En molts moments al llarg del projecte fem estones de conversa. La conversa es converteix en una eina fonamental tant pel mestre com pels nens. La mestra se n’adona de les inquietuds que tenen, què saben, què han après i què volen aprendre. I els nens poden expressar les diverses opinions, desacords, fer interpretacions….
El primer què fem desprès de decidir que farem un espectacle, és fer una conversa sobre els personatges que han de sortir. En una altra sessió decidim qui és qui, un altre dia què és el que pot fer cadascú…. Els nens i nenes veuen que per poder fer l’ espectacle ens hem de posar d’acord i decidir moltes coses entre tots i que la manera de fer-ho és fent conversa.
Avui quan fèiem la fila per entrar després del pati, una nena de P-3 em diu: farem la rotllana ara? A mi m’ agrada molt. Li pregunto perquè i em diu que perquè estem tots junts.
Arrel d’aquest comentari penso sobre el fet de fer la conversa en rotllana i veig realment que és una bona manera de fer-ho ja que estimula la participació. Tots els nens es veuen i això permet la complicitat de les mirades i es crea un clima i vincle afectiu entre els nens i la mestra. És un punt de relaxació, de deixar-se anar….
Els nens aprenen a cooperar, a respectar el torn de paraula, a participar, a escoltar als mestres…
Permet als mestres crear una sèrie d’hàbits que serviran als infants per tota la vida.
Aprenen que la rotllana és el punt de trobada per posar en comú tot allò que volem explicar i compartir amb els altres.
