Els invasors de la web!

A la meva ciutat ia un mercat un cop per semana i és molt dibertit anari. S’hi troba de tot, desde verduras i fruites fins a calçotets o, fins i tot, un canari o una casola de fan, o plantes o chocolata amb xurros.

I avui al matí, pels bols de les once, la Lola i jo hi hem anat tot xino-xano. I aquet cop, se m’ha ficat entre baña i banya que m’agradaria tenir un poyet. I sí, ens hem comprat un pollet i li em dit Marcel·lí, com el profesor de matematicas de l’escola.

La nit té abitants molt aspacials, que no tenen res a beure amb els del dia. Tot el que havia pogut veure de la nit des dels peus d’ell havien estat dos potas d’una taula i unes cuantes sabatas amb els seus mixons corresponents, un terra de fusta i alguna vegada una cama. Ara, la meva experiència s’habia ampliat, i havia conegut també uns jeranis, la yuna, el ven, una rata que parlava en anglés, un gat d’olfacte fi, taxis que pasaven com llams…

Tots els dies, durant tres hores, tocaba el tanbor sobre la sostrada del castell, fins que va trencar moltes pisarres. Llavors es va posar a donar voltes al voltant del jardí, tan ràpid com va puder. Anava vestida de gris i el seu alé era de gel.
-No comprenc per què la primavera triga tant a arribar -deia el gegant egoista quan mirava per la finestra i veia el seu jardí blanc i fred-. Tant de bo canvii el temps!
Però la primavera no arribava ni l’estiu tampoc. La tardor va portar fruits d’or a tots els jardins, però no en va donar cap al del jegant.
-És massa egoista -va dir.
I era sempre invern a casa del gegant, i el ven del Nord, la pedra, el gel i la neu dansaven emmig dels abres.
Un matí el gegant, estirad en el seu llit, però despert ja, va sentir una música deliciosa. Va sonar tan dolçament als seus oïdes, que va imaginar-se que els musics del rey passaven per allí. En realitat, era un passerell que cantava davant de la seva finestra; però com no havia sentit a un pardal al seu jardí des de feia molt de temps, li va semblar la música més vella del món.
Llavors la pedra va deixar de ballar sobre el seu cap i el vent del Nord de rugir. Un perfum deliciós va arribar fins a ell per la finestra oberta.
-Crec que ha arribat a la fi la primavera -va dir el gegant.
I botant del llit va abocar-se per la finestra i va mirar. Què va ser el que va veure? Perquè va veure un espectacle extraordinari.
Per una bretxa hoberta en el mur, els noiets habien lliscat al jardí encimbellant-se a les branques. Sobre tots els arbres que aconseguia veure hi havia un noiet, i els arbres se sentien tan feliços de sostenir novament als noiets, que s’havien cobert de flors i agitaven graciosament els seus brassos sobre els caps dels nens. Els pardals voletejaven cantant amb delísia, i les flors reien aixecant els seus caps sobre la gespa. Era un bonic cuadre. Només en un racó, en el racó més apartat del jardí, seguia sent hivern.

(fragment “El gegant egoista”, OSCAR WILDE)

Van intentar jugar a la carretera, però era llena de pols, tota plena de pedres esmolades i no els gustava. Van agafar el costum de passejar-se, una vegada acavades les seves clases, al voltant de l’alt mur, per a parlar del bell jardí que hi havia a l’altre costat.
Llavors va arribar la primavera i a tot el país van haver-hi pardals i floretas. Només el jardí del gegant egoista continuava sent ivern.
Els pardals, des de que no hi havia noiets, no tenien interés a cantar i els arbres s’oblidaven de florir.
Una vegada una bunica flor va alçar el seu cap sobre la yespa, però en veure el cartell es va entristir tant pensant en els noiets, que es va deixar caure a terra, tornant-se a dormir. Els únics que es van alegrar van ser el gelo i la neu.
-La primavera s’ha oblidat d’aquest jardí -exclamaven- Grácies a això anem a viure-hi tot l’any.
La neu va estendre el seu gran mantell blan sobre la llespa i el gel va revestir de plata tots els abres.
Llavors van invitar al ben del Nord a què vingués a passar una temporada amb ells.
El vent del Nord va acceptar i va vindre. Estaba ambolicat en pells. Bramava durant tot el dia pel jardí, derrocant a cada moment ximenees.
-Aquest és un lloc deliciós -deia- Invitem també a la calamarsa.
I va arribar així mateix la calamarsa.

(fragment “El gegant egoista”, OSCAR WILDE)

Un dia va tornar el jagan. Habia anat ha visitar al seu amic l’ogre de Cornualles, anant a viví per set anys a casa seva.
Al cap de set anys havia dit tot el que havia de dir, perquè la seva converça era limitada, i va decidir tornar al seu castell.
En arribar, va beure als noiets que jugaven al seu jardí.
-Què hi feu aquí? -els va cridar amb beu agra.
I els nens van uir.
-El meu jardí és per a mi només -va prosseguir el gegant-. Tots han d’entendre-ho axí, i no permetré que nadie que no sigui jo s’hi esbargeixi.
Entonses el va encerclar amb un alt muro i va posar el seguen cartell: Queda prohibida l’entrada, sota les penes legals corresponents.
Era un gegant hegoista. Els pobres noiets no tenien ja lloc d’esbarjo.

(fragment “El gegant egoista”, OSCAR WILDE)

Correcció:
gegant, havia, va viure, conversa, veure, veu, fugir, ningú, aleshores, mur, següent, egoista,

Tots els bespres en tornar del col·legi uns nois tenien el costum de anar a jugar al jardí del jagan.
Era un gran jardí solitari, amb una jespa verda i suau. Brillaven aquí i allà buniques flors sobre el terra, i hi havia dozenes de presseguers que a la primabera es cobrien am una dalicada floració blanca i rosada i que, a la tardor, donaven vells fruits.
Els pardals, posats sobre les rames, cantaven tan delisiosament, que els noiets interrompien abitualment els seus jocs per a escoltar-los.
-Què felissos som aquí! -es deien els uns als altres.

(fragment “El gegant egoista”, OSCAR WILDE)
Correcció: vespres, gegant, gespa, boniques, dotzenes, primavera, amb, delicada, deliciosament, branques, habitualment, feliços.

El rey carnestoltes, el rei de la festa o el rei del carnaval és un personaje fictici carnavalesc el qual és el centre de les festas.

Cadany apareix i llegeix el pregó amb el qual se inaugura la celebració.

En el seu pregó, el rei dóna permís per passar-s’ho be sense limitacions: és el moment de ballar i desfilar disfressat.

Però el caos i la bujeria només duren hasta el dimarts. Aquet dia la llent s’adona q tant desordre no és bo.

Ous ferrats

Cuan es couen, quins esclats,
els ous frits,
fins hi tot, si no es vijila,
poden fe alguns disvarats.

Y un cop cuits, ven pressentats,
els ous ferrats,
se’ls mengen sin ganyotes
asta els desganats.

Miquel Martí i Pol

El supar!!

Vàsicament, en el sopar ian de ser presents els mateixus grubs bàsics d’aliments que en el dinar:
– farinacis: pasta, arròs, patatas i llagums,
– berdures i ortaliçes,
– aliments proteics: carn, aus, peix i hous,
– fruita i/o làctics,
– aliments greixosos (preferentment oli d’oliba),
– haigua.

Amb tot i això, en el sopar l’aportació henergètica aurà de ser infario a la del diná, amb preparacions de mes fàcil dijestió.

El brenar!!

A mija tarda, coincidint amb l’hora de surtida de la escola i l’inici de las activitats extraescolars, es pot aprufitar x fer un petit àpat q complementi les racions alimentáries aportades per l’esmorsar, el dinar i el supar.

Així, doncs, per completar aquestas aportassions de nutrients, per brenar es poden uferir difarents tipus d’aliments; els més recumanables són els sareals i derivats, els làctics i/o la fruta. També és aconsellable en el berenar la precència d’aliments líquids (sumo de fruita, llet, aigua…).

Correció: berenar, mitja, sortida, l’escola, les, alimentàries, esmorzar, sopar, aquestes, aportacions, berenar,oferir, diferents, recomanables, cereals, presència, suc.