Nom científic: Buthus occitanus.
Família: Buthidae.
L’escorpí groc és un aràcnid que pertany a la família dels Bútids i pot arribar a fer 8 cm de llargada. És de color groc.
El cos està dividit en 2 parts: el cefalotòrax i l’abdomen.
Al cap hi té els ulls, la boca i les urpes (pedipalps) acabades en pinça.
Té un parell d’ulls situats al mig del cap i dos parells més d’ulls laterals a cada costat.
Té quatre parells de potes.
La cua és més llarga que el cos i al final hi té un agulló amb el qual pica i injecta el verí.
S’alimenta d’insectes. Els agafa amb les pinces i se’ls menja directament; si són grans els clava l’agulló i els mata o paralitza.
L’escorpí és ovovivípar.
Després de l’aparellament la femella acostuma a menjar-se el mascle.
La gestació dura uns 15 mesos i neixen força cries (entre 30 i 60).
Les cries acabades de néixer pugen sobre l’esquena de la mare i s’hi queden fins que són capaces de moure’s per si mateixes. Per arribar a adults fan 7 mudes. Després de cada muda la pell seca queda a terra.
Viu en zones seques i molt assolellades.
Durant el dia està amagat sota les pedres i de nit surt a caçar.
La picada de l’escorpí groc és molt dolorosa i provoca una forta inflamació, però no és mortal per a les persones. Per alleugerir els efectes de la picada es pot treure el fibló, desinfectar i aplicar gel a la zona.
A Catalunya també hi ha dos escorpins més; l’Escorpí cec (Belisarius xambeui) que viu al Pirineu i Prepirineu i l’Escorpí negre (Euscorpius flavicaudis) que viu en zones humides.
Visc al afores de Sabta Coloma de farners. Mai havia vist un escorpi i aquest més en la maeixa setmana m’he trobat dos escorpins prop de casa, un d’ells feia ben bé 8 o 10 cm de cap a final de la cua. No se si te a veure amb el clima pero fa 10 anys que visc aquí i no n’havia vist mai cap tant i tocant a casa meva. No se si es normal.
Hola, Esther.
Els escorpins durant els dia acostumen a estar ben amagats sota les pedres i és difícil veure’ls si no se’ls busca. De nit surten a caçar insectes.
No conec gaire la teva zona, però jo diria que en general estan en regressió. Jo em moc per les terres seques de Lleida i se’n veuen pocs, menys que abans.
Salutacions.