Fa pocs dies en Ricardo Alcántara ens va dedicar un matí. Es va asseure entre els alumnes de sisè i els de quart i es va oferir a contestar les seves preguntes. Això sí: no de forma gratuïta. Els nens s’havien de guanyar el dret a fer-les-hi passant unes petites proves…
I és que en Ricardo és així: no dóna res per fet, ens recorda a cada pas que els privilegis s’obtenen amb esforç, dóna la volta a les situacions perquè no ens hi acomodem i siguem capaços de mirar-les des d’un punt de vista diferent a l’habitual. I els nens estan encantats perquè no només l’escriptor és el protagonista; ells ho són també i se senten valorats per aquest home humil i honest que els fa sentir especials, que els ensenya a observar i els fa adonar que de vegades no som capaços de veure el més evident perquè estem tan acostumats a tenir-ho davant que ja no li atorguem l’atenció que mereix.
Amb les proves superades, infants i ja no tant vam tenir el plaer d’escoltar les seves respostes, les quals minuciosament es capbussaven en la seva història, des de l’Uruguai a l’Eixample passant per Brasil. Respostes que desgranaven records com si en el moment d’explicar-los, en Ricardo s’adonés d’algun matís més, d’una nova connexió en la que no havia reparat abans…. Respostes amb un munt de cites memorables, de paraules joia sorgides com un regal a la biblioteca. D’entre elles, per a mi la més preciosa: “cada llibre m’ha fet millor persona”, dita amb la senzillesa de qui s’asseu a la vida com entre els nens, amb honestedat i humilitat. I amb l’aspiració de créixer des d’un interior que podem tocar a cada pàgina de les seves històries.
Ricardo, per a aquests nens els teus llibres, la Lluna i tu mateix sou amics propers. Rep l’agraïment de tota l’escola i el desig de que continuïs creixent a cada pas i a cada llibre.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=y0ZB-ZFIv6g[/youtube]