Comiat
MONTSERRAT | 17 juny 2011Espero aquest crèdit us aporti bons records.
UNA ABRAÇADA I PENSEU QUE SEMPRE ESTARÉ A LA VOSTRA DISPOSICIÓ.

Una porta sempre s'obre.
Espero aquest crèdit us aporti bons records.
UNA ABRAÇADA I PENSEU QUE SEMPRE ESTARÉ A LA VOSTRA DISPOSICIÓ.
Una porta sempre s'obre.
Fes el trencaclosques i comencem a investigar sobre aquest monestir.
25
Com que es troba a la ruta del Císter i aquesta paraula està subratllada vol dir que és un enllaç visita´l.
Ara ja saps quin monestir és, gaudeix del vídeo que es troba a l’enllaç.
Quan el curs arribi a la seva fi podreu comentar tots els seus elements, m’hi comprometo.
😆 A dia d’avui ja hem fet l’activitat inicial i ja podem dir 4 coses del feudalisme i comentar aquesta petita presentació.
De nou tornem a l’arquitectura per entendre les esglésies romàniques com a reflexe del nou ordre universal cristià.
Hi han unes lleis simbòliques que veuen l’edifici com un “espai amb significat”. Des del pòrtic fins a la capcelera es troben tres espis simbòlics ben definits:
– el terrenal, que es la nau
– la transició, ocupada per la cúpula i el transepte
– el món diví situat a l’absis on es concentren totes les linies de força de l’edifici i per on entra la primera llum de dia que era el símbol de la salvació. El temple estava orientat a l’Est.
– l’ascensió o pujada al cel estava representada per la torre-campanari.
Quan s’entrava per la porta es venia del món dels humans, de la foscor per anar caminat fins a la salvació que era Déu i estava a l’altar i en el seu frontal. A la portada es trobaven les escultures del Judici Final i també dels condemnats pels pecats però a l’absis hi han pintures i es trobava la Maiestas domini: Jesús assegut és el jutge sobre els vius i els morts i envoltat per la màndorla i pel tretamorfos , amb àngels i arcàngels que representen el poder superior; a sota en la part cilíndrica la Verge i els Apòstols i a sota el món terreste amb donants o elements de la terra.Aquests tres mons es separaven per bandes de colors.
Als arcs que es trobaven abans de la bòveda també estaven decorats i a la seva clau es trobaven: el símbol de Deú (la mà de Deú) i de Crist (el Corder místic).
En les naus en direcció al centre trobem temes del Nou i de l’Antic testament. També es decoraven les columnes.
A la cripta escenes del sant o santa a qui està dedicat el temple o del que es guarden les relíquies.
Abans de sortir es tornava a representar el Judici final i l’escena de la pesada de les ànimes.
“L’església del mar” és un llibre que parla de …
Segle XIV. La ciutat de Barcelona és en el seu moment de màxima prosperitat; ha crescut cap a la Ribera, l’humil barri dels pescadors, on els seus habitants decideixen construir, amb els diners d’uns i l’esforç d’uns altres, el temple marià més gran que hom ha conegut: Santa Maria de la Mar.
Una construcció que és paral·lela a l’atzarosa història d’Arnau, un serf de la terra que fuig dels abusos d’un senyor feudal i es refugia a Barcelona, on es converteix en ciutadà i, gràcies a això, en un home lliure. El jove Arnau treballa com palafrener, bastaix, soldat i canvista. Una vida extenuant, sempre a l’empar de l’església de la Mar, que el portarà de la misèria del fugitiu a la noblesa i la riquesa. Però en aquesta posició privilegiada també li arriba l’enveja d’altres ciutadans que ordeixen una sòrdida conjura que posarà la seva vida en mans de la Inquisició…
Va ser escrita en castellà per Ildefonso Falcones el 2006 i té una interessant web. on es poden fer diverses descàrregues.
VISITA-LA I DIGUES QUINS EDIFICIS ESTAVEN A L’ÈPOCA DE LA CONSTRUCCIÓ DE SANTA MARIA DEL MAR
Inspirats en el gòtic