Des de l’INS Cornellà entenem que les dues funcions de l’avaluació són:

A- reguladora: ajudar l’alumnat a que s’adoni del que no sap fer i pensi estratègies per a superar les dificultats

B- acreditadora: evidenciar el grau d’assoliment dels objectius d’aprenentatge.

Els objectius d’aprenentatge (que no són els objectius del projecte) es comparteixen amb l’alumnat a la presentació inicial del projecte el primer dia de classe. Per tant, entenem que aquests objectius esdevenen alhora els criteris d’avaluació.

Per altra banda, tot procés avaluador implica realitzar quatre passos:

1. Recollir dades amb algun instrument; dossier, examen, vídeo, observació…
2. Analitzar-les; amb una rúbrica o graella
3. Emetre un judici; quins errors hi ha, quines parts estan bé, què hi falta.
4. Prendre decisions: completar l’activitat, refer-la, rebre ajuda del professor o el company, busca informació a internet o el llibre…

Tenint present això, hem establert cinc criteris de qualificació que es basa en un sistema d’avaluació continu, equilibrat i divers. El missatge cap a l’alumnat és que tot el que fem i passa a l’aula s’avalua i és important.

1. Observacions (20%). Cada hora de classe es posta una nota d’actitud, treball, deures o material; positiva o negativa.

2. Tasques del moodle (20%). L’alumnat ha d’entregar pel moodle tot un seguit de tasques que sempre es comencen a fer l’aula i en alguns casos es realitzen en grup.

3. Proves escrites individuals disciplinars (20%). L’alumnat va realitzar tres proves escrites competencials i individuals (FQ, tecno i mates). Prèviament es feia una activitat de síntesi en paper on l’alumnat apuntava definicions idees clau, bases d’orientació, mapes conceptuals, etc i es podia fer servir durant la prova. (exemple)
4. Carpeta d’aprenentatge (20%). Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat fa aportacions del seu progrés en un blog. També es fa una valoració final del projecte pel que fa a la seva motivació, implicació i satisfracció amb els resultats. Cada entrada s’etiqueta amb la matèria i el projecte (TEC o FQ, TPS1).

5. Treball en equip per elaborar el producte final (20%). Cada grup de 4-5 alumens ha d’elaborar el seu producte final (una maqueta d’una central elèctrica o una unitat didàtica per aprendre sobre l’electricitat). El treball cooperatiu s’organitza a través d’un diari d’equip (exemple) que serveix al professorat per avaluar el procés. També s’avalua la qualitat del producte final i la seva presentació pública. Aquesta nota és la mateixa per a tots els membres del grup a no ser que comuniquin al professor algun incident concret.

Pel que fa a les qualifacions que es comparteixen amb la família, el projecte es contempla en dos informes:

– El butlletí habitual del SAGA, apareix una nota per matèries (BG, FQ, TEC) que prové de la mitjana de les tasques i la prova escrita d’aquella matèria junt amb les observacions, el producte final i la carpeta d’aprenentatge que comptent per a les tres.

– Es lliura a les famílies un informe on es detallen els criteris de qualificació desglossats de manera que es pot veure els punts forts i febles de la implicació de l’alumnat en el projecte. Aquí es pot trobar un exemple.

Per acabar, la recuperació de les matèries suspeses es comunica a l’alumnat i les famílies junt amb el butlletí de final de trimestre. Al comentari de matèria s’indica la tasca i la data. Cada matèria tria entre entregar unes activitats i/o realitzar una prova escrita un dia a la tarda. Certament, és difícil recuperar els aprenentatges que promou el treball per projectes, sobretot la part de treball diari a l’aula, els grups cooperatius, les presentacions públiques, l’elaboració dels productes finals, etc. Tanmateix, l’alumnat que suspen sempre mereix noves oportunitats d’enganxar-se al ritme del curs per promocionar i acreditar l’etapa.