Iniciació al romànic i el gòtic

De nou tornem a l’arquitectura per entendre les esglésies romàniques com a reflexe del nou ordre universal cristià.

Hi han unes lleis simbòliques que veuen l’edifici com un “espai amb significat”. Des del pòrtic fins a la capcelera  es troben tres espis simbòlics ben definits:

– el terrenal, que es la nau

– la transició, ocupada per la cúpula i el transepte

– el món diví situat a l’absis on es concentren totes les linies de força de l’edifici i per on entra la primera llum de dia que era el símbol de la salvació. El temple estava orientat a l’Est.

– l’ascensió o pujada al cel estava representada per la torre-campanari.

Quan s’entrava per la porta es venia del món dels humans, de la foscor per anar caminat fins a la salvació que era Déu i estava a l’altar i en el seu frontal. A la portada es trobaven les escultures del Judici Final i també dels condemnats pels pecats però a l’absis hi han pintures i es trobava la Maiestas domini: Jesús assegut és el jutge sobre els vius i els morts i envoltat per la màndorla i pel tretamorfos , amb àngels i arcàngels que representen el poder superior; a sota en la part cilíndrica la Verge i els Apòstols i a sota el món terreste amb donants o elements de la terra.Aquests tres mons es separaven per bandes de colors.

Als arcs que es trobaven abans de la bòveda també estaven decorats i a la seva clau es trobaven: el símbol de Deú (la mà de Deú) i de Crist (el Corder místic).

En les naus en direcció al centre trobem temes del Nou i de l’Antic testament. També es decoraven les columnes.

A la cripta escenes del sant o santa a qui està dedicat el temple o del que es guarden les relíquies.

Abans de sortir es tornava a representar el Judici final i l’escena de la pesada de les ànimes.