Família Agelenidae
Família Anyphaenidae
Família Araneidae
Família Atypidae
Família Dictynidae
Família Dysderidae
Família Eresidae
Família Filistatidae
Família Gnaphosidae
Família Linyphiidae
Família Liocranidae
Família Lycosidae
Família Mimetidae
Família Miturgidae
Família Oecobiidae
Família Oxyopidae
Família Palpimanidae
Família Pisauridae
Família Philodromidae
Família Pholcidae
Família Salticidae
Família Scytodidae
Família Segestriidae
Família Sicariidae
Família Sparassidae
Família Tetragnathidae
Família Theridiidae
Família Thomisidae
Família Uloboridae
Família Zodariidae
Família Zoropsidae
Hola!
Molt ben catalogada i presentada la informació!
Fa molt de temps vam topar amb un amic a Montserrat (per els refugis molt a dalt del monestir) una aranya que ens va deixar impactats. Encara ara em sorgeix el dubte quan hi caic. Aquella aranya era brutal. Era de NIT i navem amb la llanterna per un camí força transitat de dia, però l’aranya havia estat capaç de teixir una perfecta tela concèntrica de les clàssiques de tota la vida que cobria tot el que quedava entre el metre o metre i mig de l’amplada del camí entre dos arbres. La tel·la quedava a l’alçada del cap i era perfectament geomètrica, així que imagina el que feia d’alt tb :p.
M’he mirat tots els exemplars, i només trobo certa semblança amb la agriope o la epeira diademata, però la que nosaltres vam veure tenia una desproporció encara major entre cos i potes. Estic segur i no fruit de la impressió, que el cos feia 3 o 4 centímetres de llarg, per un d’ample i les potes eren relativament gruixudes (base de mig centimetre) però extremadament llargues, quedant per tant l’alçada de l’aranya, més aviat estirada que exapndida en quant a les potes, d’un palmell de mà. La impressió la causava el motiu, ja que era a franges fosques i grogues (fins i tot les potes), però dun groc MOLT “fosforito” potser degut en part a la iluminació de la lot. No vam tenir ous de passar xD. Em treuries d’una gran curiositat si em puguessis ajudar o suggerir a identificar-la, ja que no sé si les que has posat aquí són tan grans. Gràcies sigui com sigui!
Gràcies Marc pel teu comentari.
No en sé tant per poder identificar la teva aranya. Només et puc dir que les Argiopes quan són adultes fan teranyines molt grans; jo n’he vist algunes semblants a la que tu expliques.
La que té franges fosques i grogues és l’Argiope trifasciata. Són aranyes que impacten molt quan les veus entre 2 matolls i que fan una teranyina molt forta.
Crec que per la majoria de gent són animals amb mala fama i molt desconeguts; per això faig aquest bloc, per acostar-les una mica més i perdre’ls-hi la por o el fàstic.
Per cert, les argiopes poden contruir la seva gran teranyina en una nit.
Salut!
Hola amic Ferran,
gràcies per la teva resposta i perdona la informalitat del comentari. A mi també em sembla la Trifasciata després de buscar les 3 Agriopes (Lobata, Trifasciata i Bruennichi)
El que em sorprèn és que la Trifasciata sembla que és més difícil de trobar al Mediterrani en contraposició a la Bruennichi, però si tu m’ho suggereixes, suposo que segur era aquesta espècie, i debia ser un exemplar ben gran. Realment fascinant. I bé no és que tinguerem por del tot, sinó que allò desconegut sempre dóna temor, especialment quan porta escrits els colors de la naturalesa (que els humans adoptem) que signifiquen perill. De tota manera l’única manera de passar per allí era tirant avall el monument gairebé teixit amb precisió arquitectònica, així que tampoc em sap molt greu. :p
Bé, ja sabeu, pels que volgueu estudiar aquestes espècies, planteu-vos pels camins vora el Refugi de Sant Benet, una nit de finals d’estiu, llanterna en mà. Fascinants!
Hola. Ahir vaig començar segon. Som la classe de les aranyes i he de portar informació a l’escola cobre aquests animals. Que maca la teva pàgina. Gracies!
Hola, Gala.
M’agrada molt que trobis maca la meva pàgina sobre les aranyes.
Espero que les estudieu molt i pugueu saber moltes coses sobre la seva vida i com són.
Salutacions.