Gràcies al bloc de Giliet de Florejacs (recomano que el visiteu, i hi aneu passant de tant en tant, perquè sempre hi trobareu coses noves) he retrobat una imatge de la meva infantesa: la font de Llorens.
Unes estretes escales tallades en pedra menen al petit cambró (d’un metre d’alçada per dos de profunditat) on sempre brolla aigua.
Al capdamunt, al nivell del terra, un safareig tallat en pedra ens recorda que fou un lloc tradicionalment emprat per a fer-hi bugada.
No hi he tornat mai més, però, llavors, veure aparèixer aigua enmig d’aquelles terres de secà semblava cosa de màgia…
m’agrada molt que t’agradi el meu bloc: tinc previst en breu penjar-hi unes fotografies de Florejacs i les rodalies que penso que també t’agradaran molt! fins aviat!
Vaix trobar aquesta foto per casualitat, espero poder veure més coses de Florejacs, m’agrada veure-les.