El alumnes tenien consciència d’haver après molt tan del propi treball com del treball dels altres.
Pels comentaris dels alumnes podeu veure com prenen consciència d’allò que fan bé i del que han de millorar.
Cada sessió de treball acabava amb un registre i valoració del que s’havia fet.
Al final del projecte cada alumne es va avaluar individualment i com a grup.
El dossier que van entregar va esdevenir una carpeta d’aprenentatge ja que cada grup havia de decidir que posar-hi i per què. Per tant, els va obligar a fer una reflexió sobre el que era rellevant i significatiu per la tasca que s’havien proposat.
Va haver-hi també una avaluació entre iguals quan es va fer l’exposició oral en que la resta de la classe opinava tan pel que fa la contingut com pel que fa a la forma.
Finalment, i un cop acabada tota la feina, cada alumne es va haver d’autoavaluar així com avaluar a cada grup.
Per tal, de dur a terme els diferents moments avaluatius se’ls va proporcionar graelles amb uns ítems.
L’element més fluix ha estat l’obtenció de dades objectives del treball individualitzat de cada nen. Si bé hi hagut moment en que es varen poder recollir dades més individualitzades, no ha estat un element present en tot el projecte, la qual cosa cal millorar.
El producte final que van decidir els alumnes va ser un dossier sobre l’apartat que volien explicar i tot allò que creien que era significatiu; murals o ppt per a realitzar l’exposició oral i l’exposició als pares. Tot eren treballs col·lectius. El fet de aconseguir trobar informació sobre alguns dels aspectes que s’havien proposat investigar va suposar tot un repte.
El fet de treballar de manera cooperativa va ajudar a que dins de cada grup cada un dels alumnes tingués un rol que enriquia el treball col·lectiu i que promovia la seva responsabilitat. Es van utilitzar hores de classe tan a medi com a informàtica, matemàtiques i llengua per desenvolupar els diferents passos del projecte.
Es tractava d’un projecte molt tancat i amb un objectiu molt precís. L’observació directa dels ous va generar preguntes a resoldre:
Preguntes que es van anar resolent.
Fonts d’informació:
El fet de treballar en grup va implicar treballar la responsabilitat, la resolució de conflictes, el respecte, l’escolta activa, la valoració del treball dels altres, …
Ha implicat a diferents àrees: medi, català i matemàtiques.
Els alumnes anaven elaborant un dossier amb tot allò que ells consideraven important.
Els alumnes estaven organitzats en grups de cinc. Es van mantenir els grups de taula amb que habitualment treballen. Són grups heterogenis creats per la tutora. Dins de cada grup hi havia els següents rols: secretari, cap de taula (el responsable d’estar al cas de que calia fer cada dia), portaveu, dibuixant (el responsable de la part gràfica) i el de material. Aquests rols se’ls van distribuir entre ells. Tot i marcant-se un compromís personal a aconseguir en aquest projecte. Tots els grups conjuntament i prèviament a començar el projecte consensuen el full de ruta, que hem vist en l’apartat de planificació. També es crea un calendari d’actuacions (l’adjuntem)
Tasques:
El últims minuts de cada sessió de treball es reservaven per tal que cada grup fes un registre de la tasca realitzada, la valoressin i es plantegessin què els calia millorar. Un cop acabat el registre, es posava en comú.
Hola som les mestres Carme Flores i Yolanda Ruiz., tutora de 5è i mestre d’informàtica respectivament de l’escola. El curs passat ja vam llençar-nos a fer algun projecte i l’experiència va ser molt positiva. Tot i que plenes de dubtes, animades per la resposta de l’alumnat i pel compromís de l’escola d’avançar vers el treball per projectes ens vam plantejar d’endegar al nivell de cinquè un projecte que respongués als interessos i les expectatives dels alumnes. I va sorgir el projecte dels pollets. Hi havia diferents dubtes i reptes en aquest projecte en concret: com havia de ser l’avaluació de cada un dels moments i la seva utilitat com a reguladora del procés d’ensenyament-aprenentatge; assegurar el treball en equip, …Aquest projecte només a implicat a dues persones. Per tant, no ha calgut cercar organitzacions diferents de l’equip docent.
Una capseta blanca que s’obre i … . és el nom que els alumnes van posar al projecte que van voler endegar. Aquesta “capseta” va estar omnipresent durant tot el projecte fins que es va obrir. Tot va partir d’una conversa a la classe parlant de la cèl·lula: si eren grans petites, si es podien veure a ull nu, … El ou va sorgir com a exemple d’una cèl·lula que es podia veure a ull nu. Llavors els alumnes es van plantejar: què podia passar dins d’un ou perquè esdevingués un pollet. A partir d’aquí el projecte es va desenvolupar en els següents passos, els quals van generar uns documents:
| QUÈ SABEM | QUÈ VOLEM SABER |
| 1. Es necessita un gall i una gallina. El tipus de reproducció s’anomena sexual.
2. Un ou necessita aproximadament 21-22 dies d’incubació. 3. No tots els ous es desenvolupen. 4. La gallina que no pon ous fecundats pot arribar a pondre fins a 300 ous/any. A partir dels dos anys, el ritme disminueix. 5. Si volem posar ous en una incubadora han de tenir de 3 a 8 dies de traspàs. 6. Un ou és una cèl·lula que es pot veure a simple vista. 7. El punt exacte de calor per a incubar ous de gallina és de 37,5 graus. 8. S’observen canvis en l’interior de l’ou a partir dels 7-8 dies. 9. Poden ser de diferents colors. Depèn de la raça de la gallina. 10. El pollet abans de sortir de l’ou s’anomena embrió. 11. Les gallines comencen a pondre ous a partir dels 5 o 6 mesos de vida. 12. Els ous no fecundats es poden cuinar. 13. Una gallina viu aprox. entre 5 i 10 anys. Molt ben cuidada pot arribar als 15 anys. 14. Amb 4 gallines ponedores pots aconseguir una dotzena d’ous cada setmana com a mínim. 15. Els pollets es desenvolupen molt ràpidament. 16. Les gallines son omnívores.
|
1. Com es desenvolupa un ou fecundat des de que es pon fins que eclosiona.
2. Què mengen els pollets. 3. Com una gallina crea un ou dins seu. 4. Els pollets i les gallines es reconeixen com mares-fills? 5. Com sabem el sexe d’un pollet?. 6. Els ous canvien de color durant la incubació? 7. Com s’alimenten els embrions dins de l’ou? 8. Com pots saber l’edat d’un pollet? 9. Quines parts té l’ou? 10. Quan tarda un pollet en fer-se adult. 11. Quant temps triga un pollet a tenir plomes?. 12. Quins son els símptomes que una gallina està malalta? 13. Què fa la gallina quan neixen els pollets? 14. De quins colors poden ser els ous de les aus? Per què? 15. Per què algunes aus no volen I altres sí? 16. Hem d’investigar les característiques de les aus i com es classifiquen 17. Com se sap quins ous estan fecundats i els que no. 18. Els ous que estan fecundats es poden menjar? 19. Un ou fecundat i un ou no fecundat, en què s’assemblen i en què es diferencien abans d’incubar-los. |
Quins temes investigarem?
1.La incubació d’un ou per dins
Com es desenvolupa un ou fecundat des de que es pon fins que eclosiona
2.L’ou
3.El desenvolupament d’un pollet
1.Què mengen els pollets.
2.Els pollets i les gallines es reconeixen com mares-fills?
3.Com sabem el sexe d’un pollet?.
4.Com pots saber l’edat d’un pollet?
5.Què fa la gallina quan neixen els pollets?
6.Quant temps triga un pollet a tenir plomes?.
7. Quan tarda un pollet en fer-se adult.
4.Les aus
1.Hem d’investigar les característiques de les aus i com es classifiquen
2.Per què algunes aus no volen I altres sí?
ENS DISTRIBUÏM ELS TEMES
| PINGÜINS | MUSSOLS | ORENETES | LLOROS | KIWIS |
| David D.
David C. Martina Genís Carla R. |
Joel M.
Berta Joana Ibtisam Marc
|
Daniela
Aroa Evelyn Luna Loredana |
Joel R.
Pau Elia Carla C. Alba F. |
Alba O.
Wenjing Alexia Maria Nayara. |
Per a dur a terme el nostre projecte:
Tant pot ser text escrit, com dibuixos, fotografies, esquemes…