El diari d’en Marc (VI)
28 maig 2011
Ja era l’últim dia d’escola i no sabia que posar-me i, és clar, feia tanta calor que no tenia ganes de sortir però havia de fer-ho, era l’ultim dia per veure als meus amics.
Jo vaig cap a un institut de monges perquè el meu cosí esta allà. Jo no vull anar-hi, vull anar amb els meus amics de la infància .
Quan vaig arribar a l’escola els meus amics em van llançar un globus ple d’aigua ..i jo no em vaig quedar enrere. Més tard vam menjar un àpat boníssim i després vam agafar un full per posar dedicatòries a tots els companys.
I de sobte ens veiem fen una rotllana explicant contes, històries i somnis que hem tingut.
Ja era l’hora de marxar i tothom plorava. Jo no hem vaig poder negar. Vam intercanviar els números de mòbil per poder parlar quan fos necessari, però no seria igual. Jo volia jugar, veure’l cara a cara però no podia ser.
Quan marxava l’Anna em va dir que jo sempre havia estat més que un amic per a ella. Em va abraçar i em va fer un petó a la galta. Jo volia que em fes un petó de veritat però no..
La Jana estava molt trista em va explicar que marxava al seu país, la Xina. Es va acostar i em va ferr una abraçada (és clar sóc un “crack” amb les noies).
Al final va ser un dia molt especial no l’oblidaré mai.
Petons, i fins aviat.
Marc
Shirley
Hola sóc la Nerea i ara mateix estic una mica tristona perquè la meva mare diu que he de marxar de l’escola perquè ha aconseguit una feina a Galícia i com esta tan lluny no puc anar i tornar cada dia.

El sol se pone, las estrellas salen y la luna enseña su resplandor.
La historia comienza en un pequeño pueblo en la época
El meu avi 
Era l’any 2009, dia 13 de febrer, jo era un d’aquells científics. Em dic Jaume, tinc 28 anys, em van enviar en aquesta missió juntament amb dos soldats









Comentaris recents