser un dels més importants pel que fa a la pintura durant aquest període.
Els contractes tenien clàusules meticuloses. Especificaven tots els detalls de l’encàrrec: l’autor, el preu de l’obra, els terminis de realització-s’especifica la data d’inici i de finalització-, els materials i colors a emprar … És a dir, què es vol i com, el que imposava l’artista unes condicions de treball molt delimitades. És clar que també era habitual el fenomen de la subcontractació. Els pintors delegaven l’encàrrec a altres autors, normalment lligats al seu taller.
En el tracte es podia establir, per exemple, que en cadascuna de les escenes d’un retaule s’havia d’aplicar blau d’Acre-un pigment a base de lapislàtzuli que s’importava d’Orient i s’embarcava rumb a Europa en aquest antic port- a algun motiu. Lògicament, el pressupost determinava l’elecció de material i pigments, més cars o més barats, i la quantitat que s’utilitzaria.
