Vet aquí una vegada un nen que vivia amb la seva mare. Un dia va dir:
- Mare, vaig a agafar una mica de fruita dels arbres.
Va sortir fora i, quan estava agafant unes peres, va veure un llop. Tots dos es van espantar molt i van sortir corrents. El llop, en direcció al seu cau, i el nen, cap a dins.
- Mare, vaig a fer popo, que no em puc aguantar!
El nen va anar al lavabo i va fer les seves necessitats.
- Què et passa, fill meu? De què tens tanta por?
- He vist un llop!
- No et preocupis, cridaré al caçador.
La mare va trucar al caçador, que va venir de seguida.
- Digui’m senyora, què vol?
- El meu fillet ha vist un llop que s’ha anat cap al bosc.
- Tranquils, vaig a buscar-lo!
El caçador s’endinsà al bosc i va veure una cova. Quan va veure el llop, va disparar, però…
- Oh! M’he equivocat! He agafat la pistola d’aigua del meu fill!
El llop es va ficar a plorar.
- Què et passa? –va dir el caçador. Quina mena de llop ets que plores així?
No vull morir. Em fan por els nens. I ara vostè em dispara…
- Bé, tranquil, només era un raig d’aigua d’aquesta pistola de joguina. Però tu no has de tenir por, que ests un llop, són els nens els que han de tenir por de tu. Vine, que et presentaré a aquella família. Ja veig que no els faràs cap mal.
El caçador va presentar al llop, que es va fer molt amic del nen i van començar a jugar a fet i amagar. La mare va invitar al caçador a prendre una infusió.
I van ser feliços i van menjar anissos.
Camil·la, Gerard C, Ferran, Paula i José Ángel
Els Pallaresos, desembre de 2011
