Cada alumna va fer un recull de les activitats que havien realitzat en un dossier. Cada grup de treball va fer una exposició oral a l’Ajuntament de la nostra disfressa de trencadís.
Producte final
Respon
Avaluació
La veu dels alumnes
Ens posem a seguir el fil de l’electricitat
Tenint en compte que cada sessió té una durada de dues hores, la temporització final va quedar amb la següent estructura:
Bloc 0 : Exploració d’idees inicials (2 sessions)
Aquest bloc es va treballar amb els tres grups simultàniament. A partir d’experiments relacionats amb l’electricitat que realitzaven els alumnes s’havien de fer preguntes. Després van posar en comú les preguntes en cada grup.
Activitat inicial: Què en sabem?
Bloc 1: Introducció a l’electricitat (16 sessions)
- Electromagnetisme (3 sessions)
- Magnetisme
- Àtom i moviment d’electrons
- Intensitat
- Electroimant
- Generació electricitat (4 sessions)
- Fonts d’energia elèctrica (4 sessions)
- Experiment presentació (1 sessió)
- Carpeta aprenentatge (1 sessió)
- Repàs moodle (Calendari, gmail, carpetes drive) (1 sessió)
- Síntesi + aplicació (1 sessió)
- Regulació (1 sessió)
Bloc 2: L’energia i els canvis (10 sessions)
Bloc 3: Circuits (10 sessions)
Bloc 4: Impacte mediambiental (tipus energia)/Factura elèctrica /Domòtica i estalvi energètic (10 sessions)
Els blocs 2, 3 i 4 es van fer de manera rotativa amb els tres grups. Cada grup feia els blocs en un ordre diferent, però tots havien treballat els coneixements que calien per a poder desenvolupar l’encàrrec.
Bloc 5: Realització del producte final o encàrrec
L’encàrrec: construir un giny i fer un repte per explicar l’electricitat en una mostra a alumnes de 3r d’ESO d’altres instituts
Es va fer treball cooperatiu en grups de 4 o 5 alumnes. Per organitzar-se i planificar l’encàrrec van haver de fer:
Context i objectius de “Joc de cavallers”
Context del projecte i objectius d’aprenentatge
El projecte es desenvolupa a 3r d’ESO durant 10 setmanes (8 h. per setmana). Implica un punt de partida de construcció de coneixements o aprenentatge significatiu dels continguts clau i un de final basat en la difusió externa dels aprenentatges adquirits. Ho fa des de dos punts de vista:
- Producte del projecte per a l’alumne:
- Supòsit pràctic de la feina feta.
- Responsabilitat del treball ben fet.
- Dona sentit al que s’ha après.
- Visibilitat dels aprenentatges.
- Treball individual previ i cooperatiu finalment.
- El producte del projecte per al públic:
- Difusió externa del treball en les aules.
- Acte cultural en la ciutat d’artistes no professionals, estudiants amb iniciativa.
Apropament a la cultura des dels seus protagonistes (interacció amb el públic) i als elements del patrimoni local per part d’alumnat procedent en gran mesura d’entorn socioeconòmic desfavorit.
Representem “Joc de cavallers” al castell de Cornellà
L’alumnat porta a terme diverses representacions figurades a partir de breus escenes emmarcades en un circuit a l’exterior i interior d’un monument local contemporani a l’època: el castell de Cornellà. Coordinació dels departaments d’educació i patrimoni local amb l’equip de projectes.
Les escenes mostren al públic com s’articulava la societat feudal medieval i diversos aspectes de la vida quotidiana del moment. Les temàtiques representades són: el comerç d’àmbit local (mercat), la guerra dins una societat militaritzada, la dura feina del camp (autarquia, sistema productiu agrícola), la preservació de la cultura clàssica o religiosa dins l’àmbit monacal (scriptorium), l’amor cortès (literatura popular trobadoresca), l’acte de l’homenatge (jurament de fidelitat, pacte i relacions feudo-vassallàtiques), i l’art romànic (arquitectura, escultura i pintura al servei de la fe cristiana).
Es porten a terme representacions de matí i tarda, la primera destinada a escolars (es convida a algun centre de la localitat) i la segona a familiars i públic en general.
Què hem après?
La idea o objectiu principal del projecte pretén una aplicació significativa i contextualitzada d’uns aprenentatges relacionats a la temàtica treballada tant previs com posteriors a la superació del repte. Aquests s’han anat perfilant a l’inici amb els diferents blocs de continguts vinculats a les matèries i s’han posat en pràctica durant el procés d’elaboració del producte final. L’encàrrec d’aquest, fet per persones especialistes alienes al centre, i la possibilitat de difusió externa de les representacions atorga un punt de responsabilitat afegida al a la motivació de l’alumnat de cara a la seva òptima execució final.
La part avaluativa per part del professorat que intervé pot esdevenir un xic laboriosa ja que requereix força coordinació. Es concep des de quatre àmbits, en primer lloc es fa avaluació entre iguals i avaluació pròpia de l’alumnat dins i fora del grup de treball a través d’un “quadern d’equip”, eina concebuda tant per a la mencionada coavaluació i autoavaluació com per a la planificació i seguiment diari de la feina feta. Els altres dos apareixen en la valoració final del procés (treball en equip) i del producte (execució de la idea), a càrrec dels docents implicats en tots dos casos i en el del segon també, dels experts externs. Prèviament s’han avaluat els coneixements adquirits (necessaris per a la idonia execució de la idea plantejada) a través de les diferents activitats dissenyades per les matèries en els blocs de continguts i una prova d’examen de caire competencial.
Com ens vam imaginar el projecte “Seguint el fil de l’electricitat”
La planificació inicial, va consistir en posar la bastida bàsica dels punts que volíem treballar, en aquells moments eren: exploració d’idees inicial, obtenció dels continguts, síntesi i aplicació, regulació i temporització.
Un dels avantatges que hem tingut a l’hora de planificar, és que cada dilluns hem tingut un temps de reunió on hem pogut veure tot el treball programat de la setmana.
- Energia solar
- Elements del circuit elèctric (la bateria: quan no hi ha llum)
- Canvi energètic
- Energia tèrmica
- Què és un motor generador
- Energia cinètica (hidràulica, eòlica, mecànica)
- Què és un motor generador
- Energia química:
- Pila electrolítica
- Reaccions químiques
- Circuit en sèrie i paral·lel
- Llei d’ohm
- Elements del circuit elèctric
- Ampliació: funcions
- Domòtica:
- Programació
- Elements del circuit
- Sensors
- Sostenibilitat
- Anàlisi factura
- Potència
- Electromagnetisme
De cara a possibles alumnes que no han pogut seguir el ritme habitual del grup (no han volgut treballar, no han pogut venir a classe de manera continuada…), hem tingut preparats dossiers pels que no hi treballen i trenquen les dinàmiques de la classe.
Respecte a l’exploració de les idees inicials, es van plantejar als alumnes uns petits experiments científics on es posaven en evidencia certs punts que volíem estudiar.
Una altra cosa que hem treballat és el que creiem que hem de treballar des de cada matèria per a fer l’encàrrec. Partim del que han de saber i el que han de saber fer els alumnes per a poder desenvolupar l’encàrrec amb èxit.
D’altra banda hem hagut de planificar la diferència de nivells (per fer-ho, ens hem basat en coses com introduir certs continguts visuals per als alumnes, activitats seqüenciats en nivells…).
Ens endinsem en el “Joc de cavallers” a l’aula
La implementació del projecte es produeix a partir de la definició de diferents fases i elements que es posen en pràctica en cada una:
- Fase 0: contextualització del projecte a partir de tres tipus de recursos.
- Presentació amb imatges: l’alumnat es planteja preguntes.
- Pel·lícula relacionada amb la temàtica. Visualització, debat i treball individual d’un dossier didàctic específic.
- Textos històrics i literaris contemporanis a l’època.
- Fase I: treball dels continguts i coneixements necessaris per portar a terme un producte vinculat, intervenció de les tres matèries. Estructura en blocs d’aprenentatge, realització de tasques i prova d’avaluació competencial per avaluar els coneixements.
- Fase II: contextualització del repte per a l’alumnat a partir d’un encàrrec extern.
- Fase III: disseny del producte.
- Escriptura de textos (guions) per a la representació.
- Disseny i fabricació de l’attrezzo per a la posada en escena.
- Assaig de les escenes.
- Fase IV: execució del producte, representacions davant el públic.
- Fase V: valoració final de producte i procés (treball en equip), auto i coavalaució de l’alumnat, valoració dels docents implicats i experts externs.
PLANIFICACIÓ: ELS PONIS
Per a treballar aquest projecte els alumnes de P4 primer van parlar dels coneixements previs que tenia cadascú sobre el tema triat: Els ponis. Per a fer-ho cada nen i nena va fer un dibuix on posaven de manifest allò que ja sabien i després es va posar en comú en una conversa de tot el grup – classe.
El següent pas era establir quins interessos tenen els alumnes, és a dir, què volen aprendre exactament. Per a fer-ho parlem tots junts i decidim les descobertes que volem fer i què volem aprendre sobre els ponis.
Entre tots parlem dels pasos a seguir durant el projecte i decidim buscar informació sobre el que no sabem sobre els ponis i com ho podem esbrinar. En aquest punt demanem ajuda a les famílies per a que ens aportin informació i ajudin els seus fills i filles a fer les descobertes sobre els ponis, que després cada alumne faran extensives a la resta del grup.
Entre totes les aportacions comencem a construir el tema i a fer les descobertes sobre els ponis.