Segons la tradició, santa Eulàlia, que rebé el martiri el 303, fou sepultada en aquest lloc fins que el 1339, les seves relíquies foren traslladades a la catedral de Barcelona. El temple actual, planejat per Berenguer de Montagut i Ramon Despuig, en pur estil gòtic català, començà a ser bastit el 1329, en substitució de l’anterior, i fou consagrat el 15 d’agost de 1384. El fet d’haver-se aixecat sense interrupció en el període de 55 anys, li dóna una unitat i una bellesa arquitectòniques incomparables. La basílica té 80 metres de llargada. A l’interior hi veiem tres naus, la central, de 13´2 metres d’amplada i, cada una de les laterals, de 6´6. El sostre de la nau central està situat a 33 metres d’alçada i el de les laterals, a 27. Està sostingut per setze altres columnes octogonals de 1’60 de gruix. Les claus de volta, de dos metres de diàmetre, representen la coronació de la Mare de Déu, el naixement de Jesucrist, l’Anunciació a Maria, la figura del rei Alfons i l’escut de la ciutat. Els finestrals filtren la llum solar a través dels vitralls situats a les 32 capelles laterals, la part superior de la nau central i la rosassa de la façana principal.

JA POTS FER EL TRENCACLOSQUES

EL GÒTIC CATALÀ ES DIFERENCIA DEL GÒTIC INTERNACIONAL

Les primeres manifestacions de l’arquitectura gòtica catalano-aragonesa cal cercar-les en els monestirs de l’ordre del Cister establerts a la Catalunya Nova cap al final del segle XIII: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, i a les seus de Tarragona i Lleida. Al segle XIII es van construir en aquest estil la catedral de Barcelona, la de Manresa, la de Tortosa i la de Mallorca. La plenitud del gòtic català, però, s’assoliria en el segle XIV amb la construcció de l’església de Santa Maria del Mar i el monestir de Pedralbes a Barcelona, l’església de Santa Maria de Montblanc, la seu de Manresa i la reformada catedral de Girona, entre d’altres.

Tanmateix, i de forma paral·lela a les edificacions religioses, va sorgir un estil gòtic civil i urbà caracteritzat per la construcció de palaus  com la Paeria de Lleida. El creixement econòmic de les ciutats catalano-aragoneses als segles XIII i XIV va afavorir la construcció d’edificis relacionats amb el comerç, com les llotges (Mallorca, València, Barcelona) i les drassanes (Barcelona); i vinculats amb les institucions ( Palau Reial, Palau de la Generalitat, Sala de Cent, a Barcelona). També es van construir residències reials (Castell de Bellver, a Mallorca), nobiliàries (palaus del carrer Montcada, a Barcelona) i edificis assistencials (Hospital de la Santa Creu, a Barcelona).

TOT AIXÒ DEGUT UNA SÈRIE DE CANVIS

“L’església del mar” és un llibre que parla de …

Segle XIV. La ciutat de Barcelona és en el seu moment de màxima prosperitat; ha crescut cap a la Ribera, l’humil barri dels pescadors, on els seus habitants decideixen construir, amb els diners d’uns i l’esforç d’uns altres, el temple marià més gran que hom ha conegut: Santa Maria de la Mar.

Una construcció que és paral·lela a l’atzarosa història d’Arnau, un serf de la terra que fuig dels abusos d’un senyor feudal i es refugia a Barcelona, on es converteix en ciutadà i, gràcies a això, en un home lliure. El jove Arnau treballa com palafrener, bastaix, soldat i canvista. Una vida extenuant, sempre a l’empar de l’església de la Mar, que el portarà de la misèria del fugitiu a la noblesa i la riquesa. Però en aquesta posició privilegiada també li arriba l’enveja d’altres ciutadans que ordeixen una sòrdida conjura que posarà la seva vida en mans de la Inquisició…

Va ser escrita en castellà per Ildefonso Falcones el 2006 i té una interessant web. on es poden fer diverses descàrregues.

VISITA-LA I DIGUES QUINS EDIFICIS ESTAVEN A L’ÈPOCA DE LA CONSTRUCCIÓ DE SANTA MARIA DEL MAR

Per fer un bon comiat cal que coneixem qui hi ha a la porta d’aquesta església.

Fes el trencaclosques.

També es troben en una de les columnes de l’entrada

Consulta l’enllaç i prepara 5 preguntes que li faries a un bastaix que ha fet Santa Maria del Mar.

Comenta els temes de les claus de volta que trobaràs en aquesta presentació.

El nom de gàrgola deriva de la paraula francesa “gargouille”, de l’antic terme també francès, “gargoule” i aquesta prové del baix llatí, “gargula”, amb el significat de “gola”. Les gàrgoles es constituïen en l’element final del sistema general de drenatge de l’edifici. La seva disposició resolia acceptablement l’evacuació de l’aigua de pluja que s’escorria per les cobertes i era recollida per una xarxa de canalitzacions que es movia per gravetat a través de les cornises. L’elaboració de la peça de desguàs que forma la gàrgola es formava amb un sòlid bloc de pedra que constava de dues parts ben diferenciades, la primera, que s’encastava a la paret i resolia el sosteniment, tenia forma de carreu normal per tal que encaixés perfectament assentada en el mur, i la segona, en voladís, que estava constituïda per la part aèria de la peça, es treballava esculpint el canal i broc de buidatge i finalment s’acabava amb una decoració de formes combinades, que reproduïen éssers impossibles meitat humans, meitat animals o ocells. Ja es feien servir al segle XII però amb el gòtic les gàrgoles adquiriren diferents significats i podien ser vistes confinades al perímetre exterior de les esglésies i catedrals i interpretades com la representació del Mal, que roman incapaç de travessar el recinte sagrat, o amb un significat contrari, com si fossin les guardianes de l’ església que mantenen el mal allunyat d’aquell entorn. No sáhan de confondre amb les quimeres que només tenen una funció decorativa.

LES GÀRGOLES DE LA CATEDRAL DE BARCELONA

Les gàrgoles més antigues de la catedral són les l’absis al costat de la porta de Sant Iu, que deuen ser de principis del segle XIV, i representen:

• un home cofat amb una gorra que recorda una barretina,
• un cavaller armat a cavall,abillat ostensiblement amb casc, cuirassa, escut i esperons, i el cavall amb brida, s’ha relacionat amb la confraria dels freners o dels esteves (per l’advocació de Sant Esteve),
• un unicorn
• un elefant que.t porta a l’esquena una estructura en forma de castell, de l’estil de les que es fan servir a orient per la cacera o la guerra.

QUÈ TAL UN MEMORY ?

ANIMEU-VOS A FER UNA PRESENTACIÓ AMB FOTOS DE LES 4 GÀRGOLES DE LA CATEDRAL DE BARCELONA A LA WIKI TROBARÀS 3.

Si vols conèixer més sobre el tema . aquest és un interesant article.

Un recull de fotos de les més famoses.

La vida refinada i la riquesa d’alguns monestirs medievals van provocar un moviment de renovació monàstica: l’orde del Cister, que es va introduir a Catalunya al segle XII. L’ordre del Cister pretenia recuperar els monjos com a persones dedicades a l’oració, el treball i l’acollida de pelegrins. Els reis de Catalunya i Aragó van confiar a aquest orde la creació de grans monestirs a les terres acabades de conquerir als musulmans, amb l’objectiu de recristianitzar-les i conrear-les. Tres monestirs cistercencs :

• Santes Creus,
• Poblet
• Vallbona de les Monges formen aquesta ruta.

Monestir de Poblet:
És el més gran de la ruta del Cister i l’únic que manté una comunitat de monjos. Fundat l’any 1150, fou declarat Patrimoni de la Humanitat l’any 1991 i actualment és el conjunt cistercenc habitat més gran d’Europa. Hi podrem visitar les nombroses tombes reials de la Corona d’Aragó o la impressionant sala capitular.

Monestir de Santes Creus:
Dels tres monestirs, el de Santes Creus és l’únic que no té cap tipus de vida monàstica i per tant ens permet endinsar-nos en cadascun dels racons del monestir. A l’estiu podrem assistir a concerts de música clàssica a l’espectacular antic dormitori dels monjos.

Monestir de Vallbona de les Monges:
Adscrit a l’ordre del Cister des de 1176 és l’únic monestir femení de la ruta i l’únic que durant 8 segles ha conservat ininterrumpudament la seva comunitat. En ell hi trobarem un excepcional claustre romànic i una gran col·lecció d’escuts de la noblesa catalana esculpits en les tombes de la sala capitular.

En aquest vídeo veuràs més detalls.

Com era la vida dels monjos que habitaren els edificis gòtics?

Seguint la Regla de Sant Benet

.
Pots llegir-la AQUI

Un petit joc 😆  per repassar elements de l’arquitectura gòtica.

i un enllaç a una notícia sobre SANTA MARIA DEL MAR.del diari d’aquest cap de setmana.

Una investigación demuestra que donde ahora se alza Santa Maria del Mar había un anfiteatro romano

La historiadora Jordina Sales Carbonell ha sustentado la hipótesis de que la Barcelona romana disponía de una arena o anfiteatro

Una pintura que es considera única és la que ara coneixeràs si fas el trencaclosques:

El propòsit dels consellers va ser encarregar l’obra a «lo millor e pus apte pintor qui encercar e trobar es pogués».per que havia de presidir la capella de la Casa de la Ciutat es va encarregar al pintor Lluís Dalmau, segons el contracte signat el 29 d’octubre de l’any 1443, i es va finalitzar dos anys després.