Ara trauran al mercat una PlayStation amb telèfon mòbil. Quan l’agafis semblarà una PlayStation normal, però al posar el menú d’eines trobaràs que pots trucar a la gent.
Els jocs es descarregaran directament d’internet al mòbil i permet emmagatzemar 8 Giges de continguts.
La pantalla és de quatre polsades i el pes és de 175 grams.
La bateria dura depenent de l’estona que juguis amb la consola, però no passa quatre hores.
Serà divertidíssim, jo me la compraré.

Montse

Alguns científics del Japó han fet proves de radioactivitat i han trobat un tant per cent de radioactivitat a l’aigua i alguna fruita, ara estan investigant si és convenient menjar els aliments que es recullen de la natura.

(informació extreta del diari El País)

Montse

Tots els dies, durant tres hores, tocaba el tanbor sobre la sostrada del castell, fins que va trencar moltes pisarres. Llavors es va posar a donar voltes al voltant del jardí, tan ràpid com va puder. Anava vestida de gris i el seu alé era de gel.
-No comprenc per què la primavera triga tant a arribar -deia el gegant egoista quan mirava per la finestra i veia el seu jardí blanc i fred-. Tant de bo canvii el temps!
Però la primavera no arribava ni l’estiu tampoc. La tardor va portar fruits d’or a tots els jardins, però no en va donar cap al del jegant.
-És massa egoista -va dir.
I era sempre invern a casa del gegant, i el ven del Nord, la pedra, el gel i la neu dansaven emmig dels abres.
Un matí el gegant, estirad en el seu llit, però despert ja, va sentir una música deliciosa. Va sonar tan dolçament als seus oïdes, que va imaginar-se que els musics del rey passaven per allí. En realitat, era un passerell que cantava davant de la seva finestra; però com no havia sentit a un pardal al seu jardí des de feia molt de temps, li va semblar la música més vella del món.
Llavors la pedra va deixar de ballar sobre el seu cap i el vent del Nord de rugir. Un perfum deliciós va arribar fins a ell per la finestra oberta.
-Crec que ha arribat a la fi la primavera -va dir el gegant.
I botant del llit va abocar-se per la finestra i va mirar. Què va ser el que va veure? Perquè va veure un espectacle extraordinari.
Per una bretxa hoberta en el mur, els noiets habien lliscat al jardí encimbellant-se a les branques. Sobre tots els arbres que aconseguia veure hi havia un noiet, i els arbres se sentien tan feliços de sostenir novament als noiets, que s’havien cobert de flors i agitaven graciosament els seus brassos sobre els caps dels nens. Els pardals voletejaven cantant amb delísia, i les flors reien aixecant els seus caps sobre la gespa. Era un bonic cuadre. Només en un racó, en el racó més apartat del jardí, seguia sent hivern.

(fragment “El gegant egoista”, OSCAR WILDE)

Pueblos abandonados que ahora estan en venta.
Son tantas las personas que han decidido irse a las grandes ciudades para vivir con más civilización que los pueblos tan bonitos y rústicos se han quedado abandonados y algunos hasta en venta.
Lacasta (Zaragoza), Oteruelo de Ocón (La Rioja), El Rebollal (Asturias) y Conejares (Soria) son algunos pueblos en venta de España.
Algunos pueblos hasta se venden más baratos que una casa particular. Han habido pueblos que antes estaban vendidos y que ahora ya tienen dueño. Han habido otros que se quedaron deshabitadoss, abandonados, y que ya ha habido gente que ha comenzado a vivir allí.
La mayoría de estos pueblos son pueblos rurales.

(resumen de una noticia extraída de Antena3)

Zoila

Historia de amor entre dos pingüinos del acuario de Barcelona.

Marcusa, una pingüino hembra a la que los cuidadores del acuario de Barcelona llamaban “soltera de oro”, empezó a acercase a Mustafá, un ejemplar macho que se había vuelto huraño y tristón desde que su pareja, Pipa, muriera al quedársele atascado un huevo.
La presencia de esta nueva pretendiente alegró la existencia de Mustafá que dejó la reclusión voluntaria en la que se había sumido para regalarle piedrecitas y rozarse el pico (dos signos de amor) con Marcusa.
Coincidiendo con el día de los enamorados y para la alegría de todos los trabajadores de las instalaciones, la pareja ya comparte habitáculo.

(Resumen de una noticia extraída de la revista Pronto)

Zoila

¿Sabes la solución de estas adivinanzas?

Soy un señor muy señoril
puedo ser amarillo, rojo o multicolor
y cuando andas,
me estrello contra el suelo.
¿Qué soy?

Mi esqueleto es de acero,
mi piel de cristal
Si miro hacia arriba
no veo el final.
¿Qué soy?

Siempre vas conmigo,
te gusta combinarme
si no me llevas te avergüenza.
¿Qué soy?

A veces señorita a veces vieja
siempre me gusta dejar
las cosas limpias.
Siempre me verás en las casas.
¿Qué soy?

Digo hola y adiós
estoy seguro de que se más que tú
y estoy calvo
¿Qué soy?

Tengo la talla grande
la nariz de color rojo
¿Quién soy?

Fa molt  temps hi havia un home que es deia Carles que era molt però que molt pobre. Moltes vegades no menjava perquè no tenia diners per comprar aliments, anava de poble en poble per intentar menjar però va passar una cosa increïble.
Un dia va trobar un pedra brillant, va pensar que si la venia li donarien diners. De camí es va trobar una moneda i es va alegrar molt. Més tard es va trobar un bitllet de 10 euros i va saltar d’alegria. Es va parar i va pensar: Això no serà la pedra que dóna sort?
No podia ser, era impossible. Va comprar una butlleta de loteria. El sorteig era aquella mateixa tarda. Va esperar i quan era l’hora ja estava molt nerviós. Va sentir el número: 90654278. Havia guanyat!! Va saltar tant, que una mica més  toca el cel.
A partir d’aquell moment va poder menjar, treballar i va ser molt feliç.

Diego

Vet aquí una vegada en les precioses muntanyes de París hi vivia l’alienígena més famós que mai havia existit, es deia Berni.
Berni tenia una vida més normal del que semblava, fins que un dia es van posar a talar els arbres de la muntanya. Aquell dia va treure la seva fúria interior i es va disposar a atacar a tothom que trobava. Justament per allà estaven uns reporters del Canal 2 de notícies i ho van gravar tot. En sentir la notícia va esclatar l’alerta entre els ciutadans i les ciutadanes de Downtown. Van fer que les tropes defensores elevessin l’alerta de color taronja a color vermell, però de sobte es va aturar l’alerta: Berni havia marxat de la Terra. Les forces locals van posar-se les medalles però qui el va aniquilar va ser en coronel Mr. Brown. Li va ser concedit el premi Nobel de la Pau. Conte contat aquest conte ja s’ha acabat.

Carlos

Des d’Espanya…

I des de molts altres països..

HEM ARRIBAT A LES 25.000 VISITES!!!!!