Nom científic: Buthus occitanus.
Família: Buthidae.
L’escorpí groc és un aràcnid que pertany a la família dels Bútids i pot arribar a fer 8 cm de llargada. És de color groc.
El cos està dividit en 2 parts: el cefalotòrax i l’abdomen.
Al cap hi té els ulls, la boca i les urpes (pedipalps) acabades en pinça.
Té un parell d’ulls situats al mig del cap i dos parells més d’ulls laterals a cada costat.
Té quatre parells de potes.
La cua és més llarga que el cos i al final hi té un agulló amb el qual pica i injecta el verí.
S’alimenta d’insectes. Els agafa amb les pinces i se’ls menja directament; si són grans els clava l’agulló i els mata o paralitza.
L’escorpí és ovovivípar.
Després de l’aparellament la femella acostuma a menjar-se el mascle.
La gestació dura uns 15 mesos i neixen força cries (entre 30 i 60).
Les cries acabades de néixer pugen sobre l’esquena de la mare i s’hi queden fins que són capaces de moure’s per si mateixes. Per arribar a adults fan 7 mudes. Després de cada muda la pell seca queda a terra.
Viu en zones seques i molt assolellades.
Durant el dia està amagat sota les pedres i de nit surt a caçar.
La picada de l’escorpí groc és molt dolorosa i provoca una forta inflamació, però no és mortal per a les persones. Per alleugerir els efectes de la picada es pot treure el fibló, desinfectar i aplicar gel a la zona.
A Catalunya també hi ha dos escorpins més; l’Escorpí cec (Belisarius xambeui) que viu al Pirineu i Prepirineu i l’Escorpí negre (Euscorpius flavicaudis) que viu en zones humides.
Visc al afores de Sabta Coloma de farners. Mai havia vist un escorpi i aquest més en la maeixa setmana m’he trobat dos escorpins prop de casa, un d’ells feia ben bé 8 o 10 cm de cap a final de la cua. No se si te a veure amb el clima pero fa 10 anys que visc aquí i no n’havia vist mai cap tant i tocant a casa meva. No se si es normal.
Hola, Esther.
Els escorpins durant els dia acostumen a estar ben amagats sota les pedres i és difícil veure’ls si no se’ls busca. De nit surten a caçar insectes.
No conec gaire la teva zona, però jo diria que en general estan en regressió. Jo em moc per les terres seques de Lleida i se’n veuen pocs, menys que abans.
Salutacions.
Bon dia, sóc de Pals, de petita jo vivia a Quermany petit, és un turóde pedra sorrenca, hi va vàries antigues canteres. Entre les pedres quan jugavem i en movíem alguna sovint hi trobavem escorpins grocs, sobretot a l’estiu, eren gairebé transparents. Ara visc al recinte gòtic de Pals, tot son pedres i aquest matí, movent un test d’àloe que tinc al pati, m’ha sortit un escorpí, molt petit, d’un parell de centímetres, poca cosa més. Però la meva sorpresa ha estat que era marró molt fosc, gairebé negre, no sé, no n’havia vist mai cap d’aquests. Com que a vegades hi ha gent que col·lecciona o té mascotes rares, si més no poc habituals, amb les que no es pot interactuar gaire, doncs… no m’he espantat, però vull saber si m’he de preocupar, tinc dos fills petits. A mi, no m’agrada matar animals, de fet no ho penso fer, però si he d’avisar a algú, us agrairia una mica d’informació. Gràcies. Per cert ha sortit de sota el test i s’ha amagat entre les pedres de la paret 🙂
Bona tarda, estem de vacances a un casa rural aprop de Banyoles, girona. Ens hem trobat un escorpí de color negre i petit. Ens preguntavem si es verinós fins al punt de poder provocar la mort de una ésser humà. Moltes gràcies!
En principi dir-vos que jo no sóc cap expert en el tema, però he consultat i he trobat la següent informació que us copio a sota:
“A la nostra fauna només se’n coneixen tres espècies (i una d’elles viu dins de coves i està molt ben adaptada ja que és cega i poc pigmentada). Pel que fa a les altres dues espècies, només pel color del cos ja és fàcil de diferenciar-les: la de color clar és l’escorpí groc (Buthus occitanus) i la de color molt fosc és l’escorpí negre (Euscorpius flavicaudis), el qual el trobarem, a diferència del groc, en ambients més aviat humits i és totalment inofensiva per a nosaltres i pels animals domèstics.”
(extret de http://www.blogmuseuciencies.org/wp-content/uploads/DOSSIER.pdf )
A més a més, podeu consultar més informació i veure’n fotos en aquesta web (en anglès):
http://flavicaudis.altervista.org/
Espero haver-vos ajudat una mica. Jo no he vist mai aquesta espècie.
Salutacions.
Bones
Com els companys anteriors jo no soc cap expert, pero he vist mols cops les dues especies d’escorpins i de petit els he agafat i emprenyat força cops i puc dir-vos el seguent:
Escorpí negre: Com es veu a les fotos és molt fosc, petit, amb pinces robustes i cua prima, amb l’agulló i les potes més clares i viu als racons humits, inclós al jardí, baixos de terra i fins i tot a les golfes. Es molt comú.
Són molt poc agressius i són tímids, és difícil que piquin, tenen poc verí i aquest és poc potent i no és perillós per l’home, conec gent a qui els ha picat i ho comparaven amb una picada d’abella.
No cal alarmar-se ni trucar a ningú per un sol exemplar. Se’ls pot deixar tranquils i no suposen cap perill. En tot cas el més fàcil és agafar-lo amb compte amb un pot i deixar-lo anar lluny de la gent.
L’escorpí groc en canvi s’identifica ràpid pel color groc o taronja, les pinces primes i la cua gruixuda amb un gran agulló.
A diferència del negre sí que és agressiu si se sent molestat i no dubta en fer servir l’agulló.
Injecta més verí i més potent, i tot i que no és mortal ni perillós per l’home pot ser molt desagradable i presentar alguna complicació.
Més val ser prudent en les zones seques i pedregoses on habita i en cas de trobar-ne un actuar amb prudència i no molestar-lo.
En la meva opinió, coincidint amb el que diu fturmo, aquesta especie estè en regresió i és més dificil de veure.
Per ultim recordar que no s’ha de matar cap d’aquests animals. en cas de trobar-ne a casa, atrapar-los amb compte amb l’ajuda d’un pot i guants i deixar-los on no molestin ni siguin molestats.
Moltes gràcies, Gerard, per aportar més informació sobre el coneixement dels escorpins.
Salutacions.