La veu dels alumnes

Tenint en compte que l’alumne és el nucli de l’aprenentatge, la seva veu és important. Per això hem parlat de la importància de l’autoavaluació com a procés d’aprenentatge, la importància de saber-se valorar a un mateix i de prendre consciència del propi aprenentatge. Els hem explicat diferents tècniques d’autoavaluació i la que més els ha agradat ha estat la rúbrica.

A partir d’aquí hem decidit entre tots confeccionar una rúbrica amb aquells aspectes més importants a tenir en compte a l’hora de dur a terme aquest projecte. Els alumnes han decidit fer una graella gradual per avaluar el nivell d’assoliment, d’esforç i d’entesa al llarg de tot el treball del projecte.

A més, com a cloenda s’han afegit dues preguntes personals, una enfocada a la part que més els ha agradat i l’altra, una proposta de millora de cara a propers projectes.

 

Avaluació

Pel que fa al procés d’avaluació, s’ha dut a terme de diverses maneres; hem llançat preguntes a l’aire que els alumnes han anat contestant, han fet exposicions dels diferents ítems que hem decidit que treballaríem i, d’altra banda, hem fet servir unes rúbriques d’autoavaluació on els nens han analitzat el seu procés d’aprenentatge.

En referència al treball en equip, s’ha anat valorant l’aportació de cadascun dels membres en el treball del dia a dia i, després el treball més globalitzat a partir de l’exposició del portaveu del grup. Tota aquesta informació s’ha recollit en una graella d’observació directa per part dels mestres.

Producte final

El producte final realitzat en aquest projecte ha estat un Lapbook individual que mostra  la informació recollida en les cartolines. El format del Lapbook s’ha decidit en assemblea. Els alumnes l’han pogut decorar i organitzar lliurament, al seu gust, i un cop acabat han fet una presentació als grups de segon.

Finalment els alumnes s’emporten el producte final a casa per explicar-ho i compartir amb les famílies el seu procés d’aprenentatge.

Implementació

Pel que fa a la implementació d’aquest  projecte, vam partir de la  pregunta : “Les plantes poden créixer sense aigua?” i, a partir d’aquí van sortir diferents respostes i alhora noves preguntes com ara:

Un arbre és una planta?

Com neixen les plantes?

El sol fa créixer les plantes?

Podrien creixer sense sol? I sense aigua o aire?

Quines parts té una planta?

Es va crear  un debat i converses entre els alumnes on el mestre tenia el paper de moderador i de guia. Entre ells van anar relacionant les idees i els conceptes que tenien prèviament i amb això van confegir noves hipòtesis i, finalment, construir nous aprenentatges.

A partir de la informació prèvia i l’elaborada, els alumnes han documentat les seves feines amb unes petites cartolines retallades de formes diferents en les que van anotant la informació recopilada. Cada cartolina és una informació que després quedarà recollida en un Lapbook individual.

A més, per donar resposta a algunes preguntes de les que van sorgir vam plantar unes quantes llavors en tests i situacions diferents per veure quin procés de creixement tenia la planta segons les condicions en que les posem:

  • Una llavor amb cotó fluix, contacte amb el sol i regada amb aigua.
  • Una llavor amb cotó fluix, contacte amb el sol i regada amb un altre líquid (Coca-cola).
  • Una llavor sense res més.
  • Una llavor amb cotó fluix, contacte amb el sol, però sense regar.
  • Una llavor amb cotó fluix, contacte amb el sol i regada amb aigua però tapada per impedir el pas d’oxígen.
  • Una llavor amb cotó fluix i regada amb aigua però sense contacte amb el sol.
  • Una llavor sense cotó fluix però amb la resta d’elements.

 

 

 

 

Metodologia

La metodologia utilitzada per dur a terme aquest projecte és variada. Hem treballat de manera individual, en parelles, en grups… i ens hem iniciat en els rols, primerament creant la figura del portaveu, que és qui donarà veu al seu grup i exposarà tot allò que el seu grup vulgui comentar.

Pel que fa al rol del mestre, ha estat com a guia i conductor de les activitats, aportant la informació necessària per dur a terme les activitats i proporcionant un clima a l’aula adequat per poder compartir experiències, diàlegs i propiciant un aprenentatge de caire més cooperatiu i per a construir entre tots.

En relació a les activitats i la cerca d’informació, partim dels coneixements previs dels alumnes i els relacionem amb els nous continguts apresos i/o cercats a les diferents fonts d’informació.

Habitualment la cerca d’informació la fan a casa i a les sessions d’informàtica, després dediquem una estoneta a les hores de medi per poder exposar la informació trobada als companys, establir un diàleg i d’aquesta manera construir la informació entre tots.

Metodologia

La metodologia per a dur a terme aquest projecte és molt variada, les tasques són distribuides en grups, en parelles, de manera individual… Quan són en grup, intentem que siguin el més heterogenis possibles i que els alumnes arribin a les seves pròpies conclusions, després hi haurà un portaveu que farà públic a la resta de la classe, les conclusions a les que han arribat. La idea és que es vagin introduint en els rols i que cadascú tingui una tasca assignada dins del grup.

El mestre en aquest cas, té un paper de guia i acompanyant alhora, ja que els alumnes tenen grans idees però sovint s’han de reconduir, aprofundir, modificar… en funció dels interessos del grup.

Pel que fa a la recerca, habitualment es demana als alumnes que prenguin un compromís de participació, així doncs se’ls demana que siguin curiosos, inquiets i un pèl crítics, que cerquin informació al seu entorn més proper, no només als llibres. Per exemple, en una de les sessions en què es van teballar les fulles, molts alumnes van portar fulles reals per poder observar-ne la seva forma, color, duresa, etc. D’altra banda, a l’escola també fem ús de l’aula d’informàtica i, per tant algunes sessions són dedicades a la cerca d’informació amb l’ajuda de les TIC.

Un cop recollida la informació necessària, els alumnes exposen als seus companys les seves informacions i conclusions i es genera un petit debat a classe en què els alumnes opinen, comenten les diferències o similituds entre les diverses informacions, i finalment elaborem entre tots les definicions i explicacions que donaran cos al nostre projecte.

Per últim, fem ús de les rúbriques d’autoavaluació per què ells mateixos puguin valorar el seu procés d’aprenentatge.

Planificació

No tenim un leit motiv del projecte, sinó que hem partit dels continguts del currículum i l’hem adaptat a aquesta metodologia de treball. Ara bé, sempre es tenen en compte les preguntes, interessos, coneixements previs i inquietuds dels alumnes.

Per incorporar i provocar aquestes idees i preguntes hem presentat dues situacions, l’una dins de l’aula, en què s’han ofert una sèrie de materials relacionats amb el tema (fulles, terra, llavors, regadores, llibres de plantes…); i l’altra a fora de l’aula, en què se’ls ha demanat als alumnes que es fixin en el seu entorn més proper i es plantegin idees o preguntes que després incorporarem i aprofitarem per construir el nostre projecte.

Qui som?

Som l’Escola Mediterrània de Cornellà de Llobregat. Enguany és el segon curs que participem a la Xarxa de Competències Bàsiques. El nostre Equip Impulsor està format per representants dels diferents cicles per poder tenir una visió més àmplia.

El projecte que hem escollit per a treballar aquest any ha estat “Les Plantes” que s’està duent a terme a l’àrea de Medi al Cicle Mitjà, els tutors d’aquest cicle seran els encarregats de guiar i acompanyar als alumnes al llarg d’aquest projecte.

Com a repte ens plantegem aconseguir els objectius proposats i posteriorment fer una autoavaluació que ens permeti millorar la nostra tasca docent.