Algunes imatges de la Festa Major 2017

Crònica de la festa i un recull d’imatges a Facebook

Fotografia de Marta Trullàs
fm_florejacs2017 (1)

Publicat dins de Festes, Poble | Deixa un comentari

Festa Major 2017

Dilluns 14 i dimarts 15 d’agost, Florejacs està de Festa Major!

Activitats per a infants, sopar de germanor, ball a la fresca, missa major, benedicció de coques, vermut popular… mireu el programa:

FM florejacs 2017
Organitzen: Associació de veïns de Florejacs i Ajuntament de Torrefeta i Florejacs

Publicat dins de Festes, Poble | Deixa un comentari

Els dissabtes d’agost, visites al Castell de Florejacs.

El Castell de Florejacs inaugura dues noves modalitats de visita per a tots els dissabtes d’aquest mes d’agost.  Totes dues tenen com a principal novetat poder gaudir d’espais que fins ara mai han estat visitats, acompanyats per una persona de la família del Castell que mostrarà el Castell tot explicant anècdotes de la seva història

“El Vermut al Castell”

  • Inici: 11 h del matí, cada dissabte d’agost.
  • Preu: 10 EUR, menors de 6 anys, entrada gratuïta.
  • Una visita + cervesa artesana Fundació Casa Dalmases (Km.0) i un petit aperitiu.

“El Castell de Nit”

  • Inici: 20 h, cada dissabte d’agost.
  • Preu: 12 EUR, menors de 6 anys, entrada gratuïta.
  • Copa de cava + un petit entreteniment abans de finalitzar la visita.

Ambdues visites tenen una durada de 2 hores i aforament limitat.
Cal reservar enviant un correu a info@castelldeflorejacs.com o trucant al 607417996.

2017 vermuts Florejacs

2017 Visites Florejacs

Publicat dins de Castells, General | Deixa un comentari

6a trobada d’antigues alumnes de l’escola de Florejacs

El dissabte 22 de juliol es van retrobar, per 6a vegada consecutiva, un grup d’alumnes de l’escola de Florejacs per passar un dia juntes recordant bells moments. En aquesta ocasió van visitar el Castell de les Sitges i van anar a dinar al restaurant La Repesca d’Agramunt.
Per acabar, un tomb per la vila i i una visita a la seva magnífca església.

Feu clic a la imatge per veure’n les fotografies:

VI trobada

Com sempre no hi va faltar un toc “escolar”, en aquest cas Palmira Brescó, de la masia Vilalta, va recitar un conte baturro, que recordava perfectament!

CUENTO DE LOS GARBANZOS

Érase una vez un matrimonio baturro,
que desconsolado gemía,
porque se les moría
la mejor hacienda que tenían: un burro.

Hartos de gemir
y cansados de llorar
decidieron recurrir
a la Virgen del Pilar
prometiéndole con fe,
que hasta su templo irían,
a pie, con garbanzos en las botas.

Condición, que el burro sanara
y bueno y fuerte quedara.
El burro bueno se puso
y el matrimonio se dispuso
a cumplir tal formal promesa.

Y en el día señalado
madrugaron, se vistieron
y los garbanzos se pusieron
en la planta del zapato.

Y así salió la feliz pareja
de Villa Coneja
con rumbo a Zaragoza.

Pero al cabo de poco andar
la mujer dice:
“Ay, maño, que yo no puedo,
estos garbanzos se me clavan en las entrañas”
“Rediez mujer, que eres floja.
¡Anda! da una arrancada.¡Tira p’alante!”

Andando, andando la mujer:
“Ay, maño, yo no puedo más.
O me tiro al suelo
o me quito los zapatos
y que sea lo que Dios quiera”.

“Por Dios, mujer, aguanta,
tira p’alante.¡Sé valiente!”

Y entonces la mujer, de golpe dice:
“Oye maño ¿es que a ti no te hacen mal
es que tienes más aguante
o es que garbanzos no llevas?

“Te lo juro que los llevo,
pero ya están molidos
porque me los puse cocidos”

I si voleu recordar les trobades anteriors…

1a TROBADA2aTROBADA3a TROBADA4a TROBADA5a TROBADA

Publicat dins de General | Deixa un comentari

A vista de dron

Video publicat a Mundo Dron

Publicat dins de Poble | Deixa un comentari

Desfilada de moda al Castell de les Sitges

El dissabte 22 d’abril, el castell de les Sitges va acollir la desfilada Vestim Segarra organitzada per l’Associació de Dissenyadores de la Segarra i l’Àrea de Turisme del Consell Comarcal.
Podeu llegir la notícia i veure’n un petit video de resum fent clic a la imatge

desfilada

Publicat dins de Castells, Novetats | Deixa un comentari

Més fotos de Florejacs

Darreres troballes a la xarxa (feu clic a les imatges per anar-hi)

Dos reculls de fotos de Manel Badenas

florejacs mb

florejacs 2 mb

… i un álbum a Flickr de RossendGri:

florejacs rg

Publicat dins de Fotos, General, Poble | Deixa un comentari

A vista d’ocell

Palmira Brescó, de la masia Vilalta de Florejacs, ens explica un viatge amb avioneta que va fer fa alguns anys.

Fa un temps vaig fer un viatge molt especial, una bonica experiència que recordaré sempre i que em ve de gust compartir. Em van regalar un recorregut amb avioneta sota el cel de la Segarra, la Noguera i el Pla d’Urgell.

Era el dia 10 de desembre de 2010. Aquell matí havia d’anar de Barcelona a Cervera per comprovar si per aquell indret el dia era clar, assolellat i net de la boira lleidatana tan habitual als hiverns d’aquelles contrades. Havent comprovat que feia un dia esplèndid se li va comunicar al jove pilot, Jordi Balaguer, que havia de venir de Sabadell a Cervera, on seria el lloc per començar el recorregut.
Quan va arribar vaig pujar a l’avioneta i ens vam posar uns auriculars amb un micròfon a l’alçada de la boca per poder-nos comunicar durant el vol. Prèviament s’havia estudiat, més o menys, el recorregut que seria pels pobles on havia viscut i on tenia família, amics…

scan

Primer de tot vam volar sobre les Oluges on hi tenia el meu germà Camilo i la seva família. D’allí resseguírem els entranyables poblets de la Segarra, alguns amb castells molt ben conservats. Guissona, Palou, Canet, les Sitges, Masdenporta, el cementiri, on vaig veure perfectament el nínxol del meu espòs just a l’entrar, Florejacs… Aquí el pilot em va regalar unes quantes voltes a molt baixa altura, arran del campanar. La part alta del poble, amb el castell, l’església i els carrers estrets i empedrats conserva encara el seu origen medieval i es veu perfectament des de l’aire. Ningú pels carrers, un parell de cotxes aparcats a la plaça… feia moltíssim fred i jo tampoc havia dit res a ningú perquè vaig pensar que, pel fet de ser el dia dels Innocents, ningú m’hauria cregut pensant que era una innocentada.
Prosseguírem el viatge cap a la masia Vilalta, un dels llocs més emotius del trajecte.

masia-vilalta.jpgAquells camins i carreranys que tant havia trepitjat, a peu, amb bicicleta o a cavall del ruc… Un cotxe s’atansava a la masia per la banda de Coscó. Al costat, la masia de Llorenç, amb el pou a baix el clot, la capelleta, l’alzinera grossa al costat de l’era…

A menys de mig quilòmetre ja començava la comarca de la Noguera: Reverter a dalt del turó, masia abandona d’anys, Masdenvall, el Pitxell, la Gavarra, amb la cabana de l’hort i la cabana de l’era… D’allí prosseguirem el camí cap a Coscó, Cabanabona, Ponts i la Baronia de Rialb. Un cop vam ser sobre el pantà de Rialb el pilot va baixar l’avioneta arran d’aigua per travessar-lo de punta a punta. Una meravella!

panta_de_rialb

Pantà de Rialp (Imatge: Wikipedia)

Des d’allí vàrem anar baixant seguint la carretera del port de Comiols que passa per Folquer, Anyà, Vall-llebrera i Alentorn on hi tenia la meva germana Maria, nebots, cosins i molts amics. Un parell d’homes baixaven pel carrer de l’església. Després de fer dues o tres voltes per damunt del poble vam marxar cap Artesa, amb el castell de Montsonís a la vora, Cubells, Montgai, Ivars d’Urgell i l’estany d’Ivars i Vila-sana.

estany

Imatge antiga de l’estany d’Ivars i Vila-sana


Aquest estany, que va ser dessecat l’any 1952, ha estat recuperat darrerament i és alimentat per l’aigua del canal d’Urgell i posteriorment desguassa al riu Corb. Allà es va repetir allò de volar arran d’aigua. Els ànecs i altres aus d’aigua sortien, d’entre els joncs i canyissars, espantats pel soroll del motor.

estany-ivars

L’estany d’Ivars i Vila-sana (Imatge: La Llena)

Després de gaudir d’aquest fantàstic entorn vam enfilar cap a Castellnou de Seana, on tenia moltes ganes d’arribar-hi, perquè hi havia viscut catorze anys. Hi tinc la meva germana Nati, la seva família, i molts bons amics. Els havia comunicat el meu viatge i molts sabien que hi passaria. Va ser el Jordi qui s’adonà que una colla de canalla del poble m’estaven saludant des del poliesportiu. La vista no donava l’abast a veure-ho tot. Aquest seria el darrer poble visitat. El vol es va acabar al mateix lloc d’on havíem sortit, cap al migdia, dues hores després de l’inici.

Jo no vaig fer fotos durant el viatge però a internet he trobat aquestes, fetes per Jaume Moya, d’alguns dels llocs que vaig sobrevolar:

palou

Palou

sitges

Castell de les Sitges

ca-lescude

Ca l’Escudé

florejacs

Florejacs

Publicat dins de General, Palmira Brescó, Poble, Records | 2 comentaris

La boira gebradora

La boira gebradora és un fenomen que afecta, gairebé tots els hiverns, la Segarra.  Enguany ha estat molt present els darrers dies de 2016 i començament del 2017 i ha deixat imatges com aquestes:

florejacs al fons

Florejacs al fons (Fotografia d’Antoni Farràs)

les sitges

El castell de les Sitges. Fotografia de Jordi Bonet Aynés

Podeu veure’n més en aquest recull de fotos de twitter, amb imatges de les festes de Nadal a Florejacs.

I si parlem de fred, va bé recordar fredorades passades:

Publicat dins de General, Poble | Deixa un comentari

La carretera LV-3133

Florejacs (3) Carretera d’accés a Florejacs (fotografia de 2005)

Ramon Pijuan

En Ramon Pijuan, de cal Tiquet de Florejacs, ens explica com es va fer la carretera d’accés al poble. (Possiblement l’any 49 o 50)

(Article ampliat amb noves fotografies)

Diuen que un poble unit és capaç de moure muntanyes… Florejacs no va moure muntanyes, però sí que va construir la seva carretera gràcies a la col·laboració desinteressada de tots els veïns, des de l’adult amb capacitat de treballar fins al més xic que ja podia fer-ho; tothom donant un cop de mà, des de la sortida del sol fins que es ponia, amb l’esperança de convertir el camí en carretera sense posar-hi diners. Així que no quedava altre remei que fer-ho amb la col·laboració de tots.

El camí es va preparar amb màquines per tal de deixar llesta la caixa que s’havia d’omplir amb grava, però com que no es disposava de grava ni hi havia diners per adquirir-la va caldre posar en funcionament la maquinària humana per muntar una gravera en una pedrera d’on es podia extreure la matèria primera necessària.

A partir d’aquí comença el treball en cadena. Primer graó: extreure la pedra usant pics i altres eines adequades a aquesta finalitat. Segon graó: trencar els blocs grans de pedra en trossos més menuts utilitzant malls. Tercer graó: triturar els trossos obtinguts, amb martells petits de mànec llarg, fins a convertir-los en grava que anava a parar a un munt definitiu després d’havet obtingut el vist-i-plau del capatàs.

Eines que foren utilitzades per fer la grava, propietat de la família Pijuan de cal Tiquet:

pic mall martell

Un cop aconseguida la desitjada grava, calia dur-la al lloc de destí, feina que es feia amb camions. Ara bé, els camions s’havien de carregar, cap problema! Es crea una cinta transportadora formada per diferents anelles humanes. El primer de la cadena s’encarregava d’agafar els cabassos, que ja estaven plens de grava, donar-los al segon, que els passava al següent… fins arribar a l’últim, que era dalt del camió i s’encarregava de buidar-los. El nombre de persones que formava la cadena depenia de la distància entre el lloc on hi havia els cabassos i el camió; i el ritme de treball el marcava el que estava a l’inici de la cadena, a raó d’un cabàs per segon, aproximadament.

Però tota màquina, si es veu sotmesa a una sobrecàrrega, acaba trencant-se. I això és el que li va succeir a la nostra cinta transportadora ja que va passar del ritme d’un cabàs per segon a quatre i, en un moment donat, una de les persones que formaven la cadena va rebre el cabàs abans d’haver pogut donar l’anterior…i van començar a caure els cabassos a terra, tan ràpid, que per poc no queda enterrat sota la grava… D’on venia l’avaria? Resulta que el primer, i encarregat de marcar el ritme de la feina, es va enfadar per alguna cosa i va reaccionar “a la japonesa” fent anar els cabassos a tota velocitat!! Tot va quedar solucionat substituint el que estava en primer lloc i recuperant “l’avariat” amb una dosi de til•la… Aquest va ser l’únic contratemps, i molt puntual, que es va produir perquè la cordialitat i les bones relacions varen ser la tònica durant tota l’obra, finalitzant amb un cant a la victòria i a la feina ben feta de la qual ens vàrem sentir molt orgullosos.

Aspecte actual de la carretera, imatges extretes de Google Maps (2014)

Florejacs(4)

carretera1

Publicat dins de Poble, Ramon Pijuan, Records | 3 comentaris

Nadal 2016

felicitacio-2016

Publicat dins de Nadal | 1 comentari

Les bitlles

Des de fa uns quants anys al programa de la Festa Major de Florejacs sempre hi apareix una tirada de bitlles. La Victòria Escudé de cal Llúcio ens ha fet arribar el perquè d’aquesta activitat.

bitlles

L’any 1995 un grup de veïns es van animar a comprar un joc de bitlles de segona mà, per tenir una mica de distracció les tardes dels diumenges d’estiu. Amb el temps, alguns van marxar del poble i no va quedar continuïtat (només per vacances, quan es retrobaven, hi jugaven). Finalment es va decidir cedir les bitlles a l´Ajuntament i, des d’aleshores, el segon dia de la Festa Major se’n fa una tirada.

Aquests són els guanyadors d´enguany (2016)
bitlles-fm-2016

Publicat dins de Festes, General, Poble, Records | Deixa un comentari

El Castell de les Sitges a Sàpiens

sapiens

La revista Sàpiens ha publicat un article, signat per Núria Martínez, sobre els 10 castells més impressionants de Catalunya. A la llista hi ha el Castell de les Sitges. (Anar a l’article)

 

sitges

Publicat dins de Castells | Deixa un comentari

Conversa amb la Pilar Llobet

isabel_c

A la revista La Veu de Torrefeta i Florejacs (núm. 127, tercer trimestre 2016) hi ha una entrevista a la Pilar Llobet (de cal Llobet de Florejacs) feta per la Isabel Carboneras (de La Redolta)

La podeu llegir aquí.

 

 

CONVERSES AMB LA NOSTRA GENT

PILAR LLOBET SANTAMARIA ( 12 d’octubre de 1928, viu a Florejacs)

  • Un record agradable de la teva infantesa?

El que recordo és anar a l’escola quan podia, quan la mare es trobava bé. El millor era la mestra que era una senyora gran a la que fèiem enfadar

  • Tenies amics, quan anàveu a l’escola?

Llavors sí, ara quan ens trobem som més coneguts que amics. Anàvem a festes majors, hi havia festa pel Corpus, pel Roser i futbol als pobles de la vora.

  • Si havíeu de comunicar alguna cosa, com ho fèieu? I si era urgent?

Doncs algun home amb bicicleta anava a buscar el metge o el capellà; les campanes, quan tocaven, ja sabies que passava alguna cosa.

  • T’hagués agradat estudiar alguna cosa?

Sí, per ser infermera, però a casa no podíem i vaig haver de cuidar la padrina, la casa i els pares.

  • Vas tenir “novio”?

Sí, vaig festejar 7 anys, encara que no ens vam casar. Ens vàrem retrobar als 70 anys, quan ell es va quedar vidu. Llavors sí que ens vàrem casar. Encara que la felicitat va durar poc perquè ell va morir fa uns anys.

  • Com us divertíeu llavors?

Anant de festa major i voltant en moto.

  • Coneixies als seus pares?

Sí, les relacions amb el seu pare eren bones, era molt agradable. Li deien “Sisco el llarg” i li agradava que sortíssim junts. A la mare no tant perquè era una dona que no sortia mai de casa. Va ser la meva família la que no estava a favor del festeig.

pilar-llobet

  • Com portes el fet de complir anys?

Bé, penso que és un any més que passa, el dia de l’aniversari no es nota, es nota després.

  • Quins canvis a la vida t’han agradat més?

L’aigua corrent, la rentadora i el rentaplats. Quan era jove havíem de rentar a mà a la Bassa Nova; després em van posar un safareig al corral de casa amb l’aigua de la cisterna però encara així els llençols eren més grans que jo.

  • Tens telèfon mòbil? Per què?

Sí, me’l van regalar, així, si em passa alguna cosa pel carrer, puc avisar al meu nebot.

  • Utilitzes internet? Ens pots explicar quin ús en fas?

No, sé que existeix però no ho sabria fer anar.

  • Creus que aquests avenços t’han ajudat i t’han fet la vida més fàcil?

Sí, el telèfon, la rentadora, el rentaplats, ara ho poses dintre i t’ho fan tot. No rento cap plat.

  • Hi ha alguna cosa de l’actualitat que canviaries?

Sempre hi ha coses per millorar, però jo a Florejacs visc tranquil·la, a Barcelona no viuria bé.

  • Canviaries alguna cosa de la teva vida?

Tot, o quasi bé tot: els lligams amb la família no et deixaven fer la teva vida, en el meu cas, des de petita.

 

Publicat dins de General, Poble, Records | 2 comentaris

De campanes…

En un calaix de casa dels pares ha aparegut aquest recordatori del bateig d’una campana l’any 1964.

Recordatori bateig campana 1964

Recordatori bateig campana 1964

Jo recordo vagament el fet (vàrem marxar de la masia Vilalta a finals d’agost d’aquell mateix any) però no en sabia res més. La Victòria Escudé, de cal Llúcio, m’ha ajudat a buscar més d’informació.

La campana es va fer aprofitant restes de diversos materials arraconats, segons recorda la Roser Huguet de ca l’Ignasi. El Mossèn era en Joan Escales Barbal. I els padrins, tal com diu el recordatori, foren el Joan de cal Roso i la Teresa de cal Blanca.

A cal Blanca conserven aquesta foto de la benedicció:

Bateig campana 1964

La campana (més petita que l’altra que ja hi havia al campanar) només es feia servir per les grans solemnitats, per acompanyar a la principal a l´hora de  brençar; de fet es veu que, fins fa poc, no tenia corda.

La paraula brençar, o brensar, no apareix en els diccionaris, segurament és un forma local. Després de molt buscar el Salvador Escudé n’ha trobat l’origen: sembla que és una derivació de “vençar”.
En el diccionari Alcover/Moll apareix el mot “vençar” definit com a “Ventar les campanes (Ivars d’Urgell)”.
Tant vençar com ventar signifiquen “tocar la campana no movent solament el batall, sinó alçant la campana fins a posar-la amb la boca per amunt, i després deixar-la anar a la seva posició normal, repetidament.”
La paraula apareix també en un llibre de tocs de campanes de Bellpuig.

A Florejacs, i pel que recorda la Victòria, es brençava per les festes més solemnes: Pasqua, Festa Major i, potser, Nadal… Ho feien els joves més grans del poble que pujaven al campanar amb una soga que cargolaven a l’eix de la campana; després començaven a moure la campana empenyent cap a fora i endins (com si gronxessin un bressol) fins que arribava a una embranzida suficient. Aleshores estiraven la corda tant com podien i aconseguien que donés voltes completes sense parar.
No queda massa clar com ho feien per parar-la…

I, posats a parlar de campanes, copio algunes curiositats sobre els tocs de campana que m’ha fet arribar la Victòria.
campana

TOC PER ANUNCIAR MISSA:
Mitja hora abans primer toc: vint o vint-i- cinc tocs, un espai i un toc; un quart abans,  uns vint o quinze tocs, un espai i dos tocs; cinc minuts abans de la missa, es fan només els tres tocs.

TOC DE DIFUNTS:
En una llibreta què vaig trobar fent neteja, hi posa el següent:
Si el difunt mor per la tarda es toca pel matí; si mort pel matí es toca per la tarda i a les nou del matí del dia següent.

TOC DE DIFUNTS PER DONES
1) nang_____nang nang_____nang_____nang namg_____( enllaçat)
(repetir-ho cinc vegades més)

2) repic de 5 nangs seguits.

Repetir el mateix una vegada.

TOC DIFUNS PER HOMES
Els mateixos tocs i repic.

Repetir el mateix dues vegades.

Acabada la cerimònia d´enterrament, mentre  surt el difunt de l’església, es torna a tocar fins que tothom és fora.

NOTA: Després de la publicació d’aquest article en Ramon Pijuan, de cal Tiquet, m’ha fet arribar més informació sobre el brençar de les campanes. Ell ho havia fet amb la campana grossa (va marxar del poble el 1961) i el que explica aclareix algun dubte i complementa molt bé la informació aportada per la Victòria:

“Referent al volteig de la campana gran, l’única que llavors hi havia, no recordo haver utilitzat cap corda; empenyíem tots a una la campana per la part de baix, amb força, fins que aconseguíem arribar al jou, a partir d’aquest moment  l’impuls només se li donava en aquest punt, empenyent pels laterals i, els més baixos, podíem fer-ho pel centre, tenint cura després d’empènyer d’ajupir-nos ràpidament perquè la campana, en la seva baixada, no ens donés al cap. No és que hi hagués un perill real, perquè havíem comprovat que, tot i estant drets, la campana no ens arribava a tocar; però quan la veies baixar amb aquella embranzida, semblava que t’havia de caure a sobre i, en un acte reflex, ens ajupíem.
De vegades es donava el cas que, sota l’efecte de l’emoció, li donàvem impuls amb tanta força, que la tornada era tan ràpida que produïa una inèrcia al batall, impedint que colpegés les parets de la campana, que es quedava muda, així que calia baixar la intensitat del moviment.
El fet de parar-la no suposava cap misteri, simplement es deixava d’empènyer i es parava sola, l’únic que quan girava amb poca força la subjectàvem perquè no s’escoltessin els últims febles sons.
Doncs sí, aquest esdeveniment es duia a terme els dies més assenyalats, com el Roser, que se celebrava al maig i durava un dia, la Festa Major, que és a l’agost i durava dos dies, potser el Diumenge de Resurrecció i per Nadal no ho recordo.
Ramon Pijuan”

Les parts de la campana

Per saber més coses de les campanes podeu llegir aquest interessant article
publicat a Lo Carranquer

Publicat dins de Església, Poble, Records | Deixa un comentari