Una vegada finalitzat el projecte podem valorar diverses coses:
– És un orgull treballar amb un equip de mestres tan cohesionat on podem opinar, reflexionar, valorar… cada moment dels diferents aprenentatges dels tres cursos d’infantil.
– Fer el blog ens ha servit per reflexionar sobre el desenvolupament del projecte. Com hem dit en un dels articles, ens hem adonat que estàvem molt acostumades a treballar per centres d’interès i tendíem a guiar nosaltres els conceptes a treballar. Mica en mica ens hem anat introduint al món dels projectes partint de les preguntes que es fan els nens i investigant junts sobre aquests temes. “Sempre és millor una bona pregunta que una bona resposta”.
– Ens hem iniciat a les carpetes d’aprenentatge per poder valorar què han après els alumnes i perquè ells siguin conscient del seu procés d’aprenentatge. És el primer curs que utilitzem aquest sistema d’avaluació i la veritat és que ens ha funcionat força bé, tant per les mestres com pels alumnes que s’han adonat del que han après i del que els hi costa més. Tot i que aquest aspecte de l’avaluació és on ens trobem més perdudes ja que ens dóna inseguretat el fet de no saber si arribem la diversitat de l’aula ni a les inquietuds de cada un.
– La posada en comú a la trobada de Barcelona ens va animar que estem seguint el camí correcte però que mica en mica hem d’anar millorant i engrescant a tot el claustre a canviar aquesta manera de fer i treballar pels interessos dels alumnes.
Al llarg del projecte ens hem proposat iniciar-nos en les carpetes d’aprenentatge.
Sabíem que en l’etapa d’educació infantil és difícil poder transcriure tots els moments i reflexions de l’aprenentatge de cada nen. Per poder concretar i acotar aquests moments vam acordar una sèrie d’activitats per cada un dels cursos.
Alguns dels exemples són:
A P3: Els nens van mostrar interès per fer espectacle de circ pels de P4 i P5. Tot el seu muntatge va comportar un munt d’aprenentatges que van anar venint en funció del què necessitaven. Al llarg d’aquest procés algunes de les activitats per la carpeta van ser les següents:
A P4: Una de les activitats que vàrem incloure va ser al final de tot el projecte. vam proposar als nostres alumnes que fessin un dibuix individual del circ per veure si realment la majoria dels nens i nenes sabien quins personatges hi podien trobar, quins no trobarien mai en un circ, on vivia la gent del circ i quina era la seva vida diària.
Aquest ens va servir per reflexionar sobre quins aspectes havíen quedat clars i quins calia tornar a treballar. I a la vegada quina sensació havien tingut els mateixos alumnes a l’hora de portar-lo a terme.
Us adjuntem alguns dels dibuixos i les preguntes que ells mateixos havien de respondre per reflexionar sobre el seu aprenentatge.
A P5: Una de les activitats per la carpeta va ser a partir dels trucs de màgia. Primer vam fer una votació conjunta dels trucs que més havien agradat i dels 4 més votats en vam fer diverses reflexions. Primer orals entre tots per esbrinar el secret i finalment contestant unes preguntes de manera individual com per exemple:
El truc del llibre l’he descobert sol o me l’han hagut d’explicar?
Quin dels trucs t’ha agradat més?
He sabut fer el truc de la moneda?
Per poder fer un truc de màgia, m’agrada més fer de mag, de voluntari o de públic?
He respectat el moment que els companys feien de mags?
Arrel de l’aportació d’un alumne on ens exposa que els animals salvatges no poden participar en els espectacles de circ, els alumnes de P-4 investiguem qui pren aquestes decisions que ens afecten a tots.
En primer lloc reflexionem sobre qui pren les decisions importants a la nostra aula i posteriorment a la nostra escola.
Aquest any hem iniciat un projecte nou anomenat Participa a l’escola, on cada aula un dia a la setmana fa una assemblea. En aquesta s’exposen diferents temes que ens afecten directament, es prenen decisions i si cal es fan propostes de millora sobre el funcionament de l’escola. Aquestes propostes si ens afecten a tots es porten a l’assemblea general, on hi és present tot el claustre i tots els alumnes. La portem a terme una a vegada al mes, i podríem dir que és l’òrgan de decisió més important. Ens serveix per aprovar les decisions que prenen les comissions i si cal aprovar les propostes que vagin sortint a les aules, i naturalment valorar el dia a dia a l’escola.
Aquest projecte té com objectiu que els nens i nenes formin part de les decisions que els hi afecten directament, i que per tant aprenguin a ser ciutadans crítics i participatius dins d’una societat democràtica.
Amb l’objectiu de poder parlar més a fons sobre l’aportació de l’Adrià, la mestra llegeix la notícia on s’explica que el Parlament ha aprovat una nova llei sobre la protecció dels animals salvatges. Aquesta notícia ens verifica la informació que ens va portar l’Adrià a l’aula i els alumnes entenen que serà prohibida la participació d’animals salvatges en els espectacles de circ. En segon lloc, reflexionen sobre el tracte i la vida que pot tenir un mateix animal depenent del lloc on viu (circ, zoo). Ho han vist molt clar quan hem explicat la història d’un elefant que vivia a la selva lliurement i la història d’en Dumbo que tots coneixem.
Ràpidament van veure la importància que aquesta llei era molt beneficiosa pels propis animals.
Aquesta activitat ens ha servit per fixar-nos en la importància de ser ciutadans participatius, reflexius i crítics dins d’una societat on hi haurà moltes coses que no ens agradaran, però que tenim el poder de canviar-les i sobretot d’opinar sobre elles. D’aquesta manera farem ciutadans millors i un món millor. Perquè l’escola no ha de ser conformista, ha de ser transformadora i progressiva.
Fa temps que al Claustre de la nostra escola i en el Cicle d’Ed. Infantil ens estem plantejant donar més importància al treball COOPERATIU com a font d’aprenentatge i volem que els nostres alumnes se n’adonin de la importància de la Cooperació en la nostra societat.
Aquest matí la Paula de P-5 ens ha vingut a ensenyar les medalles que havia guanyat fent atletisme. I hem aprofitat el moment per presentar i parlar sobre aquestes dues paraules: COOPERAR i COMPETIR. Les hem llegit entre tots i les hem relacionat amb la visita al Festival de Circ de Figueres, on els nens van quedar impressionats amb als espectacles que feien els artistes i els equilibristes.
La gran majoria han tingut molt clar què volia dir competir, en canvi amb la paraula cooperar ha costat una mica més esbrinar el seu significat, l’Adrià ens ha dit, que era quan el metge cura a una persona , és a dir operar.
Quan hem explicat què vol dir Cooperar i hem reflexionat si les persones del circ competien o cooperaven tothom ha estat d’acord en què: “fer aquelles coses tan difícils i espectaculars que havien vist s’havien de posar molt d’acord i si fallava alguna cosa tot sortiria malament”, per tant era un treball en equip i calia cooperar junts perquè tot sortís bé.
Hem continuat preguntant si els pares cooperaven o competien, si les mestres de P-4 cooperaven o competien i altres reflexions.
Per acabar la sessió hem visualitzat a la pissarra digital unes petites històries de com uns animals indefensos s’ajuden per defensar-se dels seus depredadors. Els hi ha agradat molt.
La setmana següent en la sessió d’Educació Emocional i Relaxació que fem un cop per setmana a P-4 van tornar a sortir aquestes paraules: COOPERAR i COMPETIR i les reflexions les vam centrar a com nosaltres competíem o cooperàvem a l’escola. Competir deien que era quan tothom vol guanyar, quan sempre corrien per anar primers a la fila, quan jugaven a lluites o baralles o quan jugàvem al joc de la cursa d’esquirols. Cooperar van pensar que era quan entre tots muntàvem un puzzle molt difícil, quan llegíem frases tots junts, quan entre tots els nens i nenes de l’escola construíem flors gegants per decorar el poble, o quan construïm una ciutat feliç amb fustes, ninos i construccions. També van reflexionar que alguna vegada competien i cooperaven a la vegada, ja que alguns juguen a futbol i veien que havien de cooperar entre ells i havien de competir contra un altre equip.
Vam acabar la sessió reflexionant sobre una història visual: “El pont”, on hi ha 2 animals que només saben competir i 2 més petits disposats a cooperar. Aquesta història els hi va encantar.
Una manera de plasmar tot aquell espectacle que vam gaudir en el Festival del Circ de Figueres ha estat creant un espai de joc amb material de playmobil sobre el circ, on els nens i les nenes han pogut jugar, crear i interpretar de manera conjunta moments i situacions que passen en el propi circ. Són ells mateixos a mida que van jugant que fan la reflexió en veu alta “ara estem cooperant…”.
Aquest projecte està essent tot una aventura, estem gaudint moltíssim, molt més relaxades que el principi, les situacions d’aprenentatge sorgeixen soles i les seves interaccions són cada vegada més enriquidores.
En molts moments al llarg del projecte fem estones de conversa. La conversa es converteix en una eina fonamental tant pel mestre com pels nens. La mestra se n’adona de les inquietuds que tenen, què saben, què han après i què volen aprendre. I els nens poden expressar les diverses opinions, desacords, fer interpretacions….
El primer què fem desprès de decidir que farem un espectacle, és fer una conversa sobre els personatges que han de sortir. En una altra sessió decidim qui és qui, un altre dia què és el que pot fer cadascú…. Els nens i nenes veuen que per poder fer l’ espectacle ens hem de posar d’acord i decidir moltes coses entre tots i que la manera de fer-ho és fent conversa.
Avui quan fèiem la fila per entrar després del pati, una nena de P-3 em diu: farem la rotllana ara? A mi m’ agrada molt. Li pregunto perquè i em diu que perquè estem tots junts.
Arrel d’aquest comentari penso sobre el fet de fer la conversa en rotllana i veig realment que és una bona manera de fer-ho ja que estimula la participació. Tots els nens es veuen i això permet la complicitat de les mirades i es crea un clima i vincle afectiu entre els nens i la mestra. És un punt de relaxació, de deixar-se anar….
Els nens aprenen a cooperar, a respectar el torn de paraula, a participar, a escoltar als mestres…
Permet als mestres crear una sèrie d’hàbits que serviran als infants per tota la vida.
Aprenen que la rotllana és el punt de trobada per posar en comú tot allò que volem explicar i compartir amb els altres.
Amb aquesta activitat veiem que la relació entre continguts i les àrees de coneixement vénen donades en funció de les necessitats que tenim per resoldre algun problema que sorgeix amb l’ aprenentatge.
Preparant l’espectacle entre tots, els nens s’han adonat del que és necessari saber i aprendre a fer ,per poder fer l’ espectacle.
Per poder fer l’ espectacle els nens/es veuen que:
.Necessiten fer un cartell per anunciar l’ espectacle i tenir públic (LLENGUATGE VERBAL ESCRIT I LLENGUATGE PLÀSTIC).
.Necessiten triar una música adient ( LLENGUATGE MUSICAL).
.Necessiten identificar les disfresses o complements (DESCOBERTA DE L’ENTORN)
. quantes varetes tenim? En tenim prou ? Quantes en falten? A quin lloc ho podem fer perquè hi capiguem tots? Qui surt primer, últim… (LLENGUATGE MATEMÀTIC)
A les estones de joc simbòlic que diàriament poden gaudir els nens pels diferents racons, comença a tenir èxit el racó del circ. Nens i nenes que el primer dia es van limitar a seure i mirar com els seus companys/es es transformaven en artistes de circ també s’ hi apunten.
Un dia surt la idea de preparar un espectacle per els nens i nenes de P-4 i de P-5. Cal dir que aquests nens/es estan molt acostumats a voltar per les diferents aules i ensenyar als altres coses que han aprés ( cançons, poemes, una obra de teatre…) i també que vinguin nens d’altres cursos a fer el mateix.
Les mestres ho trobem genial. Ara si que podrem fer un aprenentatge realment significatiu i relacionar les diferents àrees de forma natural.
L’endemà mateix a l’ hora de la rotllana i després del” bon dia” comencem a preparar entre tots l’espectacle. Comencem a fer una llista dels artistes que poden sortir. Ràpidament surten molts noms. Cada nen/a diu quin artista vol ser, n’hi ha que ho tenen molt clar, a altres se’ls ha d’ajudar a triar, n’hi ha algun/a que n’afegeix algun més a la llista.
Després de saber “qui és qui “, en diferents sessions fem conversa a la rotllana per veure què pot fer cada artista. Recordem vídeos, contes, l’anada al circ, altres activitats que hem fet i entre tots pensem el que farà cada personatge.
Tornem a fer conversa sobre què més necessitem per poder fer l’ espectacle. Entre tots veuen que falten les disfresses, el maquillatge, la música, el cartell perquè els nens de P-4 i P-5 ho sàpiguen…
La pregunta que tant esperàvem ha sorgit: “Com podem fer un espectacle de circ?”
Això si que és un aprenentatge significatiu!!! sembla que finalment ens en sortirem amb aquest projecte!! comentem les dues mestres.
Ja fa uns quants dies que a la nostra aula es parla molt del circ. Els nens i nenes han anat portant tot el que trobaven per casa. Hem vist vídeos, escoltat contes i ja hem fet la sortida al “CIRC INTERNACIONAL DE FIGUERES”.
Les tutores de P3 no acabem d’estar contentes amb el treball fet fins ara perquè ens dóna la sensació que no n’hem tret prou suc. Els nens/es estan molt engrescats però ens sembla que fa falta alguna activitat més vivencial.
Decidim muntar un racó on hi ha disfresses, maquillatge, objectes i complements relacionats amb el circ. Coses que han portat ells de casa i altres objectes que hem pensat que els poden anar bé.
Una vegada hem presentat el racó comencen a jugar espontàniament a ser personatges del circ: uns converteixen els peluixos en acròbates, altres agafen les pilotetes i fan de malabaristes, n’hi ha que agafen l’escombra i la “fregona” de la cuineta i fan de forçuts, un altre agafa una vareta mentre va dient les paraules màgiques que havia après del conte de “La bruixa Coloraina”. La resta va agafant les cadires i les van posant una al costat de l’altre fent de públic, uns amb el cotxet al costat, altres amb la nina a la falda.
La Pilar i jo ja fa estona que ens els mirem sense dir res. La sensació que teníem ja es comença a esvair. Avui si que sortim contentes!!!
Aquest camí no és un traç recte i definit des del principi sinó que és un anar i venir d’idees, d’aportacions, d’esborranys i d’activitats que us hem volgut plasmar en el nostre bloc.
És veritat que la perspectiva que tenim quan anem fent el camí i la perspectiva que tenim en acabar-lo és ben diferent.
Quan vam començar anàvem molt perdudes i semblava que el més important era escollir el tema, si el tema era bo, els alumnes s’engrescarien i tot aniria molt bé. Quina equivocació! La seva motivació sorgiria d’altres situacions i d’altres propostes que ells mateixos ferien i que no tenien res a veure amb el títol sinó amb les seves curiositats.
La manera de treballar que teníem fins ara en el cicle d’Educació Infantil a la nostra escola tenia més a veure amb els centres d’interès que amb els projectes. Per aquest motiu, la insistència de tenir el tema definit. Sí que utilitzàvem alguns trets del treball per projectes, però les activitats que fèiem eren dirigides i proposades per les mestres. Aquest fet feia que els nens i nenes no se sentissin protagonistes del seu aprenentatge i per tant, que nosaltres tinguéssim la sensació que això no rutllava.
Són els mateixos alumnes que ens fan obrir els ulls quan des de l’aula de P-5, com s’explica en l’article tres comencen a portar de casa trucs de màgia preparats per ensenyar-los a tots els seus companys. Aquí ens adonem que els infants es motiven sols, que participen en el projecte fent les seves aportacions però que nosaltres hem de canviar l’actitud de ser el centre de l’aprenentatge i deixar que siguin ells qui marquin els “tempos” del projecte. Des d’aquest moment les activitats són diferents i sobretot la nostra òptica canvia. Hem d’estar més atentes al seu procés d’aprenentatge, escoltant moltíssim les seves aportacions i inquietuds.
Estem treballant el tema del circ i els nens estan molt engrescats. Els nostres alumnes ens han portat contes que hem llegit i explicat a la classe.
Per poder explicar el conte de “En Tito busca el seu nas “, la mestra havia fet diferents nassos que s’anava canviant a mesura que avançava el conte. Quan vam veure que els nens estaven tan atents i amb ganes d’utilitzar el material ells i explicar el conte , vam proposar preparar-lo i anar-lo a representar als altres grups d’Infantil. L’experiència va ser molt positiva per a tots i per aquest motiu ens vam preparar un altre conte “ El pallasso que no volia fer riure” per fer-ne una altra representació.
