Organització del grups col·laboratius per a l’encàrrec

Els 2 grups de 3r d’ESO es transformen en 3 a l’hora de treballar per projectes. En els blocs de introducció de nous coneixements els 3 grups feien simultàniament el mateix. En les dinàmiques d’aquests blocs els alumnes seien en grups de 4 allà on volien i creien que treballarien milllor.

En el darrer bloc, dins de cadascun dels 3 grups es van fer grups col·laboratius de 4 o 5 per a dur a terme l’encàrrec.

Aquest grups els van formar el professors de l’equip de projectes de l’àmbit STEM, tenint en compte els següents criteris:

  • Heterogeneïtat i diversitat de rols per al treball col·laboratiu de l’encàrrec final.
  • Afinitat dels components, com a mínim amb un component del grup.

En ser el primer projecte del curs, la gestió dels grups ha anat molt acompanyada pel professorat. Una de les eines que s’han utilizat per a l’autogestió del grup és el quadern d’equip. Cada grup té un quadern d’equip en paper. A la primera sessió el grup es reparteix les tasques, es fixa objectius de grup i compromisos individuals. Cada dia el grup agafa el quadern d’equip per planificar la feina que s’ha de desenvolupar. Abans d’acabar la sessió es fa una revisió de la feina feta i cadascú valora el seu treball i paper dins del grup. Un cop acabat l’encàrrec, es fa una avaluació i una valoració del funcionament del grup i de les tasques que ha desenvolupat cada integrant, és a dir, es fa una valoració del grup i una individual.

Valoració del projecte “Seguint el fil de l’electricitat”

El dia que vam fer la mostra de ginys i reptes sobre energia elèctrica als Serveis Educatius de Cornellà, després de tota la feina i emocions vam poder fer una valoració allà mateix. Va ser en forma de diàleg amb tot els alumnes de 3r d’ESO.

La valoració va ser molt positiva, la majoria veien valorada la seva feina a través dels alumnes que els havien escoltat. I van poder rebre retroacció de les seves explicacions, en aquest sentit, l’avaluació d’un agent extern al professorat dona sentit, rellevància i millora l’autoestima de l’alumnat.

Una de les idees inicials era poder passar valoracions als alumnes que venien a veure la mostra a través d’un formulari de Google, però per problemes tècnics i de temps no es va poder fer. Hauria pogut servir per a l’avaluació final del projecte.

Per a nosaltres una avaluació externa dels projectes és important.

Tal i com es mostra a la següent imatge, els diferents encàrrecs que es desenvolupen tenen diferents nivells de projecció exterior. Un nivell que cal assolir és el de l’encàrrec extern, ja que té més sentit i rellevància pels alumnes i això es tradueix en una major motivació. Però encara podem assolir un nivell més alt, quan és l’entitat externa que fa l’encàrrec la que fa part de la seva avaluació. En aquest cas la utilitat, el sentit i la rellevància de l’encàrrec es multipliquen i fa que els alumnes s’enfrontin a aquests repte més motivats.

 

L’encàrrec: una mostra de ginys i reptes al CRP

L’encàrrec del projecte “Seguint el fil de l’electricitat” es va explicar al principi del projecte amb la presentació que permet enfocar l’objectiu al qual anem.

L’encàrrec consisteix en fer un giny on es pugui explicar i veure algun aspecte relacionat amb la generació de l’energia elèctrica per a mostrar a alumnes de 3r d’ESO, però d’altres instituts propers. També havien de pensar un repte (en forma de joc) per a poder comprovar si els receptors de l’explicació han entès el plantejament .

Per a poder preparar l’explicació, la setmana d’abans els diferents grups van fer assajos davant dels seus companys i es van coavaluar. A partir de les coavaluacions dels companys van millorar les explicacions i els reptes. L’alumnat va valorar molt positivament el fet de poder assajar i, a la vegada poder mostrar i avaluar la feina dels companys, així com poder rebre propostes de millora.

La rúbrica que es va fer servir per la coavaluació és la següent:

Un cop construïts els ginys, els reptes i assajades les explicacions, va arribar el gran dia. El lloc de trobada van ser els Serveis Educatius del Baix Llobregat V. Agraïm molt la seva col·laboració, ja que en el nostre petit institut hagués estat impossible posar-hi 50 alumnes que mostraven el seu treball amb 120 alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Miquel Martí i Pol, a qui també agraïm la seva predisposició.

Les diferents propostes sobre energia es van distribuir per les diferents aules i rebien els diferents grups d’alumnes que anaven escoltant les explicacions i fent els reptes proposats.

Podeu veure una mica d’aquesta mostra en les següents fotos:

 

Ens posem a seguir el fil de l’electricitat

Tenint en compte que cada sessió té una durada de dues hores, la temporització final va quedar amb la següent estructura:

Bloc 0 : Exploració d’idees inicials (2 sessions)

Aquest bloc es va treballar amb els tres grups simultàniament. A partir d’experiments relacionats amb l’electricitat que realitzaven els alumnes s’havien de fer preguntes. Després van posar en comú les preguntes en cada grup.

Activitat inicial: Què en sabem?

Bloc 1: Introducció a l’electricitat (16 sessions)

  • Electromagnetisme (3 sessions)
    • Magnetisme
    • Àtom i moviment d’electrons
    • Intensitat
    • Electroimant
  • Generació electricitat (4 sessions)
  • Fonts d’energia elèctrica (4 sessions)
  • Experiment presentació (1 sessió)
  • Carpeta aprenentatge (1 sessió)
  • Repàs moodle (Calendari, gmail, carpetes drive) (1 sessió)
  • Síntesi + aplicació (1 sessió)
  • Regulació (1 sessió)

Bloc 2: L’energia i els canvis (10 sessions)

Bloc 3: Circuits (10 sessions)

Bloc 4: Impacte mediambiental (tipus energia)/Factura elèctrica /Domòtica i estalvi energètic (10 sessions)

Els blocs 2, 3 i 4 es van fer de manera rotativa amb els tres grups. Cada grup feia els blocs en un ordre diferent, però tots havien treballat els coneixements que calien per a poder desenvolupar l’encàrrec.

Bloc 5: Realització del producte final o encàrrec

L’encàrrec: construir un giny i fer un repte per explicar l’electricitat en una mostra a alumnes de 3r d’ESO d’altres instituts

Es va fer treball cooperatiu en grups de 4 o 5 alumnes. Per organitzar-se i planificar l’encàrrec van haver de fer:

 

 

Com ens vam imaginar el projecte “Seguint el fil de l’electricitat”

La planificació inicial, va consistir en posar la bastida bàsica dels punts que volíem treballar, en aquells moments eren: exploració d’idees inicial, obtenció dels continguts, síntesi i aplicació, regulació i temporització.

Un dels avantatges que hem tingut a l’hora de planificar, és que cada dilluns hem tingut un temps de reunió on hem pogut veure tot el treball programat de  la setmana.

  • Energia solar
    • Elements del circuit elèctric (la bateria: quan no hi ha llum)
    • Canvi energètic
  • Energia tèrmica
    • Què és un motor generador
  • Energia cinètica (hidràulica, eòlica, mecànica)
    • Què és un motor generador
  • Energia química:
    • Pila electrolítica
    • Reaccions químiques
  • Circuit en sèrie i paral·lel
    • Llei d’ohm
    • Elements del circuit elèctric
    • Ampliació: funcions
  • Domòtica:
    • Programació
    • Elements del circuit
    • Sensors
  • Sostenibilitat
    • Anàlisi factura
    • Potència
  • Electromagnetisme

De cara a possibles alumnes que no han pogut seguir el ritme habitual del grup (no han volgut treballar, no han pogut venir a classe de manera continuada…), hem tingut preparats dossiers pels que no hi treballen i trenquen les dinàmiques de la classe.

Respecte a l’exploració de les idees inicials, es van plantejar als alumnes uns petits experiments científics on es posaven en evidencia certs punts que volíem estudiar.

Una altra cosa que hem treballat és el que creiem que hem de treballar des de cada matèria per a fer l’encàrrec. Partim del que han de saber i el que han de saber fer els alumnes per a poder desenvolupar l’encàrrec amb èxit.

D’altra banda hem hagut de planificar la diferència de nivells (per fer-ho, ens hem basat en coses com introduir certs continguts visuals per als alumnes, activitats seqüenciats en nivells…).

L’avaluació durant el projecte “Seguint el fil de l’electricitat”

Des de l’INS Cornellà entenem que les dues funcions de l’avaluació són:

A- reguladora: ajudar l’alumnat a que s’adoni del que no sap fer i pensi estratègies per a superar les dificultats

B- acreditadora: evidenciar el grau d’assoliment dels objectius d’aprenentatge.

Els objectius d’aprenentatge (que no són els objectius del projecte) es comparteixen amb l’alumnat a la presentació inicial del projecte el primer dia de classe. Per tant, entenem que aquests objectius esdevenen alhora els criteris d’avaluació.

Per altra banda, tot procés avaluador implica realitzar quatre passos:

  1. Recollir dades amb algun instrument; dossier, examen, vídeo, observació…
  2. Analitzar-les; amb una rúbrica o graella
  3. Emetre un judici; quins errors hi ha, quines parts estan bé, què hi falta.
  4. Prendre decisions: completar l’activitat, refer-la, rebre ajuda del professor o el company, busca informació a internet o el llibre…

Tenint present això, hem establert cinc criteris de qualificació que es basa en un sistema d’avaluació continu, equilibrat i divers. El missatge cap a l’alumnat és que tot el que fem i passa a l’aula s’avalua i és important.

  1. Observacions (20%). Cada hora de classe es posta una nota d’actitud, treball, deures o material; positiva o negativa.

  1. Tasques del moodle (20%). L’alumnat ha d’entregar pel moodle tot un seguit de tasques que sempre es comencen a fer l’aula i en alguns casos es realitzen en grup.

  1. Proves escrites individuals disciplinars (20%). L’alumnat va realitzar tres proves escrites competencials i individuals (FQ, tecno i mates). Prèviament es feia una activitat de síntesi en paper on l’alumnat apuntava definicions idees clau, bases d’orientació, mapes conceptuals, etc i es podia fer servir durant la prova. (exemple)
  2. Carpeta d’aprenentatge (20%). Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat fa aportacions del seu progrés en un blog. També es fa una valoració final del projecte pel que fa a la seva motivació, implicació i satisfracció amb els resultats. Cada entrada s’etiqueta amb la matèria i el projecte (TEC o FQ, TPS1).

  1. Treball en equip per elaborar el producte final (20%). Cada grup de 4-5 alumens ha d’elaborar el seu producte final (una maqueta d’una central elèctrica o una unitat didàtica per aprendre sobre l’electricitat). El treball cooperatiu s’organitza a través d’un diari d’equip (exemple) que serveix al professorat per avaluar el procés. També s’avalua la qualitat del producte final i la seva presentació pública. Aquesta nota és la mateixa per a tots els membres del grup a no ser que comuniquin al professor algun incident concret.

Pel que fa a les qualifacions que es comparteixen amb la família, el projecte es contempla en dos informes:

– El butlletí habitual del SAGA, apareix una nota per matèries (BG, FQ, TEC) que prové de la mitjana de les tasques i la prova escrita d’aquella matèria junt amb les observacions, el producte final i la carpeta d’aprenentatge que comptent per a les tres.

– Es lliura a les famílies un informe on es detallen els criteris de qualificació desglossats de manera que es pot veure els punts forts i febles de la implicació de l’alumnat en el projecte. Aquí es pot trobar un exemple.

Per acabar, la recuperació de les matèries suspeses es comunica a l’alumnat i les famílies junt amb el butlletí de final de trimestre. Al comentari de matèria s’indica la tasca i la data. Cada matèria tria entre entregar unes activitats i/o realitzar una prova escrita un dia a la tarda. Certament, és difícil recuperar els aprenentatges que promou el treball per projectes, sobretot la part de treball diari a l’aula, els grups cooperatius, les presentacions públiques, l’elaboració dels productes finals, etc. Tanmateix, l’alumnat que suspen sempre mereix noves oportunitats d’enganxar-se al ritme del curs per promocionar i acreditar l’etapa.

A l’Institut de Cornellà comencem projectes a 3r d’ESO

L’institut de Cornellà va començar a funcionar el curs 2015-16, amb la idea clara de posar l’aprenentatge de l’alumnat al centre del projecte educatiu, cosa que demanava utilitzar metodologies i eines diferents. Una d’aquestes és el treball per projectes.
Al nostre institut el Treball per projectes ha de ser:

  • interdisciplinar: inlou diverses matèries que es treballen globalment per a obtenir un producte final.
  • Amb projecció exterior: ha d’anar dirigit a algú extern
  • On l’avaluació formativa hi té un espai important: les activitats d’avaluació formen part de tot el procés i serveixen per regular-lo.
  • Es treballa col·laborativament, tant professorat com alumnat.
  • Al primer cicle de l’ESO fem 10 hores de projectes a la setmana i hi intervenen 3 professors.

Aquest curs hem començat 3r d’ESO i hem plantejat els projectes en dos àmbits:

  • 8 hores setmanals de l’àmbit STEM (inclou ciències, tecnologia i matemàtiques)
  • 8 hores setmanals de l’àmbit humanístic (inclou llengua catalana, castellana i socials)

En aquest bloc us explicarem dos projectes plantejats a 3r d’ESO: Joc de cavallers de l’àmbit humanístic i Seguint el fil de l’electricitat de l’àmbit STEM.